La Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha fet pública per primera vegada una memòria amb les xifres oficials conjuntes de les deu diòcesis catalanes, tant de persones que la formen i d’entitats pròpies com de la seva economia. El document que resumeix la realitat de l’Església catalana (amb les darreres dades que se’n tenen, del 2023) el van presentar la setmana passada a Barcelona el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i vicepresident de la CET, i el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, uns dies abans que se celebrés (aquest diumenge passat, dia 10) la diada de Germanor, també coneguda com a Dia de l’Església Diocesana, una jornada on es demana als fidels que contribueixin al sosteniment de l’activitat de les diòcesis. En la presentació de la memòria, els dos bisbes també van aprofitar per posar sobre la taula els diners que la institució va recaptar el 2023 (gràcies a les contribucions voluntàries dels fidels, a les aportacions a través de la x de l’assignació tributària, per subvencions o pels ingressos per patrimoni i activitats econòmiques) i com de tot l’import rebut es van destinar 70 milions d’euros a programes pastorals de solidaritat i a Càritas i Mans Unides, les dues ONG catòliques més conegudes.

Catalunya disposa de deu diòcesis i, per tant, de deu bisbes titulars. Barcelona té Joan Josep Omella al capdavant (que ja ha fet 75 anys i, per tant, haurà de ser rellevat del seu càrrec d’aquí a no gaire temps), però també té dos bisbes auxiliars: Xavier Vilanova i David Abadías. Vilanova va ser nomenat després de la mort del qui era bisbe auxiliar Toni Vadell, mallorquí, que va morir de càncer el febrer del 2022. Abadías va ser nomenat el mes de març passat després que Sergi Gordo fos destinat a fer de bisbe titular de Tortosa (l’anterior bisbe de Tortosa, Enric Benavent, és ara l’arquebisbe de València). Al bisbat de Lleida hi ha Salvador Giménez, que té 76 anys i ja ha presentat la renúncia per edat al papa Francesc, i a Girona, des del febrer d’aquest any, hi ha un nou bisbe, fra Octavi Vilà, cistercenc. Tarragona té com a arquebisbe Joan Planelles, que és president de la CET, i a Vic hi ha Romà Casanova. A Solsona encapçala la diòcesi Francesc Conesa, que va substituir el dimissionari Xavier Novell (ara casat i amb fills), i a Terrassa hi ha Salvador Cristau. A Sant Feliu de Llobregat el papa acaba de nomenar bisbe un altre religiós, el frare dominic basc Xabier Gómez, que ha de substituir el titular Agustí Cortès, el primer bisbe d’aquesta diòcesi (que va sorgir de la partició de Barcelona), que ja havia presentat la renúncia per edat i, a més, fa anys que està malalt i demanava el relleu. I, finalment, a la Seu d’Urgell hi ha el bisbe Joan-Enric Vives, a qui el papa li acaba de posar un bisbe coadjutor, el diplomàtic Josep-Lluís Serrano Pentinat, que serà qui el substituirà. Vives, que ja ha fet 75 anys, també ha presentat la renúncia tal com mana el codi canònic. En aquest cas el futur bisbe també serà, com ho és ara Vives, copríncep d’Andorra, juntament amb el president de la República Francesa.

Pel que fa al nombre de preveres, diaques, seminaristes, monjos i monges i religiosos i religioses, a casa nostra no paren de decréixer. “És veritat que cada cop hi ha menys seminaristes, però és que també hi ha menys alumnes a les escoles, als instituts, a les universitats, i això és perquè no hi ha naixements”, va recordar el bisbe Giménez.

A Catalunya ara mateix hi ha 3.773 religiosos i religioses i els monjos i monges de clausura no arriben als 500. Des del Concili II del Vaticà, les congregacions i els ordes religiosos han perdut molts efectius, un 45% del total a tot el món, segons va escriure Josep Roca Trescents el 2017 al llibre Agonía de las órdenes y congregaciones religiosas. Ensayo sociológico sobre su presente y futuro (Octaedro). El 2017 hi havia uns 6.000 religiosos i religioses a Catalunya, cosa que vol dir que en sis anys, si restem els religiosos i els monjos de clausura d’avui (4.271), resulta que se n’han perdut més de 1.700. La majoria dels religiosos, així com els membres del clergat català, són d’edat avançada. Posem per exemple la diòcesi de Girona: hi havia 123 capellans el 2023, una cinquantena tenien entre 50 i 75 anys i només quinze tenien menys de 50 anys. La resta eren més grans de 75 anys.