Les polítiques de dretes defensen el concepte de família tradicional amb propostes que, diuen, fomentaran la natalitat i evitaran una catàstrofe demogràfica. És un exemple de populisme: plantejar solucions senzilles a problemes que en realitat són molt complexos. L’última enquesta feta a l’Estat sobre fecunditat és del 2018 –l’anterior era, sorprenentment, del 1999– i revela que el condicionant més important a l’hora de decidir tenir fills és l’accés a un habitatge propi. Tenint en compte que l’edat d’emancipació mitjana és de 29 anys, és evident que un simple xec nadó no ajuda a solucionar un problema estructural. Ja s’ha vist en països molt envellits –el Japó i Corea del Sud– on, malgrat els incentius a la natalitat, la revolta contra el patriarcat i les injustícies socials continuen fent caure en picat els naixements.