Gisèle Pélicot: “Sóc una dona totalment destruïda”

Gisèle Pélicot, la dona de 72 anys que durant una dècada va ser dro­gada pel seu marit fins a dei­xar-la incons­ci­ent perquè fos vio­lada de manera mas­siva per dese­nes d’homes, ha reco­ne­gut aquest dime­cres que és una “dona total­ment des­truïda”, durant la seva decla­ració davant el tri­bu­nal d’Avinyó, la Pro­vença, que jutja els fets.

Pélicot ha tor­nat a pujar aquest dime­cres a l’estrada i per pri­mer cop s’ha diri­git direc­ta­ment al seu exma­rit, l’acu­sat prin­ci­pal del cas, fent èmfasi en el temps que van pas­sar junts i en la “traïció incom­men­su­ra­ble” d’ell.

“Com vas poder trair-me així? Dei­xar que aquests des­co­ne­guts entres­sin a la nos­tra habi­tació”, ha dit Gisèle Pélicot, durant el torn de paraula, que li ha ofert el pre­si­dent del tri­bu­nal per res­pon­dre al que s’havia dit a la seva les últi­mes set­ma­nes i res­pon­dre a algu­nes pre­gun­tes que el magis­trat li volia fer.

Qua­tre anys després de conèixer els abu­sos a què havia estat sot­mesa, Pélicot ha dit que encara no ha estat capaç de pro­ces­sar-ho i enten­dre’n els motius. Durant la decla­ració, reco­llida per l’agència Efe, ha evi­tat mirar direc­ta­ment Domi­ni­que Pélicot, a qui ha ano­me­nat pel nom de pila, per la “càrrega emo­ci­o­nal”. Mirant enrere, ha recor­dat els “50 anys de vida en comú” amb ell, amb qui va tenir tres fills. “Eres un pare atent”, amb qui com­par­tir “moments difícils, vacan­ces, ani­ver­sa­ris, Nadals”, ha dit. El relat d’un matri­moni apa­rent­ment nor­mal fins que la poli­cia va aler­tar Gisèle Pélicot de les pràcti­ques a les que la seva pare­lla la sot­me­tia a mans de des­co­ne­guts. “El vio­la­dor no sem­pre el tro­ben en un apar­ca­ment, ben entrada de nit. També pot ser dins de la teva família, dels teus amics”, ha adver­tit.

En aquest sen­tit, La víctima ha vol­gut dir a les dones que han donat suport als seus fami­li­ars acu­sats que el que li ha pas­sat, també els hi podria haver pas­sat a elles. “Aques­tes mares, ger­ma­nes, dones, han expli­cat que els seus ger­mans i marits eren excep­ci­o­nals. Jo també tenia un home excep­ci­o­nal, però el per­fil del vio­la­dor pot estar a la família, als amics”, ha indi­cat.

Després que alguns dels advo­cats hagin inten­tat rebai­xar la gra­ve­tat de les acci­ons dels seus cli­ents, Pélicot ha afir­mat que no exis­tei­xen dife­rents tipus de vio­la­ci­ons: “Hi ha vio­lació i prou”. “Per a mi són vio­la­dors i ho con­ti­nu­a­ran sent”, ha reblat. Pélicot ha refu­sat les peti­ci­ons de perdó d’alguns acu­sats: “S’excu­sen a ells matei­xos”, ha etzi­bat.

També ha apro­fi­tat el seu tes­ti­moni per rei­vin­di­car que amb la seva decisió de donar la cara en un judici obert ha vol­gut que la ver­go­nya canviï de bàndol. “He pres consciència que no he de tenir ver­go­nya, no tinc res a retreure’m, he patit cent vio­la­ci­ons”, ha asse­nya­lat. En aquest sen­tit, ha dit que vol que les vícti­mes de vio­lació dei­xin de tenir por: “Nosal­tres no hem de tenir ver­go­nya, són ells”.