Política
Lluís Puig Martorell
Alcalde de Palamós (ERC)
“Si no aprovem ordenances, caldrà retallar el pressupost”
Després de la sortida de Junts del govern, dimecres passat, Puig afronta avui el ple per aprovar les taxes sense majoria garantida
L’alcalde ha intensificat els contactes al llarg del cap de setmana per intentar salvar els ingressos el 2025 sense reduir partides
L’alcalde de Palamós, Lluís Puig (ERC), va arribar al càrrec el 2015, després de ser la força més votada i amb un pacte amb CiU. Va ser hàbil per completar el mandat amb pactes puntuals i el 2019 va assolir una clara majoria absoluta que el 2023 no va poder revalidar, tot i ser encara el cap de la llista més votada. Només el PSC li va fer costat i la pressió al seu voltant va créixer mesos després, quan va admetre que anava en un vehicle municipal sancionat per un radar de Trànsit amb un exregidor conduint. De manera inesperada, però, Junts va acabar entrant al govern setmanes després, amb la promesa de poder endreçar alguns aspectes de gestió. Però un any més tard, dimecres, la formació de Raimon Trujillo va anunciar la sortida de l’executiu, que queda en minoria abans d’una notable puja de taxes i el pressupost del 2025, ara mateix, igualment en suspens.
Dilluns [avui] tenen una sessió extraordinària per aprovar taxes, però amb la sortida de Junts, quin escenari s’esperen per aprovar les ordenances?
Vam començar amb un govern de dos partits, després de tres i ara, tot i que Junts hagi sortit, volem seguir endavant per executar projectes. Mantinc el ple i, fins a darrera hora, els contactes per trobar algun suport o abstenció de la resta de grups.
Han posat sobre la taula un increment de l’IBI d’un 12% i un de la taxa d’escombraries d’un 47% de mitjana. Molt elevades, però si no s’aproven com cobriran el pressupost per al 2025?
Són increments amb un impacte molt gran, en som conscients, però cal fer front als increments de salaris de la plantilla, contractes i serveis, d’acord amb l’IPC o les normatives. I aquestes puges eren d’acord amb un esborrany de pressupost per al 2025 en què, si no, haurem de fer canvis i retallades en serveis o inversió, i negociar punt per punt, evidentment, amb tothom.
El regidor d’Hisenda, Raimon Trujillo, ha renunciat. Qui defensarà les ordenances?
Hem rebut el seu escrit de renúncia. No sabem què passarà al ple [convocat per a aquest matí, a les 8].
Al marge de tot, aviat començaran les obres de reforma del passeig del Mar, que és un dels projectes més costosos dels darrers anys.
Sí, és la gran obra d’aquest mandat i una assignatura pendent des de feia dècades. Calia valentia i l’hem tingut. I finançament extern, amb 3 milions de fons europeus i altres subvencions, perquè sigui menys carregosa.
Tant Som-hi, des de l’oposició, com Junts, quan encara era al govern, han criticat la desaparició de l’aparcament sense previsió de compensar-lo a curt termini.
No ens hem negat mai a l’opció d’un aparcament subterrani al carrer de Cervantes, però abans cal un estudi de mobilitat que digui què cal, i de viabilitat, perquè surtin els números. Però cal una visió més global sobre el pàrquing, perquè altres zones també tenen dificultats.
Quines alternatives proposa?
Més zones tarifades en altres carrers, a l’estil de la zona verda, que ha quedat clar que afavoreix la rotació. I amb el nou ascensor al Pedró, el Port Marina ofereix 600 places molt a prop del centre, fins ara infrautilitzades. Però també hi haurà el recurs d’aparcaments dissuasius, caminant tot just 7 o 8 minuts, amb places gratuïtes, i creiem que a la zona portuària, un cop reordenada, també n’hi cabran més.
Això depèn del pla director del port, encara pendent. Veu factible desencallar-lo aviat?
Sabem que el Departament de Territori hi està treballant i una de les nostres peticions era precisament més superfície per a aparcament. El gran problema va ser el canvi del marc normatiu i haver de reiniciar la tramitació del pla especial.
Han reprès contactes previs amb els operadors?
Ho farem, però en el marc de la mesa de treball amb tècnics i càrrecs polítics del nou departament, a més de tots els agents privats que hi tenen interessos. La idea és incorporar i conciliar al màxim les idees del procés de participació.
Quins altres projectes tenen en cartera fins al 2027?
L’altra gran obra prevista és la reforma del mercat municipal, que ja té més de 30 anys i és hora de modenitzar-lo. Les necessitats han canviat i hi ha reptes: millors serveis per als paradistes i clients, aparcament propi, resoldre els problemes d’inundabilitat i fer-lo més dinàmic i amable. Això ens costarà entre 2 i 2,5 milions més, també amb un 50% de subvencions. I l’altra prioritat, com hem anat fent els dos mandats anteriors, és la millora de vies públiques. Després de l’Eixample o el Palmar, ara la idea és continuar cap a la Fosca, en espera que es resolgui un contenciós, i la Rutlla Alta de Sant Joan.
Quin problema hi ha a la Fosca?
Proposàvem que els veïns aportessin un 90% amb contribucions especials, el mateix percentatge que es va aplicar a la primera fase. Els veïns volen que sigui menys percentatge i la justícia ja ho dirà.
Aquestes setmanes també han anunciat una altra línia de treball, per ampliar la xarxa de carrils bici. Pensen que pot servir d’alternativa als cotxes?
És una de les accions destacades per millorar la mobilitat al municipi i fer menys necessari el recurs del cotxe. Seran 4,2 quilòmetres en plena trama urbana i que connectaran tots els barris i equipaments municipals. Són 500.000 euros en obres que comencem ara i haurien d’estar acabades a la primavera, i que enllaçaran a més amb Sant Antoni, cap a Platja d’Aro, i Palafrugell i la ruta del Tren Petit.
En matèria d’habitatge protegit, quines obres veu factibles?
Les polítiques fins ara han donat fruits en matèria d’emergència habitacional, amb quatre pisos en propietat i un altre de cedit per a situacions de violència domèstica o desnonaments, i també hem cedit una parcel·la on s’estan aixecant pisos de lloguer a càrrec d’una cooperativa. Ara disposarem de parcel·les per a dues promocions més, d’uns 60 pisos a l’entorn del perllongament d’Enric Vincke, i estem estudiant cedir-les a cooperatives privades o altres fórmules.
La cessió dels terrenys a la Generalitat per al futur hospital, com està?
Hi continuem treballant per superar entrebancs, i mentre el CatSalut ha de concretar projecte, terminis i la inversió, l’empresa mixta Ssibe ja està elaborant el pla funcional, que és la base necessària per definir el model i les característiques dels requisits assistencials i d’equipament.
Pel que fa a la recollida d’escombraries, quina previsió tenen per adjudicar el nou contracte i el porta a porta?
Estem tancant els darrers detalls del plec per treure’l a concurs. Però cal fer un salt endavant en percentatges de reciclatge i apostem per un sistema de porta a porta flexible. Si no, la factura anual continuarà pujant. I no serà igual a tot el municipi. Per als edificis on no sigui possible, hi haurà illes emergents, i avançarem en la identificació de les aportacions dels cubells de cada habitatge per desplegar fórmules de pagament per generació que puguin fer que el 2027 qui faci bé la feina pagui menys que el 2025.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.