“Si no consensuem la ubicació de l’estació, dividirem la ciutat”

“Hi ha coses que hem fet bé, d’altres que hem fet malament i d’altres que no hem sabut fer. Però som en un bon moment polític”

“Durant una dècada s’ha fet una política econòmica responsable per reduir el deute; ara s’ha aparcat perquè és hora d’invertir”

L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, fotografiat aquesta setmana al centre del municipi M. CANTURRI.

M’agradaria que no fes falta ampliar la C-16; voldria dir que hi ha hagut una visió diferent de país Els ajuntaments no tenim eines per combatre les ocupacions: cal un canvi de llei

Marc Canturri - Berga

Ivan Sànchez Rodríguez (Berga, 1982) fa anys que ha aparcat la seva faceta d’historiador per dedicar-se a la política municipal, sota el paraigua de la CUP. Va entrar a l’Ajuntament de Berga l’estiu del 2017 i es va convertir en regidor. Va esdevenir una peça fonamental del govern fins que, l’estiu del 2021, es va convertir en l’alcalde arran de la renúncia de Venturós per motius de salut. El 2023 va guanyar les primeres eleccions com a alcaldable. La CUP (6) és el grup majoritari d’una coalició amb ERC (2). Manen, això sí, en minoria.

Van guanyar les eleccions, però van perdre vots i la majoria.

En fem dues lectures. Perdem vots, sí, però també veníem d’un 2019 en què el procés ens en va donar molts que probablement no ens tocaven. I també vam guanyar les eleccions per tercer cop. Això només ho havia fet CiU als anys noranta. El que és clar és que la ciutadania ens va demanar que féssim el favor d’entendre’ns. Tampoc en va sortir cap alternativa clara.

Durant aquest primer any i mig, ha temut en cap moment per una moció de censura?

No, gens. És una eina que poden activar si ho creuen convenient, però no som en aquest context. Tinc la consciència tranquil·la. Hem fet coses bé i d’altres, malament. D’altres no les hem sabut fer. Però som en un bon moment de relació amb l’oposició.

En els darrers anys, han canviat la visió sobre el deute: liquidar-lo ja no és tan prioritari.

La reducció del deute és una realitat. S’ha fet una política econòmica responsable. Ara s’ha aparcat perquè era el moment de tornar a invertir. Tenim una gran sort i és que, amb ERC, hi ha poca diferència en la visió. És la gràcia de treballar en equip, malgrat les sigles.

Obrim melons: l’estació de busos. En campanya van dir que era a tocar. I som a la mateixa casella.

Sí, és cert. Tots hem de ser capaços d’empassar-nos gripaus i arribar a un consens. Hem fet una primera reunió amb tots els grups i ens vam comprometre a guardar silenci. Hi ha bona sintonia i avancem. Tothom té la seva opinió d’on ha d’anar, però si no hi estem d’acord, naixerà coixa i dividirem la ciutat.

La CUP sempre l’ha defensat a la rasa dels Molins. Menjar-se un gripau vol dir acceptar fer-la a la Font del Ros, l’alternativa?

Ja ho veurem. El que és clar és que han passat massa anys i ens hem de posar d’acord. Amb matisos, sí, però amb consens.

Han parlat amb la Generalitat?

Sí. Farem una reunió, els grups i ells. I que tothom hi digui la seva. Ho desencallarem.

Més coses: la urbanització dels Pedregals. Després de quinze anys, estan a punt de posar a licitació l’obra per acabar-la. Per què s’ha endarrerit tant?

Perquè l’Ajuntament no tenia diners per fer-ho. Ara hi posem 500.000 euros. Hem trobat el múscul i també la unanimitat. Només queda veure-hi les màquines i que els veïns puguin anar-hi a viure.

També han signat el contracte de neteja viària. Què millorarà?

Hauria de millorar molt tot. Són 350.000 euros més cada any. Hi ha previstos tots els carrers que no estaven inclosos en l’últim contracte perquè no existien i la neteja de parcs i jardins, que tampoc hi era i l’havia de fer la brigada de l’Ajuntament. També hi haurà maquinària nova i hauríem de notar millores amb la recollida porta a porta, que gestiona el Consell però penja de la mateixa empresa i també s’ha renovat.

Han passat nou anys amb un contracte de neteja caducat. Com s’explica?

Algunes coses les fem millor i d’altres, pitjor. Aquesta és una de les que han quedat encallades, però és que l’Ajuntament tampoc tenia diners per fer-ho. Ara és una carpeta tancada però és evident que han passat massa anys.

Hi ha hagut un gir de guió a la residència pública. Sempre havien defensat que havia de ser municipal, però ara se n’han desdit. Per què?

S’ha intentat. La voluntat era aquesta. Però ha arribat un moment en què el dia a dia és molt incompatible amb l’agilitat que necessita una residència per funcionar. La gestionarà una empresa externa.

I on passem?

Espero que de cara al gener pugui sortir ja i veurem quines empreses s’hi presenten. Haurà de ser una empresa acreditada per la Generalitat, que compleixi uns requisits de l’administració.

Quina C-16 li agradaria fins al túnel del Cadí?

A mi m’agradaria que el desdoblament no fes falta, perquè voldria dir que tots els governs han tingut una visió molt diferent de país. Catalunya mai ha apostat per una mobilitat sostenible i equitativa. No podem anar en tren enlloc, no s’ha fet cap inversió a l’eix que porta a Ripoll i Solsona. I volen fer un 2+1 a la C-16 que, si seguim així, potser acaba quedant petit.

I la T-Mobilitat?

La seguim reclamant. Semblava una cosa imminent per a la tardor del 2023 i som a la tardor del 2024 i no l’hem vist.

BeGI diu que tallarà la carretera si al desembre no ha arribat. I l’alcalde?

No ho sé. Ja m’ho plantejaré. Potser hi haurem de ser tots, els alcaldes i alcaldesses. Ja ho hem fet altres vegades.

Més enllà dels preus, calen més freqüències d’autobusos?

Avui en tenim més que mai, però en calen de noves. Encara que no sigui viable econòmicament, cal obrir línies cap a l’oest i l’est. I cap a Vic, que n’hi ha poques. No podem mirar només cap a Barcelona.

Tornem a Berga. La creació de la nova Casa de la Patum, un altre tema que vola i vola.

Sols és impossible. En Salvador Illa em va trucar fa setmanes i va dir que no se n’oblidava. He demanat hora per veure’ns i serà un dels temes que tractarem.

Berga té un problema d’habitatge?

Berga té pisos buits, bastants, que pel que sigui no són al mercat de l’habitatge. Alguns, perquè no hi poden ser, per dignitat. I Berga no està exempta del que passa al món: els preus tant de compra com de lloguer són cada cop més alts. I cada vegada costarà més accedir-hi.

I en tot aquest escenari, quin paper hi tenen les ocupacions?

És complex. Em preocupen molt. Però sempre intento distingir les de caire social i les delinqüencials i mafioses. Les que ocupen per delinquir s’han d’erradicar, i a mi encara em preocupen més les mafioses, és a dir, les de gent que ocupa per aprofitar-se de la realitat de persones a qui els lloga els pisos. Els ajuntaments no tenim eines per combatre-les. O canviem la llei –que no la canvien els ajuntaments– o no acabarem mai i anirem a pitjor.

Reptes de mandat...

El principal és que en les pròximes eleccions en els debats no surtin temes històrics. Cal desencallar l’estació de busos, recuperar l’hostatgeria de Queralt i fer alguna inversió important a la ciutat, sigui al carrer del Roser o bé a la plaça de les Cols. I ho hem de fer amb consens absolut per no generar divisions al carrer. Aquest és el repte més important: unir la ciutat.

És el seu últim cicle a l’Ajuntament?

Sí. Si no passa res estrany, sí.

Què seria “estrany”?

Una moció de censura. Com a mínim, m’ho faria tornar a plantejar. Però no estem en aquest context. Fora d’això, és sa per a tothom que hi hagi rotació de persones al capdavant de l’Ajuntament.