La revolució verda s’esquerda
Neix Terrassa + Sostenible, una plataforma que reclama més valentia per fer carrers de vianants
Sorgeix per la possibilitat que es reobrin al trànsit vials del centre que el tenen restringit fa dos anys
Se sumen a d’altres de veïnals actives que reclamen solucions per a la mobilitat del municipi
-
Les primeres cares visibles de la plataforma Terrassa + Sostenible en l’acte de divendres: Maribel Casas, Xavier Rusacalleda, Mònica Ubalde, Francesc Mauri, Mia Mora i Sílvia Comellas JORDI ALEMANY. -
El decàleg de propostes de Terrassa + mobilitat EPA. -
La sala del Centre Excursionista plena de gom a gom JORDI ALEMANY.
Molt moviment per la mobilitat a Terrassa. No és un joc de paraules, sinó una constatació que a l’equip de govern el municipi, des de fa unes setmanes format per Tot per Terrassa i Junts després de la sortida d’ERC adduint com a detonant el canvis de criteri en qüestions de mobilitat, se li acumulen fronts per gestionar al voltant de qüestions relacionades amb el trànsit, les restriccions de vehicles, el transport públic i els aparcaments, vinculades també a un sentiment que no s’escolta prou els veïns. En ple procés per elaborar el pla de mobilitat urbana sostenible que ha de guiar les polítiques al municipi del 2026 al 2031, no paren de sorgir com bolets, ara que n’és temporada, col·lectius veïnals i plataformes que exigeixen ja sigui més valentia en la planificació, solucions concretes a reivindicacions històriques o puntuals o, senzillament, que no hi hagi canvis de rumb i vacil·lacions en decisions ja preses.
La darrera a presentar-se, el passat divendres, va ser la plataforma Terrassa + Sostenible, en un acte amb taula de debat al Centre Excursionista de Terrassa (CET). “Som una plataforma cívica embrionària i apolítica, oberts a diferents sensibilitats i només amb els objectius de sumar i treballar” en positiu, explicava Xavier Ruscalleda, arquitecte i urbanista. No amagaven la inquietud per les darreres informacions del govern per revertir algunes de les mesures que es van posar en marxa fa dos anys dins del projecte la Revolució Verda , iniciat el 2019, com ara deixar passar els cotxes en alguns carrer inclosos fa dos anys en l’ampliació a cinc àrees de l’illa de vianants , com són els carrers Sant Pau, Baldrich i Puig Novell. Ruscalleda admetia que “els canvis espanten als veïns”, però que cap transformació urbana “s’ha acabat tirant enrere” i recordava que les xifres del mateix consistori quan va presentar la Revolució Verda alertaven que cada dia a la ciutat hi havia 200.000 desplaçaments en cotxe de menys de dos quilòmetres i que “72.500 creuaven els carrers del centre”. “No anem en contra de res ni de ningú” i la intenció és “treballar en positiu” i ser una eina “pel bé comú” que serveixi per donar suport a les administracions, reblava l’epidemiòloga Maribel Casas. L’acompanyaven el geògraf i meteoròleg Francesc Mauri, l’estudiant universitària Mia Mora i la comerciant Sílvia Comellas, tots veïns de diversos barris de Terrassa, no només del centre, perquè la problemàtica de la mobilitat s’estén a altres zones. La taula la completava Mònica Ubalde, que no és veïna de Terrassa, però que, com a investigadora que avalua els impactes de les intervencions de planificació urbana en espais públic i de transport sobre el benestar i la salut, va opinar sobre experiències de les superilles de Barcelona i en diversos barris de Londres. El primer que va voler rebatre és que “s’ha demostrat amb dades” que no és cert que tallar el trànsit en un o diversos carrers el volum de vehicles es trasllada en els vials adjacents. Les dificultats d’accés en una zona vianantitzada, segons Ubalde, ja provoca que una part dels vehicles no faci ni l’intent d’accedir-hi.
“No som odiadors dels cotxes”, asseverava Ruscalleda, però reclamava que Terrassa, ara que torna a ser la tercera ciutat catalana en habitants, “ha de tenir un paper important” a donar exemple en la transformació urbana sostenible en la direcció que es mouen altres ciutats europees, afegint-hi que un munt de ciutats catalanes estan fent els deures, com ara Sant Cugat, el Vendrell, Rubí i Vic. Mauri va destacar, en aquest sentit, l’acció de l’alcalde de Pontevedra per reclamar “valents al capdavant” que tirin endavant aquests canvis.
La desaparició de càmeres d’accés per controlar els vehicles, la manca d’un transport públic en condicions, d’unes rondes que desviïn el trànsit de pas, la necessitat d’aparcament dissuasiu a les estacions, la regulació dels vehicles de repartiment de vendes per internet en contraposició a les restriccions dels vehicles de mobilitat personal (bicicletes i patinets) i l’extensió de les illes de vianants als barris, entre d’altres, van sorgir en el debat, i algunes propostes estan recollides en el decàleg que la plataforma vol que acabi debatent-se en el ple municipal.
Confluències de moviments
Però l’acte també va deixar clar que al municipi hi ha un malestar general. A banda d’assistir-hi representant polítics d’ERC i el PSC, ho van fer d’altres moviments que els darrers anys han portat, sense èxit, les seves reivindicacions al govern. Des d’associacions veïnals, com ara la de Can Boada amb la problemàtica de fa quatre anys per la col·locació d’uns contenidors, la desaparició de places d’aparcament i canvis de direcció d’alguns carrers, passant per l’Associació BiciTerrassa Club (BiTer), que lamenta passos enrere en qüestions de mobilitat i a promoure el pla per a l’ús de la bicicleta 2022-25, i de l’Associació Salvem Galileu i Arquimedes , que ahir es van tornar a reunir per continuar fent mobilitzacions perquè es redueixi el trànsit de pas als dos vials. S’hi podrien afegir les problemàtiques de la plataforma Salvem Topete , la de l’Associació de Veïns de Can Palet denunciant que s’han tirat enrere els acords de pacificació del trànsit del carrer Ramón i Cajal, la del Torrent d’en Pere Parres i d’altres perquè posin semàfors i altres mesures arran d’accidents mortals i la de Les Arenes per la implantació d ’accions d’urbanisme tàctic amb els Next Generation que s’han revertit. La sensació exposada és que l’executiu “només escolta determinats col·lectius”, com és el cas d’associacions de comerciants.
La Federació d’Associacions de Veïns (FAVT) també va ser en l’acte i va demanar a Terrassa + Sostenible i a la resta de col·lectius que s’adhereixin a la iniciativa Repensem la ciutat , que han endegat aquest octubre amb l’objectiu de forçar la redacció d’un nou pla d’ordenació municipal (POUM) que substitueixi el del 2003. Mauri es va comprometre a buscar mecanismes de coordinació.