música
Lucia Fumero: “El folklore és com un mirall que reflecteix el que tu hi vols veure”
La pianista, cantant i compositora presentarà divendres vinent a l’Auditori de Girona el seu últim disc, el doble ‘Folklore’, amb què va inaugurar el Mercat de Música Viva de Vic
A Lucia Fumero (Barcelona, 1991) no li agraden les etiquetes, en bona part perquè creu que “ens estem regint encara per termes desfasats”. Però en canvi ha titulat el seu últim disc amb un concepte que sembla etiquetar força: Folklore. Ella no ho veu ben bé així: “El folklore és com un mirall que reflecteix el que tu hi vols veure. És una paraula que significa coses diferents segons qui la llegeix. En aquest sentit se sembla molt a altres paraules com ara jazz o llibertat”. De fet, Taylor Swift té també un disc titulat Folklore... A Lucia no li sembla malament l’exemple: realment, cadascuna hi veu el que vol.
Quart disc en 4 anys
Concert a Girona
El disc es va publicar el 18 de setembre, el mateix dia que Lucia el va presentar en directe amb el seu trio a la inauguració de l’últim Mercat de Música Viva de Vic. Després d’oferir també altres concerts, al BAM de Barcelona o a la Jazz Cava de Terrassa, divendres vinent, 18 d’octubre, Fumero actuarà a l’Auditori de Girona, a l’escenari de la Sala Montsalvatge (20 h) –escenari que compartirà amb el públic, per tenir-lo més proper–, ja que La Marfà – Centre de Creació Musical de Girona ha participat com a coproductora en el projecte de Folklore.
Lucia Fumero actuarà a Girona amb el mateix trio que va gravar Universo normal i l’ha tornat a acompanyar en les sessions de Folklore: Juan R. Berbín, bateria i percussions, a més d’haver compartit amb Lucia la producció del disc, i Martín Leiton al contrabaix i la leona mexicana. Fumero hi va aportar el piano, la veu, els sintetitzadors i la guitarra. En el disc, que el trio va gravar en directe, s’hi van afegir posteriorment altres col·laboracions. Per exemple, en dos dels temes, Paloma negra i La bamba, hi ha les veus convidades de Magalí Datzira, Eva Fernández i Rita Payés.
Una cosa natural
Entre les dues parts del disc, Lucia hi veu diferències “sobretot en les lletres, que en el primer disc són en castellà i en el segon en anglès, però també en la intenció musical”. Ho aclareix: “El primer disc és més extravertit, amb més ritmes llatinoamericans, i el segon disc mira més cap a dins, és més per escoltar que per ballar”. En qualsevol cas estem parlant de moltes cançons que s’intueix que van comportar una feinada i una bona inversió de creativitat per part seva: “Jo em dedico a això, i sí que hi ha moments que em costa més enllestir una cançó, però en general treballo des d’una posició que em dona molta alegria perquè m’ajuda a expressar-me. Per a mi crear música és una cosa natural. Estudio molt i escolto molta música: és tota una feina prèvia que després em facilita les coses”. Lucia també reconeix que va créixer en una casa on es respirava música i el fet de dedicar-se professionalment a aquest ofici sempre s’ha vist “com una cosa molt normal”. “Mai no m’han dit que estudiés també alguna cosa ‘de profit’, i això ho valoro ara especialment quan parlo amb altres companys que no ho han tingut tan fàcil a casa seva”, explica. A propòsit, com van Los Fumeros, el seu duet amb Horacio, que va publicar disc l’any passat? “ Los Fumeros sempre hi són. De fet, existeixen des que jo vaig néixer, tot i que oficialment vam començar a fer coses junts el 2013. I el duet continua, però ara mateix no tenim plans”. A Lucia no li falta feina: a més de les presentacions de Folklore, també fa bolos com a teclista del grup de Nico Roig i té un altre duet vigent amb Rita Payés, amb la qual justament actuarà demà, dimarts 15 d’octubre, a La Paloma, de Barcelona, dins del Festival de Jazz de Barcelona.