Política

Martí Pujals Castelló

Alcalde de Tossa de Mar (JxCat)

“Si amb majoria ja costa fer coses, en minoria encara més”

L’alcalde de Tossa veu “necessari” que algun grup de l’oposició s’impliqui en el govern per desencallar, per exemple, taxes

Defensa un projecte per facilitar aparcament als visitants i un urbanisme conservador per mantenir l’essència i la fesomia de poble

Pujals va ser el cap de llista més votat el maig del 2023 (JxCat), però no va aconseguir cap suport de les tres altres formacions independents, igualment antagòniques entre elles (Tossa Unida i Endavant) o amb voluntat de fer oposició (Tossa Sempre). Això afavoreix el bloqueig.

Ha superat el primer any de mandat en solitari i minoria. Difícil?
És complicat, sí. No vam poder aprovar cap canvi en les ordenances fiscals per a aquest exercici, i persisteix el desequilibri brutal en la taxa d’escombraries comercials, que ens condiciona moltíssim. El que recaptem entre tots els establiments, ara, són 500.000 euros, però el que ens costa realment el servei són 1,1 milions. Són 600.000 euros de dèficit, i tant la llei de residus com la d’hisendes ho prohibeixen. Però no ens vam poder entendre amb cap grup. Passa el mateix amb l’IBI, que es va abaixar un 10% a inici del mandat anterior i continua igual mentre els costos s’han disparat.
Com s’ho faran de cara al 2025?
En realitat, com ens ho fem a dues setmanes vista, perquè les ordenances han d’estar a finals d’aquest octubre. Ja estem negociant amb els tres grups i esperem que algú s’avingui a aprovar canvis. Volem replantejar aspectes del model, ajustar els fets imposables, perquè no és el mateix un gran hotel que fa bufet lliure, i pot generar molta orgànica, que un altre tipus de negoci. Ens assessora una empresa externa. Però en altres temes sí que hem rebut suports, com ara el pressupost. Sovint de Tossa Sempre, altres cops de Tossa Unida i puntualment d’Endavant Tossa.
Estan oberts a l’entrada d’algun dels tres grups?
Seria necessari i des de l’inici ho hem admès i demanat. Fa només un any que soc alcalde, però porto onze anys en administracions. I si tenint majoria ja costa fer les coses, sense majoria és encara més difícil.
Respecte a inversions, què en destaca?
El nostre gran projecte és solucionar el problema de l’aparcament, que és una de les queixes de moltes persones que ens visiten. Volem fer una gran concessió per als quatre solars municipals d’aparcament. El Consell Comarcal ens està ajudant a preparar un avantprojecte i sortirien 1.500 places. Però cal una inversió de més de 14 milions d’euros que l’Ajuntament, tot sol, no podria assumir.
Els posaran a concurs?
Ara mateix els gestionen diverses entitats del poble, però les condicions són millorables i la superfície o la senyalització es pot optimitzar. Les mateixes empreses interessades proposaran solucions arquitectòniques, subterrànies o també en alçada. I això també podria obrir portes que es construeixin alguns locals polivalents que ens permetin, per exemple, evitar haver de llogar envelats i disposar d’espais per fer activitats, que aquí en necessitem i no s’hi ha pensat mai.
I pel que fa a altres obres o projectes?
En tenim molts d’altres, però entre els més necessaris i reivindicats, en destacaria el de la nova escola bressol, que ara mateix ja en tenim però massa a precari, i ens costarà 2,8 milions finançats amb crèdit, i una pista esportiva polivalent, senzilla, però que ja tenim pressupostada i amb projecte a punt.
Què més tenen entre mans?
Una altra de les preocupacions i els compromisos d’aquest mandat és la constitució d’un consell assessor local de turisme. Ja tenim una primera proposta d’estatuts i hi volem implicar tot el sector privat, que està organitzat, però en diferents rams i de vegades hi ha friccions i interessos diferents. Fa trenta anys ja s’havia intentat amb un ens anomenat Tossa Turisme, que mai no va arribar a funcionar.
Com veu l’activitat turística a Tossa?
La nostra economia en depèn gairebé al 100%. Quan observem el fenomen de la turismofòbia, com passa potser a Girona, aquí no ens la podem permetre. Hem passat d’una pesca de supervivència, als temps dels avis, a algunes indústries sureres que ara ja tampoc no hi són.
Tothom ho encaixa bé?
Sí que tenim, per exemple, el debat sobre el pes de la gran oferta d’habitatges turístics (HUT) sobre el mercat residencial, però no apreciem cap aversió cap al turista.
Quines eines tenen per facilitar l’accés a l’habitatge?
Bona part del problema és estacional, la tensió a causa dels treballadors que venen a fer la temporada. En el seu moment vam cedir a la Generalitat un solar a la carretera de Llagostera perquè hi fessin habitatge social, però no hi han fet res, i n’hem demanat el retorn. Ens agradaria que servís per a alguna solució habitacional per a treballadors, perquè costa molt trobar personal i els desplaçaments, si viuen fora, són llargs. Sovint ja poden dinar o sopar al mateix lloc de treball, són joves, no venen amb fills, i pensem que si féssim quelcom semblant a una residència d’estudiants, amb una concessió privada, podria ajudar el sector. Tampoc volem gaires nous edificis més a Tossa.
Cap a quin model aniria?
Pensem que Tossa s’ha desnaturalitzat. L’oferta hotelera ha tendit a negocis grans, de tot inclòs, i urbanísticament, s’ha crescut cap a sectors impersonals, que pots trobar-te en qualsevol altre ciutat. Ens agrada més el model de petites pensions rehabilitades, hotelets amb encant. Volem avançar en més zones de vianants o pacificades al nucli antic, i ens agradaria modificar l’ordenança urbanística de la zona històrica, objectiu en què hem coincidit amb els altres grups en campanya, per frenar l’enderroc de cases i façanes antigues que són substituïdes per nous edificis de línies rectes. Això desfigura el paisatge progressivament.
Respecte a la polèmica per l’arribada de 200 refugiats, que va trobar excessiva, com s’està gestionant la situació?
Ja vaig dir el que havia de dir, i no hi vull donar més voltes perquè el ressò ha estat desmesurat. Ens sentim desemparats per les polítiques i legislacions estatals, com ara amb els problemes dels multireincidents. Aquests dies ens hem trobat amb una persona detinguda amb 92 faltes pendents per furts, o les ocupacions delinqüencials, que sovint acaben patint veïns indefensos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.