És una majoria històrica que representa un 65% del vot que entomen amb molta responsabilitat. Deltebre s’ha caracteritzat per mandats amb alcaldies compartides i pactes de govern i molta inestabilitat política. Ja venim d’una majoria i el poble ha fet una transformació perquè tenia moltes mancances. S’ha fet una gestió pública molt silenciosa i no d’estètica que la ciutadania ha ratificat.

Vam començar sent un partit que sumava per Junts i ara som independents. Aquesta transformació del municipi s’ha fet al costat dels veïns, del teixit associatiu i dels sectors econòmics i acaba produint un vincle emocional. Una cogovernança que porta la gent a votar.

Hi ha un terme mitjà de serveis públics i equipaments que ens marca la Generalitat, però a Deltebre partíem de molt avall, d’uns dèficits estructurals en l’àmbit de vies públiques, equipaments i serveis bàsics, com és l’aigua i l’enllumenat. Aquest enlairar és un eslògan d’assoliment públic perquè no ens podem permetre que imperi una velocitat normal en la gestió local. Vivim al cor del Delta, amb tots els problemes d’erosió i regressió de la costa, fet que ens suposa un plus més d’esforç.

El Glòria va posar en evidència la resignació històrica que patia la gent del Delta, sobretot aquí Deltebre, on tenim molta franja costanera. És veritat que després s’han fet mesures d’urgència, que serveixen per a poc perquè un temporal s’ho emporta, però tot el que es fa és benvingut. Amb el Glòria vam deixar clar a les institucions, catalana i espanyola, que el Delta era una necessitat flagrant i que s’havia d’abordar d’una vegada per totes.

Per ara només tenim bones intencions. Al febrer farà quatre anys que tenim el pla i encara s’ha d’aprovar amb el territori. En aquest pla es marcava un retrocés de les zones d’acomodament de la costa que no volem. Deltebre va fer al·legacions però la proactivitat de la Generalitat per defensar-nos va ser mínima i l’empatia de l’Estat per acceptar les al·legacions, si fa no fa, tot i que encara no estan resoltes.

Som un dels municipis més afectats. És evident que la bilateralitat entre l’Estat i la Generalitat amb altres coses s’ha avançat però amb el Delta, ben poc. El territori ha reivindicat, sense èxit, formar part de les taules de treball. Ara amb el nou govern de la Generalitat ens tocarà impregnar-los perquè s’actuï al Delta i deixar enrere anys d’abandó i d’estètica.

Poder mantenir i protegir la línia morfològica de la costa com tenen a altres llocs com ara els Països Baixos i, sense anar tan lluny, l’albufera de València, on Costes ha fet una inversió potent. No volem ser menys i demanem un pla per guanyar espai a les platges i tenir un manteniment. Des del 2002 que tenen la competència del dragatge de la desembocadura del riu, que no és navegable, i tampoc s’ha abordat mai. L’estratègia del territori seria dragar les badies del Fangar i dels Alfacs on s’acumula la sorra.

La Generalitat ha començat els estudis previs però van molts lents. L’Estat tampoc assumeix les accions del pla i per això reclamem mesures de contenció dins del mar. Al Delta som persistents per essència i el futur vol dir guanyar al mar i que les administracions s’hi posin d’una vegada.

Si parlem del turisme a Deltebre, batallem fort però és normal que hi hagi una desconfiança per invertir. Pel sector arrosser o aqüícola és un ecosistema que guanya en biodiversitat, on hi viu gent, i hi ha moltes directives europees d’hàbitats d’aus que s’estan vulnerant perquè no hi ha protecció. La conjunció d’interessos ambientals, turístics i econòmics del sector primari pot confluir, només falta la convicció política per abordar-ho.

El paisatge el marca el cicle de l’arròs i això és una realitat com ho és la important producció de musclo i ostra a les dues badies. Tenim l’únic port fluvial a Catalunya i moltes empreses de construcció que surten a treballar fora. Volem potenciar un turisme sostenible, que porti més visitants atrets per les aus i la pesca, o pel bon menjar i les activitats nàutiques al riu, o els qui practiquen surf d’estel, a la platja de Riumar. És la manera d’anar més enllà del turisme familiar i de sol i platja.

La crisi econòmica ens va afectar molt perquè hi havia una dependència molt gran del sector de la construcció. Vam entrar a governar en un moment delicat en què moltes constructores van tancar i d’altres es van reorientar a d’altres sectors com ara el primari i el turístic. A hores d’ara la taxa d’atur ha millorat i gira al voltant del 7%.

Sí que es nota però estem molt enfocats a aprofitar al màxim tots els recursos i multiplicar-los. Abans d’entrar a governar, el 2014, teníem un pressupost de 10 milions i ara ens trobem en un pressupost contextual de 28 milions. Som dels ajuntaments que hem rebut més ajuts europeus i ens presentem a totes les convocatòries perquè tenim moltes necessitats. Estem en una inversió acumulada que supera els 60 milions aquests últims anys.

Estem executant la primera fase, que són 10 milions d’euros per minimitzar l’impacte de les inundacions als habitatges i netejar tota la façana nord per fer la via cicloturística que enllaçarà amb la de Riumar i cap al passeig fluvial. Tenim un terme molt disgregat i fomentarem l’ús de la bicicleta.

Serà el primer trimestre del 2025 per obrir el nou espai de creació, talent i identitat enfocat als joves i a l’emprenedoria en femení. Serà un punt de trobada d’entitats i associacions però també on captar talent. La reforma dignifica una de les entrades del poble.

Tenim el doble d’usuaris dels que es preveien inicialment, que eren uns 600, i ens ve gent d’altres poblacions. Era un equipament que es va obrir el 2003 però va acabar tancant el 2014 arran dels molts problemes en la gestió econòmica i amb molts procediments judicials oberts. Quatre anys tancat i el vam reobrir esperant encara la darrera sentència per saber si ens toca pagar per les demandes que tenia l’Ajuntament. Nosaltres ens ho vam trobar i mirarem de salvar els mobles de la millor manera possible. Volem que ens paguin però si acabem pagant poc ja serà molt respecte al que ens reclamaven.

Quan vam entrar a governar teníem quatre grups en l’oposició i ara que només hi ha ERC mantenim la mateix a governança. No sempre la col·laboració és la mateixa i a vegades tenen ganes de fer una oposició més destructiva o constructiva. Han tingut moments de tot. És una relació cordial, no volem que sigui dolenta i si en alguns moments podem sumar, millor.