Vaig començar amb quatre, n’he tingut sis, set i nou, i ara vuit. Ho hem analitzat i pensem que és per la baixa participació, que ens va fer molt mal. A més, ho teníem estudiat. Si la participació era alta, arribaríem a 10 i milloraríem el resultat del 2019, i amb baixa, baixàvem a vuit, i ens va passar. La participació va ser un desastre, per sota la mitjana de la comarca i de Catalunya.

Vam estar parlant amb tots els partits, excepte amb Vox. Junts, per exemple, ens va contestar un no rotund, amb un discurs d’aquells que dius, home, no, ja no toca: “Perquè sou del 155.” La meva relació amb Junts sempre havia sigut molt bona, perquè la majoria dels pactes havien sigut amb Junts, però va canviar el candidat. I amb ERC, no, perquè enteníem que era la nostra oposició, però ens hi entenem molt bé. I amb els d’En Comú Podem, també. I al final pactarem amb el PP, amb qui ja havíem governat en dos mandats, he governat amb tots.

Hi ha molta gent gran, i hi ha molts problemes de mobilitat. Vaig començar sent alcalde amb el 13% de població que era gent gran, i estem a prop del 18%. Vull dir que això es nota, amb les demandes, les necessitats, perquè no és només l’oci i l’entreteniment, hi ha una part assistencial en què estem ajudant molt. Tenim un projecte en què els anem a buscar a casa perquè la mobilitat la tenen molt reduïda, els portem a fer anàlisis al CAP, per cobrir les necessitats bàsiques. La policia, per exemple, a les persones que viuen soles, els truca com a mínim un cop a la setmana per saber si estan bé, si necessiten alguna cosa.

Tenim un conveni signat amb l’Incasòl per fer la primera fase, Can Francí, que són 225 habitatges, 79 dels quals per a habitatge social. I, d’aquests, un 25% com a mínim han de ser per als joves. Fa tres anys es van comprometre a fer-ho, continuem pressionant l’Incasòl. Les obres al centre començarien de cara a la tardor del 2025, i la urbanització dels carrers i dels edificis pot anar en paral·lel. En total el projecte són 750 habitatges. La PAU 19, primer, i, després, la PAU 18, Can Guadanya.

És preciosa. La veritat és que no ho hem pensat gaire. El que s’ha dit és fer-hi un centre sociocultural, com a proposta possible, però també han sortit idees de la possibilitat de fer una concessió llarga de restauració, un projecte de cuina. Ho anirem veient, primer s’ha de fer l’expropiació de la masia, perquè de moment és privada.

Tenim tants punts de llum, gairebé com a Granollers, amb un pressupost que és cinc vegades més petit. I la factura de la llum, per tant, pot ser molt semblant. Som un municipi “pobre” però intentem fer el manteniment de qualsevol servei: llum, aigua, clavegueram, etc. Estem ficats amb l’aigua potable perquè tenim una xarxa que té un baix rendiment i el volem apujar. I estem ara aprovant i hem aconseguit molts diners entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Next Generation, de gairebé 1.500.000 euros de subvenció per invertir en la xarxa d’aigua. I ara el que començarem és la digitalització dels comptadors. Uns comptadors que ho detecten tot, des de fuites, mals usos, etc. I ens permetrà fer una anàlisi del que li cal, a la xarxa, per poder actuar.

La xifra exacta no la sé, però tenim 60 quilòmetres de xarxa de fibrociment, però t’estic parlant que en total tenim 200 quilòmetres de canonades, i d’aquestes ja n’hem substituït diverses; a Mas Bo n’hem tret molta part, a Ramon Llull també. S’està fent molta demagògia amb el fibrociment, és un problema respiratori, no per l’aigua de beure. Em passaran aviat els resultats d’una analítica que hem fet.

Tenim contenidors oberts però els tancarem aquest 2025, pel que fa al rebuig i l’orgànica. A través d’una targeta, es tancaran per poder cobrar als veïns segons l’ús que en facin. El 2026 farem el cobrament per generació. Invertim molt amb els tancaments, dotar de més camions, i una segona tongada de recollida, perquè hi ha alguns contenidors que se’ns desborden.

La gent es queixa de la taxa de recollida de la brossa, que pel 2025 serà de gairebé 300 euros. El 2024 va pujar el 20% i ara previsiblement, un 16%. No és el mateix recollir en un poble concentrat com la Llagosta, que té 4 quilòmetres quadrats, que a Lliçà d’Amunt, on un camió fa cada dia 90 km. I amb l’especificitat que un poble més dens produeix menys escombraries per habitant.

El centre logístic de Mango va ser una molt bona aposta. Jo vaig entrar el 2007 al consistori, el 2009 ja tenia cara i ulls i el 2015 ja funcionava la maquinària.

Estem acabant de tapar forats amb algunes empreses, però ja estaríem al 100% de l’ocupació industrial. No tenim sòl industrial i la modificació del planejament que es va fer el 2010 i va acabar el 2015 no va crear una nova zona. El que sí que volem és demanar a la Generalitat que, on hi havia l’antiga Bosch –i ara hi ha la indústria Barat Alte, que fa lavabos de trens–, reconeguin que hi ha una empresa des de fa 40 anys, i que ho converteixin en sòl industrial.

No hi ha cap geriàtric al municipi, i fa anys que lluitem. Tenim un espai construït disponible, Can Malé, per fer una residència i centre de dia, i hem anat diversos cops a Benestar Social per dir-los: “Tenim aquest espai, podem construir tantes places com digueu”, perquè sabem que hi ha un dèficit a la vall del Tenes. Ens responen que la fem nosaltres i després ja ho veurem, però no em vull tirar a una piscina on no sé si hi ha aigua. Malgrat tot, la continuarem reclamant.

Tenim 32 ocupacions històriques, però no han crescut. En fem un seguiment, la policia passa sovint. Des que soc alcalde n’hi ha hagut una o dues més. El que sí que em preocupa, i que és puntual, és que hi ha alguns dels ocupants que creen un conflicte amb els veïns, per la persona o família que hi ha. De les 32 cases passa a dues.