economia
El BBVA obté un benefici rècord de 7.622 milions fins al setembre
Els guanys dels primers nou mesos suposen un augment del 28% respecte el 2023 i ja superen els de l’any 2022 complet
“No hi ha res que ens faci pensar que l’opa al Sabadell no tirarà endavant” , avisa el conseller delegat, Onur Genç
“El disseny del nou impost a la banca és discriminatori i una doble tributació i penalitzarà les pimes”, lamenta el banquer
De rècord en rècord. El BBVA ha obtingut un benefici rècord de 7.622 milions d’euros fins al setembre, un 28% més que en el mateix període del 2023, quan els guanys van ser de 5.961 milions. Si ja en el primer semestre de l’any va acariciar els 5.000 milions d’euros (la xifra de 4.994 milions suposava un increment del 29%), el balanç dels mesos que van del gener al setembre ja supera els 6.621 milions de guanys registrats en tot un any complet tan pròxim en el temps com el 2022. En el tercer trimestre i enmig del fragor de l’OPA sobre el Sabadell, els guanys del BBVA s’eleven a 2.627 milions, un 26% més, i el benefici per acció progressa un 32% anual fins als 0,44 euros. El conseller delegat del banc d’origen basc, Onur Genç, ha volgut conjugar el verb “desitjar” per avisar que el banc està “desitjant” que arribi el dia en el qual es pugui “tancar amb èxit” l’OPA i que no contempla cap altre escenari. “No hi ha res que ens faci pensar que l’OPA no tirarà endavant”, ha sentenciat Genç en la seva presentació davant els analistes i més tard davant la premsa.
Novembre és un mes clau per al desenllaç de l’operació sobre l’entitat vallesana, ja que la Comissió dels Mercats i de la Competència (CNMC) a de confirmar si resol la fusió en fase 1, com pretén el BBVA, o bé continua amb la seva avaluació i obre la fase 2. “Estem convençuts que sortirà, té tot el sentit i crea valor per a totes les parts implicades”, recalca el conseller delegat del BBVA. Segons ha relatat el banquer, l’entitat espera les “aprovacions reguladores finals” per tal de poder completar l’operació. “No hi ha un problema de competència que justifiqui anar a la fase 2, l’operació ha de ser aprovada en fase 1. Respectem els criteris de la CNMC i ens sotmetrem a ells ja sigui fase 1 o fase 2. Aquesta operació s’hauria d’autoritzar com a l seu dia es va autoritzar la de La Caixa i Bankia”, ha traslladat. Genç ha hagut d’escoltar la pregunta recurrent de si un eventual fracàs de l’OPA forçaria la seva dimissió i la del president del banc, Carlos Torres. “De la pregunta de si dimitiríem ja n’hem parlat en altres ocasions. Nosaltres creiem que hem fet el correcte perquè es una operació que crea valor per a totes les parts. La banca està evolucionant. Antigament el negoci creixia obrint noves sucurssals i atraient més i més clients a les sucursals i ara tot passa per la tecnologia. Són 850 milions en costos fixos el que podrem optimitzar quan el benefici del Sabadell del 2023 va ser de 1.300 milions. És una proporció important. I té sentit per a Espanya perquè tindrem una capacitat addicional de préstec de 5.000 milions, les pimes tindran l’oportunitat d’expansió internacional perquè som un banc internacional”, ha dit.
No a l’impost a la banca
L’endemà que el PSOE hagi pactat amb Junts i el PNB mantenir l’impost a la banca durant tres anys –i eliminar el tribut a les companyies energètiques–, el conseller delegat del BBVA ha expressat el seu rebuig frontal. “El disseny del nou impost a la banca és discriminatori, és una doble tributació i penalitzarà les pimes. És perjudicial per a Espanya”, ha lamentat.“Som discriminats respecte les energètiques. M’entristeix veure que hi haurà nous impostos i que són als bancs, tabac i dièsel”, ha reblat. I, tot i que la patronal bancària AEB actua com a lobby, ha expressat un desig: “Als bancs ens hauria agradat tenir un millor diàleg amb el govern en aquest tema. No es dialoga en un afer que afecta de forma tant important el creixement d’Espanya? Som un banc espanyol i seguirem sent un banc espanyol, però ens agradaria tenir un millor diàleg”.
Interessos i comissions
Entrant en els budells dels resultats, el marge d’interessos del BBVA se situa en 18.861 milions fins al setembre (amb un augment del14%), mentre que el de comissions netes escala un 32% i arriba als 5.754 milions. Els ingressos recurrents del negoci bancari ascendeixen als 24.614 milions, un 18% més anual.
El president del BBVA, Onur Genç, ha destacat que l’entitat ha tancat els primers nou mesos de l’any amb uns “resultats excel·lents” que la situen entre els 15 bancs més grans d’Europa, amb una ràtio d’eficiència del 39% i una rendibilitat del 20% en ROTE. Un subratllat que arriba després que el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, retratés el banc de matriu bilbaïna que viu a la zona euro com “un banc mexicà en euros”. Amb el pastís dels resultats del BBVA a la mà, un 50% provenen de Mèxic, amb 4.193 milions d’euros, i un 34% d’Espanya, amb 2.866 milions, seguit de l’Amèrica del Sud (471 milions) i Turquia (433 milions), entre d’altres àrees. D’acord amb la nota de premsa del BBVA, entre gener i setembre el BBVA ha ofert 520.000 nous crèdits a pimes i autònoms, més de 115.000 famílies accedit a finançament per a habitatge i un total de 70.000 grans companyies han obtingut finançament del BBVA. “Prefereixo no respondre al que diu de nosaltres el company del Sabadell”, ha dit Genç tot defugint entrar en el cos a cos amb González-Bueno.
Pel que fa a la posició de capital, Genç considera que és “sòlida”, amb un CET1 –el percentatge sobre els actius ponderats per risc de tal manera que com més elevat és, més garanties de solvència té l’entitat (tot i que una ràtio massa alt pot resultar ineficient en termes d’estructura de capital)– del 12,84%.