Som-hi volíem i volem ser alternativa, però tant el PSC, primer, com Junts, després, han renunciat als seus respectius programes per fer costat al desgovern d’ERC. I el desgovern i la incertesa creixen ara que, un any després, Junts anuncia que pleguen a corre-cuita i amb la pujada de taxes sobre la taula. No sabem què passarà dilluns amb el govern en minoria. En aquest any llarg hem tornat a constatar la mala gestió i manca de planificació i coordinació. També continuem sota l’ombra del dubte del cas de la multa de trànsit en l’anterior mandat a un vehicle municipal amb l’alcalde d’acompanyant. Puig ha amagat el cap sota l’ala i encara no reconeix cap responsabilitat.

No sabem què passarà. El regidor de Serveis Econòmics [Raimon Trujillo (Junts)], dilluns, en comissió informativa, defensava les puges d’un 12% en l’IBI i d’un 47% en residus. I dimecres diu que plega. Amb el pont pel mig, no sabem si dilluns a les 8 del matí les continuarà defensant, o si ja l’han destituït, o tampoc si algú altre les defensarà. Evidentment, no m’atreveixo a parlar de moció de censura, perquè ara mateix no veiem cap lògica enlloc.

Apujar és la solució fàcil, però es poden retallar despeses, com ara el lloguer d’una nau per a l’empresa de neteja o la construcció d’un vaixell elèctric per al Museu de la Pesca.

Hem vist com en cada ple, mes a mes, tenim reconeixements extrajudicials de crèdit, cosa que vol dir que hi ha contractació on no se segueix el procediment correcte. També com es va apujar la taxa d’escombraries un 15% en previsió d’una nova concessió que encara no s’ha adjudicat. Iniciarem les obres de reforma del passeig marítim que ens fan perdre 380 places d’aparcament sense cap alternativa planificada... Un govern desbocat, amb tres cartipassos en un any, on ha entrat Junts i ara en surt, però també ha dimitit un regidor [Josep Coll, del PSC] descontent del funcionament del govern. Anirem a un quart cartipàs, i mentre tot això va passant, no s’atenen les necessitats i el municipi perd lideratge i competitivitat.

Ja ho vam dir l’any passat, i si no potser el retorn, sí que reclamarem que es bonifiqui d’alguna manera en el rebut de l’any vinent. Ja anem per la quarta pròrroga d’un contracte que fa temps que diuen que cal revisar, però no arriba mai a aprovació, i es proposa el porta a porta quan el nostre grup no el veu hàbil en un municipi amb estacionalitat turística i amb molts edificis verticals. Els costos que han avançat els trobem escandalosos, massa elevats respecte a altres poblacions similars, com ara Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols. I tampoc no hi ha garantia que els carrers estiguin més nets.

Això de “gran obra” no ho subscric jo, eh? Vagi això per endavant. Penso que és una reforma parcial, que no aborda la millora necessària dels jardinets o el brollador. I és una operació financera que pot hipotecar la hisenda local amb una càrrega anual de 500.000 euros durant diversos exercicis. Hi hem fet aportacions i algunes han estat incorporades, com ara la zona de jocs infantils o uns lavabos públics que preveiessin un espai per canviar els bolquers dels nadons. Però hi perdem aquestes 380 places d’aparcament, a la platja, sense que s’hagi previst encara una alternativa, que ens pot acabar de condicionar el dinamisme.

Sostenim que seria la solució més ràpida i assequible, en alçada i potser amb una planta totalment subterrània o parcialment. Posen l’excusa d’un estudi de mobilitat que tampoc no arriba, i parlen d’aparcaments dissuasius més allunyats o del foment de l’ús de la bicicleta, que tampoc no ho veiem malament, però no crec que sigui la solució.

De moment, no està inclosa en el projecte del nou passeig. Però les normatives de la Unió Europea manen recuperar un sistema dunar, i en això també som crítics. A Castell hi té tot el sentit, però el passeig és zona urbana.

És un altre dels punts en què anem tard. Cal recuperar les converses amb Ports i donar una solució als concessionaris que pateixen el retard acumulat. Potser el PSC hi podria moure alguna cosa.

A Palamós i Sant Joan hi ha sòl disponible arran del POUM del 2008 i parcel·les en tota la zona d’expansió per a alguns centenars de pisos. Però som conscients que els recursos econòmics haurien d’arribar de la Generalitat. Afortunadament, el nou govern sembla que ho ha posat entre les prioritats i esperem que així sigui.

Fa molts anys que el pla director s’arrossega i aquí és necessari que el govern local s’assegui ràpid a la taula de negociació amb Ports de la Generalitat per desencallar-lo, perquè els diferents concessionaris estan patint les conseqüències del retard acumulat. Potser els regidors del PSC, o a qui correspongui, podrien moure alguna cosa.

L’estació de busos es fa allà on ja ho havíem planificat, però de moment tenim dubtes que sigui gaire operativa si no s’acaben d’obrir els carrers per connectar-la amb el nou tram d’Enric Vincke i es pot saturar l’avinguda de Catalunya. Pel que fa a l’hospital, esperem encara que la modificació definitiva del POUM arribi al ple. Però ja hem dit que hauríem preferit que continués dins la trama urbana, perquè a fora els usuaris trobaran menys serveis. Econòmicament i socialment, Palamós i Sant Joan hi perden.