Focus

Arrasat el cor logístic valencià

La tromba d’aigua va escombrar bona part dels 2,2 milions de m² de naus del “corredor de la logística”

La indústria també té damnificats sobretot en el sector del moble, el metall i l’auxiliar de l’automoció

La Cambra de Comerç de València calcula que s’han vist afectades 49.000 empreses, el 32% del PIB

Almenys el 50% de tot el trans­port de mer­ca­de­ries per car­re­tera i la logística de València s’hau­rien vist direc­ta­ment afec­tats per les inun­da­ci­ons del 29 d’octu­bre pas­sat, segons estima la fede­ració del sec­tor FVET. La dana va mal­me­tre les vies i els acces­sos al cor logístic del País Valencià, espe­ci­al­ment al hub de Riba-roja del Túria, que va que­dar arra­sat per les aigües.

En con­cret, les inun­da­ci­ons van cas­ti­gar l’ano­me­nat “cor­re­dor logístic” valencià. A cavall de les comar­ques de la Foia de Bunyol, el Camp de Túria i l’Horta Sud, en la inter­secció de l’A-3 i l’AP-7 i prop del Port de València, es con­cen­tra gai­rebé la mei­tat de la superfície de la província dedi­cada a aquesta acti­vi­tat: un total de 2,2 mili­ons de metres qua­drats i alguns dels actius més impor­tants, gran part dels quals van que­dar sota les aigües. Dins d’aquesta zona espe­ci­a­lit­zada, des­taca el qua­drant nord-oest de la cruïlla viària, amb loca­li­tats com Xeste, Lori­gui­lla i Riba-roja, que con­cen­tren la major part de l’oferta del cor­re­dor. Espe­ci­al­ment a Riba-roja, con­si­de­rada la gran pla­ta­forma logística valen­ci­ana perquè al seu terme muni­ci­pal hi ha naus que sumen 1,44 mili­ons de metres qua­drats, el 65% del cor­re­dor cen­tral, la gran majo­ria són de cons­trucció recent i gran capa­ci­tat, segons un estudi de la con­sul­tora Tri­an­gle REM. L’aigua des­bor­dada dels bar­rancs de Xiva i Poza­let va afec­tar el 80% de les 1.400 empre­ses de Riba-roja, on hi ha el Parc Logístic València, i Mer­ca­dona i Car­re­four hi tenen magat­zems, així com la dis­tribuïdora Gea Lli­bres i la coo­pe­ra­tiva far­macèutica Hefame, que hi té una nau auto­ma­tit­zada, i fir­mes logísti­ques com ara GLS i XPO hi tenen pla­ta­for­mes.

Pre­ci­sa­ment des d’XPO expli­quen que tre­ba­llen per recu­pe­rar la nor­ma­li­tat: “Ara estem cen­trats a aten­dre les neces­si­tats de la demanda, tot vet­llant per la segu­re­tat i el benes­tar d’emple­ats, col·labo­ra­dors i cli­ents”, diuen. Per la seva banda, Pro­lo­gis, proveïdor immo­logístic per a ter­cers, té nou actius a Riba-roja que van resul­tar afec­tats mal­grat que estan aixe­cats 1,2 metres del terra per faci­li­tar l’acti­vi­tat dels cami­ons. Totes les naus menys una estan ja ope­ra­ti­ves. La més danyada per l’aigua i el fang hi estarà aquesta set­mana. “Després de patir la bor­rasca Filo­mena a Madrid, vam veure que calia revi­sar els pro­to­cols d’emergència, per la qual cosa ja teníem el conei­xe­ment de com havíem d’actuar,” diuen fonts de l’empresa.

Ignasi Sayol, pre­si­dent del Clúster Logístic de Cata­lu­nya, que està en con­tacte amb diver­ses empre­ses de la zona afec­tada que inten­ten fer balanç dels danys, explica que l’aigua no només ha afec­tat els edi­fi­cis i la mer­ca­de­ria emma­gat­ze­mada, sinó que en alguns casos també ha afec­tat maquinària molt valu­osa: “Hi ha una empresa que fa poc havia inau­gu­rat inver­si­ons molt impor­tants amb magat­zems auto­ma­tit­zats i tot se n’ha anat en orris, no s’ha pogut sal­var res”, diu.

Xest és el segon pol logístic del cor­re­dor, amb prop de 273.000 metres qua­drats, i a Lori­gui­lla n’hi ha prop de 64.000. Per estoc logístic, en aquesta zona també sobre­surt el muni­cipi de Quart de Poblet, amb uns 177.000 metres qua­drats, molts dels quals van que­dar ama­gats per dos metres d’aigua el 29 d’octu­bre pas­sat, segons tes­ti­mo­nis.

Tri­an­gle REM asse­nyala les bones pers­pec­ti­ves que tenia el sec­tor just abans de la dana. A finals de setem­bre hi havia en cons­trucció a València prop de 650.000 metres qua­drats, dels quals una mica més de 574.000 esta­ven en desen­vo­lu­pa­ment al cor­re­dor cen­tral.

Indústria de la fusta i el metall

El pes del tei­xit empre­sa­rial indus­trial a les comar­ques més greu­ment afec­ta­des, loca­lit­za­des en parcs empre­sa­ri­als for­ta­ment mal­me­sos com la Mina, l’Estació, el Bony i la Pas­cu­a­leta, se situa al vol­tant del 10%. Es tracta d’empre­ses dels sec­tors de la fusta, el metall i també com­pa­nyies auxi­li­ars dedi­ca­des a com­po­nents d’auto­moció, per la pro­xi­mi­tat amb la planta de l’auto­mo­bilística Ford d’Almus­sa­fes, a penes a uns 15 quilòmetres de la zona zero. “És un ter­ri­tori que ja no té una espe­ci­a­lit­zació pro­duc­tiva clara com sí que n’havia tin­gut tra­di­ci­o­nal­ment amb la indústria del moble. Majo­ritària­ment són pimes que tenen un nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat mitjà”, explica Fran­cesc Xavier Molina, catedràtic del Depar­ta­ment d’Admi­nis­tració d’Empre­ses de la Uni­ver­si­tat Jaume I de Cas­telló.

El dar­rer informe de la Cam­bra de Comerç de València, publi­cat diven­dres, mos­tra la dimensió de l’afec­tació en el tei­xit empre­sa­rial de la zona. Només amb referència als 68 muni­ci­pis tocats per la dana en més o menys grau i sense incloure-hi els tres bar­ris de la ciu­tat de València, per falta de dades, hi ha quasi 49.000 com­pa­nyies danya­des, que donen feina a uns 400.000 emple­ats i que repre­sen­ten al vol­tant del 32% del PIB del País Valencià. El per­cen­tatge, però, encara podria ser més alt perquè no s’hi inclo­uen els autònoms. D’aques­tes empre­ses, tres quar­tes parts són del sec­tor de ser­veis, en què des­taca, a més del trans­port, el comerç i l’hos­ta­le­ria, que suposa el 38% del total. A les empre­ses de ser­veis, els seguei­xen les com­pa­nyies dedi­ca­des a la cons­trucció, amb un 31%.

Quan­ti­fi­car les pèrdues que ha regis­trat el tei­xit empre­sa­rial és com­pli­cat i cal­dria entrar en un ter­reny més espe­cu­la­tiu amb un ele­vat risc d’ine­xac­ti­tuds que ni la Cam­bra de Comerç de València ni l’Ins­ti­tut Valencià d’Estu­dis Econòmics(IVIE) s’atre­vei­xen a explo­rar. “L’impacte en actius inver­tits és demo­li­dor, però molt difícil de cal­cu­lar. El que sí que veiem és que cos­tarà molt de temps remun­tar la situ­ació i molts no ho podran fer”, diu Ale­jan­dro Escribà, inves­ti­ga­dor d’IVIE i catedràtic de la Uni­ver­si­tat de València.

La recu­pe­ració no serà homogènia i segu­ra­ment estarà rela­ci­o­nada amb el nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat de l’empresa, segons Escribà, que creu que el de l’agri­cul­tura serà el sec­tor al qual li cos­tarà més. L’altra cara de la moneda seran les empre­ses més inten­si­ves en conei­xe­ment, que a penes són un 13% de les afec­ta­des, que sor­ti­ran del forat més ràpid. “Reflo­tar les indústries que reque­rei­xen més inversió en maquinària dependrà del nivell d’endeu­ta­ment que ara tin­guen, perquè començar de zero vol dir endeu­tar-se per segona vegada. Sense aju­des no ho podran acon­se­guir”, augura Escribà.

Fran­cesc Xavier Molina coin­ci­deix que el grau de recu­pe­ració també dependrà en bona part del dis­seny de les línies d’aju­des que es mobi­lit­zin i de la quan­tia. “Segons l’afec­tació, hi haurà una segona opor­tu­ni­tat, però les zones més afec­ta­des segu­ra­ment tri­ga­ran més d’un any a recu­pe­rar-se com­ple­ta­ment”, con­si­dera.

Arri­bats a aquest punt, recons­truir les infra­es­truc­tu­res és també un tema urgent. Aquesta catàstrofe, a diferència de les ante­ri­ors com les grans riua­des del 1982 i el 1987, ha com­por­tat la des­trucció de quasi la tota­li­tat de ponts que cre­ua­ven els pobles de la zona zero, car­re­te­res d’accés a nuclis urbans i polígons, però també danys en vies com l’AP-7 i l’A-3 i infra­es­truc­tu­res fer­roviàries que fan més com­plexa encara la recu­pe­ració de l’acti­vi­tat econòmica.

Només la repa­ració de car­re­te­res i xar­xes fer­roviàries afec­ta­des pot reque­rir uns 2.600 mili­ons d’euros, segons el Minis­teri de Trans­ports. Elies Seguí, pro­fes­sor d’eco­no­mia de la UPV, con­si­dera que tenint pre­sent que les con­ne­xi­ons amb el Port de València i la ZAL han que­dat for­ta­ment afec­ta­des, “és una opor­tu­ni­tat per repen­sar les infra­es­truc­tu­res al País Valencià”. La urgència de la recu­pe­ració juga, però, en con­tra d’un replan­te­ja­ment més pau­sat.

Un mirall del país
L’estructura econòmica del territori més damnificat pels greus aiguats és bastant similar a la resta del País Valencià. Segons Francesc Xavier Molina, l’economia valenciana ha viscut un procés de desindustrialització, amb la crisi o transformació de molts sectors industrials. “El domini del sector de serveis fa que s’haja perdut productivitat i PIB per càpita; en definitiva, qualitat en les activitats econòmiques”, diu. La indústria que resisteix està agrupada en clústers, que pertanyen a les indústries de béns de consum, molts dels quals, relacionats amb la llar. Entre els més destacats: el calçat (Elda, Petrer), el tèxtil (comarques centrals), joguina i plàstics (Ibi) i la ceràmica a les comarques de Castelló.

Un efecte rebot

L’empenta prevista amb les ajudes públiques que ha impulsat l’administració podria generar el que es coneix tècnicament com un “efecte rebot” en l’economia, que consisteix en un increment exponencial de la demanda després d’un període de paralització de la producció i de l’activitat econòmica com l’actual a la zona afectada. Javier Serrano, consultor a AFI, una empresa que elabora des de fa dos anys un baròmetre en què s’estima el cost total de les catàstrofes, explica que, com ja ha passat en altres ocasions, es pot donar la paradoxa, doncs, que després d’una catàstrofe com aquesta el que es vegi reflectit en el PIB sigui una millora, justament per l’increment de la demanda per refer tot el que la dana ha destruït.

Només per posar-ne un exemple, es calcula que hi ha més de 100.000 vehicles afectats que s’hauran de reposar, maquinària agrària i industrial que ha quedat totalment malmesa que s’afegeix a tota la reconstrucció en infraestructures i material necessari per refer-les. “Caldrà veure si el sector de l’automoció té capacitat per donar resposta a la demanda, i no es pot oblidar que hi ha un percentatge de la població afectada que ho ha perdut tot i la seva capacitat de consum serà molt feble”, diu Escribà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.