Marco Ciani
Notari. Un del deu catalans que van aprovar les recents oposicions
“Ser notari no ha estat l’aspiració dels catalans, però està canviant”
“Els notaris tenen més sentit que mai, perquè proporcionen seguretat davant les incerteses”
“He dedicat més de quatre anys a les oposicions: deu hores al dia i sis dies a la setmana”
La gràcia del notari és mantenir-se en un segon pla i ser neutral. Entre els jutges també hauria de ser així
Haver aprovat em fa sentir alleugerit, orgullós i, sobretot, en un estat de felicitat absoluta
La seu del Col·legi Notarial de Catalunya ha donat cabuda, per primer cop en deu anys, a les oposicions al cos de notaris de l’Estat, que s’han desenvolupat del setembre del 2023 al juliol passat, organitzades en quatre exercicis. Dels 796 inscrits a les que possiblement són les proves més dures que convoca l’administració espanyola, han aprovat 92 persones, 10 de les quals són catalanes. El territori que més aprovats té és Andalusia, amb 22. Amb independència de l’origen, el fet és que un 30% dels nous notaris d’altres convocatòries han acabat exercint a Catalunya, que té 491 places.
Ara els flamants notaris han d’esperar que surtin les places pendents de cobrir: hi ha dues o tres crides cada any i en cadascuna hi sol haver unes 40 places vacants a Catalunya; algunes són per jubilació, trasllat o mort del titular i d’altres han quedat desertes d’altres vegades. El lloc d’exercici és clau, no ja perquè s’hi han de desplaçar o viure-hi, sinó perquè l’indret condiciona molt el tipus d’activitat que pot desenvolupar un notari i, per tant, els seus ingressos. Els notaris són funcionaris però no tenen un sou de l’Estat, són autònoms i viuen dels aranzels que cobren per estampar la firma en un document.
En aquest ínterim es troba Marco Ciani (28 anys), un dels deu catalans que han aprovat les oposicions. És de Badalona i explica que, després de molts anys de preparació intensa (la mitjana és de cinc anys), ara se sent aclaparat per tot el temps lliure que té fins que tingui plaça assignada.
Com definiria el seu estat emocional?
És una barreja d’alleugeriment, perquè és un objectiu al qual he dedicat molt d’esforç; orgull amb mi mateix per haver-ho aconseguit, i, en definitiva, felicitat absoluta.
Quant de temps feia que es preparava les oposicions?
Uns quatre anys i quatre mesos de dedicació plena, cosa que vol dir que estudiava unes deu hores al dia, sis dies a la setmana. Descansava els diumenges.
Es tracta bàsicament de memoritzar?
Una part, sí. S’han de memoritzar algunes lleis, però sobretot els 1.976 articles del Codi Civil espanyol. Te’ls has de saber gairebé tots literalment, perquè els has de dir tal com estan redactats. Després hi ha els temes, que és la part més d’explicar i ho pots fer més a la teva manera, però tampoc et pots moure gaire del que està escrit. [El Codi Civil de Catalunya i el foral són matèria dels temes].
Tenia algun mètode d’estudi?
La figura del preparador és molt important. És un notari que ha passat per aquestes proves i t’acompanya: et diu què fas bé, què fas malament i on pots millorar. També és una ajuda emocional, perquè això no només va de portar-ho tot ben après, també va de controlar els nervis. Cada exercici és una hora, durant la qual has d’exposar els temes, i pot ser que aquell dia no hagis dormit bé o estiguis neguitós. A més, no saps mai en quin moment et cridaran, i això afegeix pressió. El tribunal diu: “Que avui vinguin aquests set opositors a examinar-se.” I pot ser que el que tens davant teu es retiri i et toqui abans del que calculaves o que, per contra, quedis pendent per l’endemà. I això és un desgast. Vaig començar amb un preparador de Badalona i al cap d’un any vaig venir a l’Acadèmia [l’Acadèmia d’Opositors de Catalunya es va crear el 1987 per ajudar els aspirants amb les proves; els preparadors són notaris en exercici que voluntàriament i sense retribució ajuden els opositors].
Ara vostè s’ha convertit en preparador de nous aspirants. Com és?
Sí, ara ingressen nous opositors i els estic ajudant a preparar les proves. Cada opositor és un món; cadascú ve amb les seves maneres de fer, però valoren molt la teva experiència, sobretot quan és tan recent. Per a nosaltres és la manera de retornar el suport que hem rebut d’altres notaris, és una tasca altruista; ningú cobra res.
En quin moment va decidir que volia ser notari? És un tema vocacional o de tradició familiar?
Ningú de la meva família té res a veure amb el notariat. Els meus pares són empleats en empreses. És una de les sortides professionals que havia sospesat durant la carrera, però la decisió va ser cap al final dels estudis de dret. També tenia en cartera la judicatura, però no m’acabava de fer el pes. I vaig pensar que, com que m’agradava molt el dret privat i no tant el processal, i el notari és un especialista en dret privat, bàsicament, també mercantil, vaig dir: “Prou, he de fer això.”
I és la primera vegada que es presentava a les proves?
No, la segona. Vaig anar a Madrid quan feia dos anys que estudiava i vaig suspendre, però no estava preparat encara, o sigui que no em va sorprendre. La meva intenció era agafar experiència i veure com anava tot plegat. També per si endevinava la tecla, és clar.
Catalunya no té una gran tradició de notaris.
No gaire, però jo crec que ara cada cop més s’està revertint aquesta situació. Ara a l’Acadèmia penso que són uns 50 opositors, quan l’any 2009 no n’hi havia ni deu. S’ha mantingut constant i en els darrers anys ja n’hi ha entre 50 i 60. I també hi ha més gent que expressa una voluntat clara de ser notari, quan abans la gent estava més indecisa. Penso que s’han despertat les vocacions a Catalunya. En soc un exemple clar jo mateix, sense precedents a la família.
Parla de vocació, però valora la seguretat laboral que li proporciona?
És clar, és un factor molt important que valores.
El següent pas és obrir notaria? On vulgui?
En un lloc on hi hagi vacant, que pot ser per trasllat, per jubilació del notari que hi havia o perquè estigui deserta. Aleshores, si és per trasllat, pots anar al local on ja hi havia el notari d’abans i ja està tot fet. Si vas a una plaça deserta, llavors l’has de muntar tu de zero o pots associar-te amb algun notari que ja estigui en exercici allà.
Què preferiria?
No ho sé, perquè ara hi haurà el concurs de vacants i se sabran les places lliures que hi ha disponibles. Els notaris nous tenim l’obligació de presentar-nos al concurs, marcant les preferències, i has de competir per nota amb els de la teva promoció i els que estan en exercici ho fan per antiguitat. Hi ha un escalafó notarial que depèn bàsicament de l’antiguitat. És cert que no és el mateix treballar com a notari al centre de Barcelona, en un barri o en un poble; el perfil de client i l’activitat que desenvolupes pot variar molt. Però no tinc preferències perquè em falta coneixement en aquest sentit.
Tots els notaris cobren el mateix pel mateix fet amb independència del lloc?
Sí, els aranzels són els mateixos per a tothom; ara bé, hi ha alguns aranzels que depenen de la quantia perquè s’hi aplica un percentatge. És el cas de les hipoteques i de les compravendes. Evidentment, en funció d’on tinguis la notaria, factures més o menys, amb independència que has d’atendre tothom que hi entra. Hi estem obligats.
A la gran ciutat, els notaris passen desapercebuts, però quan arriba un nou notari a una població més petita és un fet rellevant que surt a la premsa local; és una figura reconeguda.
És així, i crec que respon al fet que el notari és aquell professional que tothom necessita en moments importants de la seva vida. O sigui, quan tu necessites fer alguna cosa rellevant a la teva vida tens clar que has d’anar a un notari: quan compres una casa, muntes una empresa, fas testament o reps una herència. I ara també quan et cases.
Cada dia veiem jutges que, per les seves decisions, adquireixen una gran rellevància social; això no passa amb els notaris, que solen adoptar un rol més aviat discret. Per què no hi ha notaris estrella?
La gràcia del notari és mantenir-se en un segon pla i ser neutral. Ajuda més aquesta actitud perquè genera confiança. En el cas del jutge també hauria de ser així.
La digitalització està canviant la professió. Fins i tot en algun moment s’ha arribat a qüestionar si encara té sentit, com quan va sortir la tecnologia del ‘blockchain’ (cadena de blocs). Podria deixar de ser necessària la figura del notari?
Efectivament, la professió està canviant molt; ara que estic fent pràctiques en una notaria, he descobert el Sistema Integrat de Gestió del Notariat (Signo), que reuneix aplicacions notarials en un entorn segur i modern i que connecta tots els notaris amb totes les bases de dades, el Registre de la Propietat, el Registre Civil, etc. Em pregunta si tecnologies com el blockchain poden qüestionar la nostra professió, però un notari és molt més que un mer intermediari que pugui ser substituït per una màquina o una tecnologia: proporciona seguretat jurídica preventiva, que vol dir que evita conflictes en moments molt importants d’una persona; vetllem perquè l’acte sigui legal, veraç i íntegre, i ens assegurem que es recull la voluntat de la persona, que ve a nosaltres lliurement. Un notari es pot negar a firmar un document si veu que no es compleix amb tot això. En aquest sentit, som professionals del dret independents que proporcionem tranquil·litat. Què passa si el blockchain falla? A qui li demanes responsabilitats?
La idea és que eviteu que hi hagi problemes que puguin acabar en un plet?
Sí, formem part del sistema de justícia, controlem la legalitat dels actes, que les declaracions de voluntat, per exemple, siguin informades i conscients, de manera que evitem que les coses arribin a un jutjat. El notari encara té sentit, i possiblement més que mai, atès que cada cop hi ha més incerteses. Els documents que se signen són més complexos, amb més lletra petita, i també hi ha més legislació que cal tenir en compte. Tenir un professional que et pugui assessorar gratuïtament abans, durant i després de signar res i que et proporcioni la seguretat que allò que fas és correcte i que no et perjudicarà, cada cop és més necessari.
Abans parlava de celebrar casaments. També es poden celebrar davant notari?
Des del 2015, els notaris i altres funcionaris hem assumit noves competències de jurisdicció voluntària, que es diu, per descarregar de feina els jutges, i podem celebrar matrimonis, divorcis, actes notarials i jures de nacionalitat.
He vist que hi ha actes que ja es poden fer per videoconferència. Com s’ho fan per identificar els usuaris?
Alguns actes, com ara la constitució de societats o els poders, però no tots. No varia la necessitat d’identificar la persona, però es fa per videoconferència
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.