Aquesta ciutat no tenia pressupost, no tenia ordenances... Feia la sensació que costava tirar endavant els projectes, i això en un any ha canviat. De vegades, quan ho compares amb el que pot estar passant a Barcelona o en altres capitals catalanes, veus que aquí no passa. Crec que té un valor en si mateix. L’Estat podria ser que caminés més anys sense pressupost; la Generalitat, veurem... Vull reivindicar aquest valor, diguéssim: una normalitat que fa un temps potser era més habitual, però que ara ho és menys.

En primer lloc, tot just entrar, el govern va posar una limitació als pisos turístics [el límit és d’un 4% al total de la ciutat, però es manté al 15% al Barri Vell i al Mercadal, on n’abunden]. Vam destinar 900.000 euros a polítiques actives de construcció o de compra d’habitatge públic. Hem fet una modificació de planejament perquè espais que eren equipaments fins ara puguin ser habitatge de protecció oficial, especialment antics convents, per exemple. També estem desenvolupant convenis perquè entitats del tercer sector puguin construir habitatges de protecció oficial, com és el cas de la Fundació Salas [a Domeny] i Visoren [Can Gibert]. Hem negociat amb la Sareb perquè hi pugui haver concessió d’habitatge. I hem posat a disposició terreny municipal per a habitatge. A més, estem promovent la borsa de lloguer social del mateix consistori i el treball d’acompanyament per a totes aquelles persones que són objecte de desnonaments. Si agafes aquesta foto, t’adones que la política d’habitatge és fonamental per a aquest govern.

Sempre he pensat que el paper de la institució de l’Ajuntament ha de ser garantir que els habitants de Girona se sentin còmodes a la seva ciutat i, al mateix temps, que aquella gent que vol impulsar una activitat econòmica, sempre que compleixi la normativa, ho pugui fer. Nosaltres el que trobem és que l’Ajuntament ha de poder facilitar l’equilibri que necessita aquesta ciutat, en aquest cas, amb les mesures que vam prendre a la primavera buscant, precisament, que el Barri Vell sigui un espai pensat especialment per als vianants i que la gent hi pugui caminar tranquil·lament, disfrutar de l’entorn, i que no hagi d’estar patint per si un cotxe, un camió, una bicicleta o un patinet envaeix el seu espai.

Aquí estem parlant d’un projecte de milions d’euros, sobretot per la part urbanística i de transformació de tot el barri per dignificar-lo. Això, per tant, requereix que hi col·laborin la Generalitat de Catalunya, l’Estat i, segurament, projectes de la Unió Europea. Això és un fet objectiu: per entendre’ns, un ajuntament que té un màxim de sis milions anuals d’inversió no pot afrontar sol un tema d’un barri que, com tots sabem, figura en tots els índexs de més precarietat de Catalunya i de l’Estat, com pot ser la Cañada Real de Madrid i el barri de Dos Hermanas de Sevilla. S’ha d’exigir a l’Estat espanyol que faci un pas endavant i nosaltres n’hem parlat amb el president Illa [el dia 13 al Palau de la Generalitat] i l’altre dia amb el comissionat del pla de barris, Carles Martí, en una visita aquí a Girona [el dia 18]. Nosaltres, abans de finals d’any, farem arribar un document amb unes propostes concretes tant urbanístiques com socials, d’habitatge, de promoció econòmica a la zona. Després d’aquest document, el que volem és crear una comissió de treball amb les altres institucions per aconseguir que hi hagi aquest pressupost i per facilitar la intervenció.

El primer que hem de tenir clar és que la prioritat absoluta, no només d’aquest govern sinó de tots els gironins i gironines, és que el futur campus sanitari, amb el nou hospital Josep Trueta, sigui una realitat al més aviat possible. [...] Per aconseguir això, hi havia un acord del 2020 que marcava molt clarament que Salt havia de fer un planejament per desenvolupar X metres quadrats i nosaltres n’havíem de fer un altre per desenvolupar Y metres quadrats. Per la nostra part, quan tu fas això, i tenint en compte com està situat l’hospital [Santa Caterina], només pot anar a un lloc. L’equipament només pot anar aquí i implica que hi ha d’haver unes compensacions, uns elements vinculats al planejament que, tenint en compte que hi ha uns criteris d’inundabilitat i de medi ambient, deixen poc marge a l’hora de definir tot el sector, un sector que ja estava previst que es desenvolupava anteriorment, d’una manera diferent, però ja es desenvolupava.

El parc, no, però la part de davant s’hauria construït. No és que tot hagi vingut ara, ja hi ha una part que venia del planejament anterior. Però el que hem intentat fer és, en aquestes condicions, garantir que es guanyin metres de zona verda i es dignifiqui tot el sector i el barri.

El que em va transmetre el president Illa quan hi vaig parlar, i crec que és important, és que ell tenia el mateix interès que nosaltres que això tirés endavant. Tot i que sap que grans modificacions alentirien el procés un o dos anys. A partir d’aquí, hi ha marge per a la negociació, per parlar de les coses, per fer petites millores, però el sentit tant de la Generalitat com de l’Ajuntament és unívoc: que aquest és un element central, i més quan ha sortit avui la notícia [21 d’octubre] que s’ha creat la comissió del Clínic. No ens podem permetre com a ciutat i com a comarques gironines que el Clínic passi al davant del Trueta. I això també ens ho estem jugant ara mateix, en aquest debat […]. Per això, nosaltres estem pressionant i, en aquest sentit, confio en la paraula del president Illa, que em va dir que apostarien perquè això anés ràpid i perquè no hi hagués res abans que això. D’alguna manera, m’enduc d’aquella reunió aquest compromís que vull fer valdre.

Quan vam entrar nosaltres a l’Ajuntament, centenars de treballadors estaven en una situació de desigualtat retributiva [treballadors que cobraven menys que companys, fent la mateixa feina] que venia de principis de segle. L’equip de govern, en bloc, ha fet un esforç especial perquè aquesta situació de desigualtat retributiva acabés. L’any passat hi va posar diners i aquest any ho ha fet acudint al Fons Impulsa [un préstec de l’Estat], per exemple. Fem propostes per millorar la situació.

És una denúncia anònima sense cap recorregut, tal com la mateixa Oficina Antifrau ja ens indica quan ens ho fa saber, ja que ho considera pròpiament una queixa.

Quan vaig dir que sabíem on anàvem és perquè aquest govern que es va constituir té un acord de govern amb 64 punts [...] Aquest full de ruta el seguim compartint i és el que ens uneix i el que ens fa forts. A partir d’aquí, és la feina d’un govern plural que fa una virtut d’aquesta pluralitat. Per tant, cadascú treballa des de les seves àrees i amb espais de coordinació per tirar endavant aquest programa conjunt. Estic orgullós d’això, que ho estem fent i que ho continuarem fent.

Quan ens van constituir com a govern, no només ens vam constituir amb un programa de govern sinó també amb una manera de treballar, que implica que hi hagi reunions tècniques i polítiques setmanals, que hi hagi un comitè estratègic mensual, per anar desenvolupant i acordant els punts que tenen a veure amb els 64 punts de l’acord de govern.I això fa que hi hagi molts espais de diàleg i treball compartit. I crec que també entre la Gemma [Geis] i en Quim [Ayats] [portaveus de Junts i ERC, respectivament], hi ha un espai de confiança per poder treballar i debatre quan hi ha elements que puguin tensionar més el govern.