Societat

VALÈNCIA /MESTALLA

La solidaritat s’encomana

A Mestalla, l’estadi del València, ja no donen l’abast amb tot el menjar que han rebut, que calculen en 2.000 tones

Als municipis afectats també hi ha desenes de punts de recollida, de repartiment i de voluntaris que cuinen allà mateix

Als municipis afectats també hi ha desenes de punts de recollida, de repartiment i de voluntaris que cuinen allà mateix

Men­tre a una banda de l’estadi de Mes­ta­lla el Banc d’Ali­ments de València recull, orga­nitza i repar­teix tota mena de pro­duc­tes, a l’altra una tre­ba­lla­dora del club ven a les taqui­lles de l’estadi una entrada a dos turis­tes per a la visita de l’estadi. València ciu­tat i l’Horta Sud, la zona afec­tada, sem­blen dos mons dife­rents, igual que una banda i l’altra de Mes­ta­lla.

“Avui no reco­llim”, diu un car­tell impro­vi­sat amb un cartró al cos­tat soli­dari de Mes­ta­lla. És el pri­mer que veiem i de seguida en Javi, coor­di­na­dor del Banc d’Ali­ments, ens ho con­firma: “No aga­fem res més perquè ja no donem l’abast.” Però tot i això con­ti­nuen repar­tint. Cada dia, sur­ten, apro­xi­ma­da­ment, 50 cami­ons cap als dife­rents pobles afec­tats. En total, aquests set dies que estan fent reco­llida i sobre­tot orde­nant-la, han rebut fins a 2 mili­ons de qui­lo­grams de men­jar. “Ja no accep­tem men­jar, perquè se’ns podrirà; si en por­ten els reme­tem on sabem que en fa falta”, ens explica en Javi. De fet, el car­tell diu en majúscula que avui no recu­llen, però a sota hi ha sis punts indi­cats on recu­llen i l’horari de cadas­cun.

Tot i que això no és ben bé nou per al Banc d’Ali­ments Valencià, perquè qua­tre cops al mes --cada quinze dies els dimarts i dijous– fan el mateix per la gent que ho neces­siti de València, no esta­ven pre­pa­rats per a una cosa tan grossa. “No teníem res, ni palets ni gent, i arri­ba­ven cami­ons d’arreu de l’Estat espa­nyol. Vam aca­bar sent 500 volun­ta­ris i fins i tot ens va aju­dar un home minusvàlid.” Ara ho tenen tot con­tro­lat i ja estan fent fins i tot el que ells ano­me­nen “micro­re­par­ti­ments”. Loca­lit­zen què neces­si­ten en llars con­cre­tes i els ho por­ten direc­ta­ment. “Ahir vaig anar a repar­tir amb el meu cotxe”, ens diu en Javi. I veiem com un poli­cia marxa a repar­tir una caixa amb pro­duc­tes de neteja que du lli­gada a la moto. I uns minuts després marxa con­duint un 4x4 Mar­cos Llo­rente, juga­dor de l’Atlético de Madrid, que ha vin­gut per­so­nal­ment, acom­pa­nyat de tre­ba­lla­dors del club madri­leny, a donar i repar­tir 400 nete­ja­do­res a pressió. Ara el que es neces­sita és això, pro­duc­tes per treure el fang, maquinària i, segons remarca en Javi, botes d’aigua.

Banda i banda de Mes­ta­lla no tenen com­pa­ració. Però el que és encara més gros és la diferència entre València capi­tal, on tot con­ti­nua igual, i els muni­ci­pis de l’Horta Sud, que sem­bla que hagin pas­sat per una guerra. Pas­ses d’una rea­li­tat a una altra, de nor­ma­li­tat a runes, només en uns minuts, con­cre­ta­ment quan cre­ues l’ara ano­me­nat pont de la Soli­da­ri­tat, que separa València dels muni­ci­pis afec­tats. A tots hi arri­ben els cami­ons del Banc d’Ali­ments de València i molts més. A Pai­porta, la zona zero, i real­ment l’infern, hi ha dese­nes de punts, tant de reco­llida com de dis­tri­bució. N’hi ha uns quants d’orga­nit­zats per les ins­ti­tu­ci­ons muni­ci­pals, als col·legis i en edi­fi­cis públics com l’ajun­ta­ment o les parròquies. N’hi ha també d’orga­nit­za­ci­ons i asso­ci­a­ci­ons com la World Cen­tral Kitc­hen, fun­dada pel xef José Andrés, que actuen arreu del món quan hi ha hagut una crisi huma­nitària o climàtica por­tant men­jar aca­bat de fer. A Pai­porta hi tenen dos punts, un a cada banda de muni­cipi, i repar­tei­xen men­jar calent i aca­bat de fer que, en el cas d’ahir, els por­ta­ven des d’un hotel de València ciu­tat.

I a part d’orga­nit­za­ci­ons també hi ha volun­ta­ris espon­ta­nis, que pel seu compte mun­ten una carpa amb el que poden als pobles. Des d’un res­tau­rant de Ripoll que repar­tia macar­rons aca­bats de fer, fins a un home de València que por­tava tot de mate­ri­als que havia com­prat al super­mer­cat, els plan­tava en una taula i la gent anava pas­sant. La impli­cació és màxima, sigui amb el que sigui. L’afluència de volun­ta­ris res­pecte al cap de set­mana ha anat de baixa, perquè la gent ha de con­ti­nuar amb les seves res­pon­sa­bi­li­tats, però encara hi ha cen­te­nars de per­so­nes aju­dant, i algu­nes com l’Álvaro de València que apro­fi­ten els dies de festa de la feina per donar un cop de mà.

La soli­da­ri­tat és arreu. Ahir, després de donar les gràcies a un veí per dei­xar-nos pas­sar en un voral estret, la seva res­posta va ser: “Gràcies a vosal­tres, a tots. Quan això esti­gui arre­glat farem una festa i us con­vi­da­rem a tots a pae­lles.” Aquesta soli­da­ri­tat va rebo­tant i s’han anat cre­ant capes i capes de soli­da­ri­tat. Hi ha volun­ta­ris que van a fer de mà d’obra, molts d’ells, joves. Hi ha pro­fes­si­o­nals volun­ta­ris, des de sani­ta­ris fins a bom­bers. Hi ha els espon­ta­nis que por­ten mate­rial i men­jar. I ara, també hi ha els volun­ta­ris que aju­den i pen­sen en els altres volun­ta­ris. Com un senyor valencià que ahir es va posar a repar­tir aigües al final del pont de la Soli­da­ri­tat, per on pas­sa­ven els volun­ta­ris de tor­nada. “ És tot el que puc fer”, deia. La soli­da­ri­tat s’enco­mana, encara que no sem­pre a totes ban­des.

50
camions
aproximadament han sortit cada dia des de Mestalla fins als municipis afectats per la dana des de dijous
2.000
tones
de menjar ha recollit el Banc d’Aliments de València en aquests 7 dies
500
voluntaris
han estat ajudant a organitzar i repartir tots els productes rebuts a Mestalla


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.