Vaig tenir un petit entrebanc amb l’Ajuntament, no em va agradar com treballava. Podia queixar-me o intentar solucionar-ho, i vaig triar la segona opció, i presentar-me. ERC estava molt desestructurada, després de no obtenir cap regidor el 2015, i un amic va fer que em truquessin des de la federació de Girona i vaig començar a muntar equip. Vam decidir que tot el que hi havia hagut fins aleshores no podia continuar, era un llast massa important. En les eleccions del 2017 vam obtenir tres regidors, i hem anat creixent, picant molta pedra i sent crítics, però positius.

Mai no direm mal de ningú, perquè la gent que és a l’Ajuntament, en principi, vol treballar per al poble i sense buscar el benefici personal. Sí que hi ha coses que no ens agraden; si el regidor d’Infraestructures i Urbanisme munta una empresa de construcció, això moralment és indecent i voreja la il·legalitat, però coneixent-nos personalment com ens coneixem tots, dius “t’has equivocat” i no fem sang d’una cosa que ens portarà maldecaps a tots i l’únic que hi perdrà serà el poble.

Amb els pressupostos, perquè sempre són molt minsos i alguns impostos com l’IBI són dels més elevats de la vegueria, i l’increment de les deixalles es podia haver aplicat en dues anualitats. A més, sempre s’agafen els pressupostos de l’any passat i s’apugen un tant per cent les mateixes coses.

Sí, quan fan les coses ben fetes, com la recollida de deixalles porta a porta, també els ho diem, també coses de medi ambient, han centralitzat el centre esportiu municipal al poliesportiu... però cal polir coses, deixen les coses embastades, a punt de perfilar, però no les acaben.

En el porta a porta. Es recicla bé, a l’entorn del 80 per cent, però paga el mateix una persona que ho fa bé que una que no fa el que toca, i això és molt injust.

Cal premiar qui ho fa bé, i es pot fer amb el model suís: es paga una part de la taxa i la resta se suplementa quan els usuaris compren les bosses per a cada fracció de les deixalles amb diferents preus segons si es pot reciclar o no.

Ens preocupen moltíssim els vigilants locals que tenim, que fan feines que no els pertoquen, com ara la detenció recent d’un delinqüent. No tenen, però, la formació ni les eines.

Sí, i nosaltres n’hem estudiat el cost i en quant de temps es pot fer, i tenim exemples d’èxit al voltant de municipis que han fet convenis per mancomunar el servei policial.

Fa falta molt més manteniment de carrers i del poble en general.

Es deixen créixer els arbres desmesuradament i causen molèsties als veïns, poden caure branques... Però nosaltres creiem que han de créixer en horitzontal i no en alçada.

Estan bruts i s’enfonsen. És veritat que hi ha gent molt incívica, però l’Ajuntament hi té part de responsabilitat.

Sí, Sant Hilari ha crescut amb un clavegueram de fa setanta anys i en molts punts l’aigua sobreïx. Hi tenen previst fer alguna cosa als punts més crítics, però no hi ha planificació. Però també cal més manteniment als edificis. Ara invertirem un milió d’euros al pavelló, subvencionables amb un ajut de l’Estat espanyol. És un bon exemple de com funciona l’equip de govern, fa les coses en funció de si troba o no una subvenció.

Sí, però a vegades calen gestos, més que bones paraules. Tots estem a favor de les comunitats energètiques, per exemple, però ens pensàvem que aquest any es començarien a fer i hi ha cobertes, com la de l’escola, que ho permeten, i estem desaprofitant una subvenció de 40.000 euros.

Han gastat 800.000 euros del romanent del desembre al març, perquè no s’han fet les coses ben fetes el 2023. Coses de personal, i ara estem molt collats.

Cal un acord de govern a llarg termini, de vint o trenta anys vista, a vegades per feines no grates com renovar tot el clavegueram.

Si nosaltres governéssim, els grans eixos serien la seguretat, les comunitats energètiques i les energies renovables, i treballaríem per un altre tipus de turisme.

Un model de turisme de bosc, però controlat.

No ho sé, però si el pagament ha de servir perquè la gent sigui més respectuosa i puguem donar un servei més adequat, sí. Cal estudiar-ho. A més, hi ha una possibilitat oberta, la del turisme esportiu.

A Sant Hilari hi ha moltes zones per anar-hi a córrer i fer a peu, però també tenim un circuit de motos, tenim la Trail Guilleries, que és una cosa que ha fet molt bé l’Ajuntament, però només ens quedem aquí. Si tenim tot aquest magnífic potencial, per què no en fem alguna cosa més.