Governar en coalició és positiu i enriquidor perquè t’obliga a negociar, a pactar, a consensuar amb les altres forces i és l’essència de la política. Mai vam tenir cap problema i ens vam posar d’acord durant vuit anys en tot. Ara no veiem el mateix, perquè han fet un govern Frankenstein, amb els independents de Vivim completament desapareguts i invisibilitzats, i el PP, que ja sabem com està actuant en contra del PSOE. Manca d’escrúpols i d’ideologia clara és el que té aquest PSC. No hi ha estratègia ni model de ciutat, i es nota en el dia a dia.

Vam seure amb Vivim perquè ens vam quedar a 46 vots de guanyar un regidor i poder continuar governant en coalició amb ERC. No és tant qui guanya les eleccions com qui té la capacitat de trobar aquestes majories. Pel que fos no vam ser prou interessants per a ells. Els quatre últims anys van fer un joc molt brut amb manca de respecte a les xarxes. M’imagino que se’ls va fer una mica difícil justificar entrar a governar amb nosaltres. No oblidem que el seu número 1 era del PSC i se’ls hauria de preguntar què passa perquè els han renunciat vuit persones de la llista.

Tenses. El nostre objectiu és fer una oposició constructiva i responsable i ens trobaran al seu cantó si allò que proposen és positiu per a la ciutat, però quan veiem que no s’estan fent bé les coses som bel·ligerants. És el govern de les tres i: improvisació, inacció i ineficàcia. A aquestes alçades no coneixem el pla d’actuació municipal (PAM), no sabem quin full de ruta tenen i viuen dels projectes de l’anterior mandat. I tenen la pell molt fina.

Fixa’t quins projectes destaca, són externs. El cobriment, que es va desencallar en els anteriors mandats i ens va costar la vida aconseguir el compromís amb el ministeri a Madrid, i l’altre, l’hospital Ernest Lluch, que tampoc és un projecte que executi directament. Per tant, què faran? El que estan fent és viure una mica de la renda de l’anterior govern que vam començar tard a causa de la pandèmia. És clar que no es poden esperar grans coses perquè no crec que tinguin clar què volen fer i, a aquestes alçades, no tindran temps d’executar res. Montcada no és més segura avui ni està més neta, dos temes dels quals ells van fer molta campanya. Al contrari, està més deixada que mai. És el parer de la ciutadania que ens arriba, i aquí també fracassa.

Si fos així hauríem tingut nosaltres les mobilitzacions i en vuit anys no en vam tenir ni una. Vam saber gestionar els problemes i aturar-los a temps. El problema és que en un any i mig del nou govern han fet quatre canvis organitzatius que en els decrets diuen que són provisionals, temporals i experimentals. Amb els llocs de feina no s’experimenta. I han contractat per 107.000 euros l’any un gerent que està descoordinant. La plantilla sempre pressiona l’equip de govern, però nosaltres vam negociar sense necessitat d’una empresa externa; en canvi, ells sí que han externalitzat tot el tema de recursos humans i la negociació del conveni. Nosaltres vam negociar dos convenis que es van aprovar per unanimitat.

Ni amb els guals ni amb l’actualització de les parades del mercat se surt de pobre. Sí que es podria haver recaptat més, però l’objectiu, el pla i l’estratègia durant vuit anys gestionant la misèria eren sanejar l’Ajuntament, mantenint la qualitat dels serveis públics, sortint quatre anys entre els 20 municipis de tot l’Estat amb una prestació de serveis socials excel·lent i pagar els 24 milions de deute amb un pressupost de 40 o 42 milions, que condiciona molt i t’hipoteca.

No és ben bé així. Algunes les congelen, però altres les apugen un 16,7%. Fan la mitjana de l’IPC acumulat dels darrers quatre anys. Nosaltres, el 2019, vam fer pujada d’IBI de taxes perquè amb la situació econòmica que teníem, el desequilibri d’ingressos i despeses no ens permetia mantenir els serveis públics. I després van venir la pandèmia i la postpandèmia, que és que sembla que ara ja ens hem oblidat tots d’aquella situació, i vam decidir congelar-les. Doncs ara el nou equip de govern, en comptes de fer una pujada gradual, les actualitza segons el darrer IPC. De cop hi haurà 13 taxes que es veuran incrementades un 16,7%, que em sembla una barbaritat, sumant a més la de residus, que ha estat molt mal gestionada i la ciutadania està molesta, perquè augmenta un 115% de cop. Un any abans del que era necessari, que podrien haver demanat la moratòria i sense el coeficient de correcció de qui més genera residus més paga.

No, que jo sàpiga. Sí que el nou govern s’ha fet seu bona part del relat i inclús el vocabulari. No ens podem conformar amb el cobriment que ajudarà a cosir i cohesionar urbanísticament i socialment la ciutat, i hem d’anar més enllà perquè hi ha moltíssimes infraestructures que no només ens trinxen i ens fracturen, sinó que ens generen un sobrecost en els serveis de neteja, d’haver de tenir equipaments municipals i públics a tots els barris. Vam anar al Parlament a presentar el Montcada diu prou! i tothom va comprar el projecte per justícia històrica i aquesta singularitat i es volia continuar amb aquesta proposta parlamentària que ha quedat aturada.

Que es continuï fent un bon ús del diner públic. Vam deixar amb molt esforç i molta feina un ajuntament sanejat i vetllarem perquè no es tornin a produir els abusos del passat i que per tant es faci un ús responsable dels diners públics i es mantingui la qualitat dels serveis públics. Que es deixi de marejar la plantilla, que tinguin aquesta estabilitat i que es cobreixin les baixes, sobretot a serveis socials. I que s’implementi bé la taxa de residus i el nou plec de neteja. Fiscalitzarem perquè és la nostra responsabilitat, encara que a ells els molesti, però això és de primer de política, és l’abecé.

No he tornat a sentir una convocatòria del barraquisme. És veritat que costa organitzar i gestionar una reunió amb totes les administracions implicades, però nosaltres ho fèiem una vegada cada dos mesos. Amb un seguiment molt curós perquè preocupa moltíssim. Estem parlant d’infrahabitatge, de famílies que viuen en precarietat, de persones vulnerables, i també d’altres tipus de problemes. Més enllà d’aquesta improvisació de governar i de gestionar a cop de xarxes socials, no ens consta que s’estiguin continuant i tirant endavant molts temes.