Política

Estats Units

Molt més que presidencials

Els nord-americans voten també dimarts la composició de bona part del Congrés, governadors i decideixen en referèndums

El sistema polític dels Estats Units fa que el president estigui molt condicionat pel poder legislatiu i el poder judicial

Els ciutadans decidiran sobre afers com el joc o la legalització de la marihuana en alguns estats

Dimarts a la nit, dime­cres a la mati­nada i, pot­ser també, els dies següents, els mit­jans nord-ame­ri­cans i els inter­na­ci­o­nals esta­ran dis­trets pin­tant de blau o de ver­mell el mapa dels cin­quanta estats dels Estats Units i el Dis­tricte de Colúmbia (on hi ha Was­hing­ton, la capi­tal) i comp­tant quants vots elec­to­rals de cadas­cun dels estats fal­ten perquè Kamala Har­ris o Donald Trump obtin­guin la majo­ria que neces­si­ten per arri­bar a la Casa Blanca.

La pre­sidència dels Estats Units és clau per a la gover­na­bi­li­tat del país i, de retruc, per a l’ave­nir de tot el món, però segu­ra­ment no tant com molts, fora dels EUA, es pen­sen. El sis­tema polític nord-ame­ricà, de fet, deixa un marge limi­tat al pre­si­dent per tirar enda­vant el seu pro­grama. Està basat en el que ano­me­nen checks and balan­ces (con­trols i equi­li­bris –o con­tra­pe­sos– en català), que fa que els tres grans poders (exe­cu­tiu, legis­la­tiu i judi­cial) es vigi­lin de ben a prop per evi­tar que cap dels tres s’exce­deixi. Una de les con­seqüències del sis­tema és la difi­cul­tat de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons a l’hora de fer refor­mes en pro­fun­di­tat.

Els nord-ame­ri­cans deci­di­ran dimarts, quan vagin al col·legi elec­to­ral, no només el nom del pre­si­dent, sinó els 435 mem­bres de la Cam­bra de Repre­sen­tants, que es renova del tot cada dos anys, i un terç dels 100 sena­dors de la cam­bra alta, que tenen un man­dat de sis anys i es reno­ven par­ci­al­ment cada dos anys. Les elec­ci­ons legis­la­ti­ves es fan coin­ci­dint amb les pre­si­den­ci­als i al cap de dos anys de les que deci­dei­xen l’inquilí de la Casa Blanca. Per això es diuen els comi­cis de mig man­dat.

Els ciu­ta­dans també esco­lli­ran gover­na­dor en onze estats (Delaware, Indi­ana, Mis­souri, Mon­tana, Nou Hamps­hire, Caro­lina del Nord, Dakota del Nord, Utah, Ver­mont, Was­hing­ton i Virgínia de l’Oest) i en dos ter­ri­to­ris (la Samoa Nord-ame­ri­cana i Puerto Rico), així com la com­po­sició de les cam­bres legis­la­ti­ves de cada estat, amb els seus cor­res­po­nents tri­bu­nals suprems esta­tals i fis­cals gene­rals, i les cor­po­ra­ci­ons locals. Tot ple­gat, un munt d’ins­ti­tu­ci­ons que s’ocu­pen de la major part dels aspec­tes que afec­ten la vida quo­ti­di­ana dels nord-ame­ri­cans.

A tot això cal afe­gir-hi una gran quan­ti­tat de con­sul­tes a cada estat sobre esme­nes cons­ti­tu­ci­o­nals, lleis dels estats i orde­nan­ces muni­ci­pals, entre altres qüesti­ons. A més, es fan diver­sos referèndums sobre qüesti­ons com la lega­lit­zació de la mari­hu­ana, la regu­lació del joc, nor­mes medi­am­bi­en­tals, finançament de l’edu­cació, pro­jec­tes de salut pública i drets elec­to­rals.

Nas­cut de la unió de tretze colònies britàniques –repre­sen­ta­des en les tretze fran­ges ver­me­lles de la ban­dera del país–, els Estats Units tenen un sis­tema fede­ral en què cada estat pren les seves pròpies deci­si­ons, tret de les que, per una qüestió d’ordre pràctic, és més con­ve­ni­ent que assu­mei­xin les ins­ti­tu­ci­ons fede­rals. Els repre­sen­tants polítics nord-ame­ri­cans es deuen als votants de la cir­cums­cripció que els ele­geix i Was­hing­ton sovint és vist com un òrgan estrany i llunyà, però alhora impres­cin­di­ble per al fun­ci­o­na­ment del país.

El pre­si­dent neces­sita cadas­cun dels legis­la­dors de les dues cam­bres del Congrés per apro­var lleis, però els con­gres­sis­tes neces­si­ten el cap d’estat, no només perquè dugui a terme les seves ini­ci­a­ti­ves, sinó perquè el cap de la Casa Blanca és una figura d’un gran pes ins­ti­tu­ci­o­nal i simbòlic i la seva gestió i imatge pública té una gran influència en els ciu­ta­dans a l’hora d’esco­llir els seus repre­sen­tants al Congrés.

De fet, una part impor­tant de la reti­rada de Joe Biden de la cursa per la Casa Blanca en favor de Kamala Har­ris és con­seqüència de la pressió de diri­gents demòcra­tes, alguns dels quals con­gres­sis­tes, que cre­ien que la can­di­da­tura de l’actual cap de la Casa Blanca podria per­ju­di­car les seves pos­si­bi­li­tats de ser al Capi­toli.

Tant si gua­nya Har­ris com si gua­nya Trump, la com­po­sició del nou Congrés en con­di­ci­o­narà el marge de mani­o­bra els pro­pers qua­tre anys. La set­mana que ve començarem a sor­tir de dub­tes.

11
estats
dels Estats Units i dos territoris elegeixen també governador el 5 de novembre.

Harris esmena Biden

La candidata demòcrata a la Casa Blanca, Kamala Harris, es va desmarcar ahir de la polèmica que va desfermar el president, Joe Biden, en qualificar de “deixalles” els seguidors del republicà Donald Trump, segons va informar Efe. “Estic totalment en desacord amb qualsevol crítica a les persones en funció de qui voten”, va expressar la vicepresidenta des de la base aèria d’Andrews, als afores de la capital. Tot i que Harris va recordar que Biden ja ha “aclarit els seus comentaris”, l’aspirant demòcrata va rebutjar qualsevol discurs que divideixi la societat i va reiterar el missatge d’unitat nacional que va expressar dimarts a la nit en un multitudinari míting electoral al davant de la Casa Blanca.

Biden va fer el polèmic comentari dimarts a la nit durant una entrevista amb la cadena CNN en la qual va defensar Puerto Rico després que un humorista la qualifiqués com a “illa flotant de deixalles” durant un míting de Trump a Nova York. “Les úniques deixalles que veig surant per aquí són els seus seguidors”, va dir el president. Les paraules de Biden van provocar el rebuig tant de Trump com de polítics del Partit Republicà, que van aprofitar la situació per posar en qüestió el discurs de Harris, que ha promès que si guanya tornarà a unir el país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.