Jorge Bofarull, amb només 23 anys, ha fet de la seva particular afició un negoci. La passió per la pizza, especialment la napolitana i tot el món que l’envolta, ha estat la llavor de Casa Napoli, una empresa de nova creació que produeix pizzes d’estil napolità sota la denominació artesanal, però que es venen a les botigues. “Curiosament, no hi havia cap empresa que ho fes i nosaltres estem obrint mercat en un moment en què aquesta modalitat de pizza està agafant molta popularitat a les pizzeries”, explica l’alma mater de Casa Napoli. De fet, en pocs anys, només Barcelona ha passat de tenir una pizzeria napolitana a mig centenar. El cas és que, perquè sigui considerada una pizza napolitana, s’ha de cuidar la selecció dels ingredients (la farina de blat ha de ser d’una tipologia específica, els tomàquets han de ser San Marzano i la mozzarella, fior di latte) i el procés d’elaboració ha de ser meticulós. La massa és prima al centre i amb una vora inflada i esponjosa (cornicione) d’entre 1 i 2 centímetres, que necessita una fermentació lenta i natural d’entre 8 i 24 hores. Preparada, s’enforna durant poc més d’un minut a una temperatura mínima de 430° en un forn de pedra refractària.

Quan tenia 17 anys, Jorge Bofarull i el seu pare van fer un viatge a Nàpols per tastar les pizzeries més reconegudes de la ciutat. Aleshores, va veure clar que volia dur aquesta experiència única a les llars catalanes, però en un format accessible, que es pogués consumir des de casa. “Mentre assaboríem una de les pizzes i gaudíem plegats de les seves textures, ens vam preguntar per què no hi havia l’opció d’adquirir aquest tipus de producte als supermercats, i vaig començar a donar voltes a la idea”, explica Jorge Bofarull.

La seva voluntat de convertir la idea en un projecte empresarial el va portar a formar-se a Leinn (Lideratge Emprenedor i Innovació) de la Universitat de Mondragon i TeamLabs, una escola centrada en l’emprenedoria i el treball en equip, amb una metodologia orientada a aprendre coneixent els diferents reptes que comporta llançar una empresa. I aquesta preparació va ser clau per començar Casa Napoli.

A través de contactes a la universitat, Bofarull va trobar dos socis: David Delgado, amb 25 anys d’experiència a Telepizza, i un dels seus professors universitaris, que va veure potencial en la idea. “La suma de coneixements i experiència dels altres dos socis em va resultar fonamental”, considera. Així que tots tres van aportar el capital inicial amb fons propis per posar en marxa l’empresa el 2023.

El camí, però, no ha estat fàcil. Aconseguir mantenir l’essència d’una pizza napolitana en una producció industrial ha suposat tot un repte. De fet, després d’una intensa recerca no van ser capaços de trobar cap empresa local que pogués elaborar les bases de la pizza napolitana i van optar per produir-les a la mateixa Nàpols. Ara bé, l’elaboració amb tots els condiments, l’envasat i la distribució es fan des de Catalunya, a Andreu Alimentació, un dels principals fabricants de pizza a l’Estat espanyol.

El repte més gran, segons explica Bofarull, ha estat aconseguir que en una fàbrica acostumada a produir pizza de consum massiu es respectin els processos acurats que requereix una pizza de qualitat superior.

“Cada setmana és un aprenentatge nou”, reconeix Bofarull, que explica que són a la fàbrica cada dia per assegurar-se que els productes compleixen els estàndards que l’empresa s’ha marcat.

Tot i que aquesta empresa porta anys fermentant-se, el llançament de Casa Napoli va començar a principis d’octubre, amb la distribució de les pizzes en punts de venda de Catalunya amb un perfil gurmet i selecte com ara Escofet Oliver, Rosa Estrella i Dylan.

“Ara estem en un procés de validació del producte segons la ubicació i el perfil del client”, comenta l’emprenedor, conscient que no tots els punts de venda responen de la mateixa manera. El seu objectiu és acabar de perfilar on encaixa millor el producte per assegurar-se un creixement sostenible.

Bofarull explica que, tot i les ganes de fer créixer l’empresa, tant ell com els socis són conscients que cal avançar amb cura. “Vendre en grans cadenes ara mateix seria complicat; aquest procés portarà un temps”, reconeix Bofarull, que addueix no només els volums de producció que aquestes cadenes demanarien, sinó també les condicions logístiques i contractuals que impliquen.