Un nus viari que vol alçar el vol
Berga és l’epicentre del Berguedà, una comarca que històricament ha reclamat millores a la xarxa viària
La CUP encadena tres mandats a l’alcaldia, tot i que aquesta vegada (amb ERC) governa en minoria al ple
La construcció de l’estació de busos és el gran repte de la ciutat, des de fa més de dues dècades
La CUP mana a Berga des del 2015: els últims anys, en coalició amb ERC i, des del 2023, en minoria
Berga és la capital del Berguedà i el principal nus de comunicacions de la zona. Situada al centre de la comarca, és de llarg el municipi amb més població: hi viuen pràcticament la meitat dels veïns de la comarca. De les 39.000 persones del Berguedà, unes 17.000 són veïnes de la capital. En clau de carreteres, la capital també fa d’epicentre viari del territori. Hi passa la C-16, la principal artèria que comunica el nord i el sud, i també la C-26, que comunica amb Solsona i Ripoll.
Les reivindicacions de millores per carretera són històriques. A principis de segle es va estrenar el tram d’autovia que comunica Berga amb el nord del Bages i que ressegueix nuclis com Gironella, Casserres i Puig-reig, però les millores cap al nord, fins al túnel del Cadí, són encara avui dia una assignatura pendent. La C-16 a l’Alt Berguedà és encara una carretera convencional incapaç de fer d’embut en caps de setmana, que és quan molts turistes de l’àrea metropolitana es dirigeixen a les zones de muntanya i tendeixen a col·lapsar-la. En l’horitzó, hi ha el projecte del govern català per ampliar la carretera: volen combinar-hi trams de 2+1 amb un carril reversible que s’habiliti de pujada o de baixada en funció de les necessitats del trànsit i també trams de 2+2 fixos.
En els últims anys també hi ha hagut millores importants a la C-62 que enllaça amb Vic. Ara s’està enllestint l’últim tram que quedava pendent d’arranjar, a Sagàs, però la resta de la carretera està feta, i això ha obert la comarca i la seva capital, Berga, a territoris veïns com Osona i el Lluçanès, que fins aleshores hi vivien a prop però d’esquena al Berguedà. On encara hi ha els principals reptes viaris és a la connexió amb Ripoll i Solsona. Totes dues capitals són a menys de 50 quilòmetres de Berga, però separades per carreteres farcides de revolts i tacades de sinistralitat.
Un dels grans reptes en l’àrea de Transports i Mobilitat és la construcció de l’estació de busos de Berga, que sempre s’ha cuinat com un projecte comarcal. Fa dècades que l’Ajuntament lluita per desencallar la carpeta i en els últims anys els principals passos que s’han fet han estat per alçar-la a la rasa dels Molins, una ubicació cèntrica però justa de mides per encabir-hi les andanes necessàries. La Generalitat té un projecte fet que ha topat amb l’oposició de l’associació de veïns i també de part del ple. El mandat passat la CUP i ERC governaven amb majoria, però no van ser capaces d’enllestir els tràmits per iniciar les obres, i ara l’escenari polític ha canviat i els ha forçat a seure amb l’oposició per trobar una ubicació de consens.
L’alternativa és a la Font del Ros
Quan la CUP va arribar al govern, l’any 2015, ja hi havia un primer projecte per fer-hi l’estació, però el primer govern cupaire el va guardar en un calaix i va centrar els esforços a la rasa dels Molins. Ara els grups de l’oposició volen tornar-lo a treure en escena: Junts defensa que és una opció més factible si no hi ha un enllaç directe des de la C-16 a la rasa dels Molins; el PSC va arribar a proposar una alternativa al parc de les Aubes, molt proper a la Font del Ros, i Berga Grup Independent fins i tot va presentar plànols per fer-la a la Font del Ros i insisteix que és la millor opció per a la ciutat, tot i que s’avé a fer un baixador complementari a la rasa dels Molins. Les negociacions entre els grups municipals estan obertes, amb la Generalitat a l’expectativa del que decideixin.
En clau urbanística, l’Ajuntament lluita des de fa més d’una dècada per desencallar la urbanització dels Pedregals, al nord de la ciutat. Va quedar a mig urbanitzar i els propietaris que havien comprat terrenys no han pogut edificar ni establir-s’hi. Aquesta tardor el govern ha rescatat mig milió d’euros per desllorigar el projecte i preveu posar a licitació les obres per acabar la urbanització en els pròxims mesos. Un altre dels principals maldecaps dels últims anys ha estat la neteja de carrers i la recollida de residus. Pel que fa a la neteja, el 2015 –amb la CUP acabada d’aterrar a l’alcaldia– el contracte de neteja viària va caducar i han calgut nou anys per renovar-lo. En aquest temps, el govern ha hagut de fer malabars burocràtics amb l’empresa concessionària per netejar carrers que, quan es va signar el contracte –fa més de 20 anys– no existien. Amb el nou contracte, l’Ajuntament pagarà 350.000 euros més a l’empresa, que es compromet a cobrir tots els carrers, també els parcs i jardins (que tampoc hi estaven inclosos fins ara i els assumia la brigada), i a incorporar més maquinària en el servei.
En paral·lel a l’embolic per la neteja viària, el 2018 Berga es va convertir en la ciutat de Catalunya més gran que implantava la recollida porta a porta a tot el seu terme municipal. Amb el nou sistema de recollida, les dades de reciclatge a la ciutat s’han capgirat, però els contenidors han desaparegut de la via pública i això ha augmentat els abandonaments de bosses al carrer per part dels incívics. El contracte de recollida, que penja del Consell Comarcal, també s’ha actualitzat aquesta tardor i l’Ajuntament confia que serveixi per combatre amb més eines l’incivisme.
L’altre gran problema que en els últims anys ha arrossegat la ciutat és l’habitatge. El Barri Vell és un bressol de pisos buits i en decadència que, anys enrere, com a resultat de l’especulació, van acabar en mans de bancs i fons voltor que no se n’han fet càrrec. El resultat és un reguitzell de pisos abandonats i en mal estat, i unes opcions cada vegada més minses i precàries d’accedir a habitatge assequible i digne, tant de compra com de lloguer.
Pel que fa al santuari de Queralt, un dels diamants del terme municipal de la ciutat, l’Ajuntament és a les últimes pantalles per recuperar l’hostatgeria de Queralt i també l’hotel Berga Park, un recinte hoteler del centre de la ciutat que al seu moment es va adjudicar a l’empresa Inberga Tur juntament amb l’hostatgeria. Després d’un litigi judicial en què l’administració local i l’empresa s’han intercanviat recursos als tribunals, ara el cas està a punt de tancar-se i l’Ajuntament recuperarà els equipaments, tot i que encara no ha fet públic què hi pensa fer.
