Vilademuls és un municipi extraordinàriament complicat perquè està constituït per 12 pobles i quatre veïnats. Dotze pobles amb campanar. Estem escampats en 62,5 quilòmetres quadrats i tenim una densitat de població de 14 habitants per quilòmetre quadrat. Rebem els diners en funció del nombre d’habitants i no en funció de la nostra realitat. És un infrafinançament. El manteniment dels serveis és elevadíssim. Els costos se’ns mengen. Segons el pla director urbanístic de les comarques gironines i del Pla de l’Estany, el nostre municipi està protegit per interès paisatgístic. Això vol dir que durant els últims vint anys s’han restringit moltes activitats i usos. No hi ha possibilitat de tenir polígon industrial, tot i tenir un cinturó d’infraestructures a prop amb l’N-2, l’AP-7, el TAV. Això vol dir que l’Ajuntament tampoc rep ingressos per aquesta via. Aquesta protecció paisatgística no ens protegeix, però, del fet que vingui un fons voltor i inverteixi 100 milions d’euros en plaques solars.

Sí, tenim dos camps de fotovoltaiques grans. I sabem també que hi ha molt d’interès perquè vinguin plantes de bateries vinculades amb la subestació de la MAT que tenim a tocar. La subestació és una altra instal·lació per la qual no percebem cap ingrés perquè és al terme de Medinyà, però estem obligats a mantenir l’accés. La prioritat del govern, i així m’ho va dir la consellera de Territori en una reunió d’alcaldes, és arribar al 50% de renovables l’any 2030. Estem disposats a pagar la nostra quota de solidaritat. Ho entenem. Però no estem disposats a permetre que ens trinxin el municipi. Per això el que hem fet és una suspensió de llicències que està en vigor. Estem planejant una modificació del POUM per intentar com a mínim ordenar aquest tipus d’instal·lacions. Hi ha uns requisits legals que marquen un percentatge que hem de cedir i volem intentar ordenar-ho en els llocs on l’impacte sigui mínim o molt menor. No s’ha clarificat si econòmicament pot revertir en el municipi. Aquesta aprovació de la normativa de regulació de les instal·lacions d’energies renovables al municipi serà en breu. Entenem que tenim un deure de col·laboració com a municipi, que es pugui fer el percentatge que demana el govern però que l’impacte sobre el territori sigui el mínim possible. I no afecti la vista paisatgística. Tenim turisme rural i agricultura i ramaderia i hem de mirar que el turisme ens vingui. i si som un mar de plaques no tindrà gaire interès en un territori preciós.

És vital. N’he parlat amb el president del Parlament, en Josep Rull. Li vaig dir que li enviaria una carta que estic preparant. Em va dir que la faria a la mesa del Parlament i als portaveus dels partits. Perquè aquí tothom legisla però ningú pensa a dotar amb els recursos econòmics els ajuntaments perquè puguin executar aquestes normatives que ells decideixen. Amb el pressupost del 2024 teníem una capacitat d’inversió de 60.000 euros pels 12 pobles. I això sense tenir en compte que passi cap emergència. En aquest sentit som molt proactius i els veïns estan acostumats a treballar pel bé comú. Ens hem ajudat sempre tots entre tots. Però cada vegada tenim més obligacions, se’ns disparen cada vegada més els costos però recaptem el que recaptem. Si tens recursos, tot és molt fàcil. L’estiu del 2015, en el meu primer mandat, un grup de veïns va comprar tubs que va finançar l’Ajuntament per poder fer connexions i abastir d’aigua tot el municipi. Només es pot fer aquí. Al president de la Diputació, Miquel Noguer, també li ho he comentat. No pot ser que amb 62,5 quilòmetres quadrats rebi menys diners que un alcalde amb un municipi de 20 quilòmetres quadrats i on viuen 1.000 habitants. És una incongruència. El repartiment s’ha d’ajustar a les realitats. Els ajuts de la Diputació per mantenir els camins són benvinguts. Tot i això, en el repartiment de les subvencions ningú contempla aquestes realitats. No hi ha transport públic. Per contra, tenim un entorn meravellós, que és un dels valors afegits. Hi ha entitats que funcionen molt bé com el casal de la gent gran i els joves que organitzen un festival de punk, el Viladepunk, al qual donem suport.

Hi ha temes bàsics i importants que no hem pogut resoldre fins ara. Un és el del clavegueram de Terradellas o de Vilamarí, que no n’hi ha. Comptem que amb el Puosc ho podrem fer. Per altra banda, hi ha l’aprovació del catàleg de masies. Hem estat desenvolupant a través d’una subvenció del Departament d’Agricultura els accessos a nuclis rurals, concretament a Parets i al veïnat de l’Estopera i al poble de Vilamarí. Farem el 75% del camí que va de Terradellas a Sant Esteve de Guialbes, que és el que ens permet fer la subvenció que tenim. És un camí rural que té molt d’ús intern. També tenim pendent la passera d’Orfes que el Glòria es va endur i encara no l’hem pogut fer. Els requisits que imposa l’ACA per poder construir sobre la llera del Fluvià impliquen una obra molt costosa; nosaltres volem fer una passera però pels requisits que ens posa l’ACA hem de fer un pont.

Si tens una edificació en sòl rústec i vols fer-hi una obra ha d’anar a la Comissió Territorial d’Urbanisme. És un procés feixuc i molt car per als veïns. Amb el catàleg de masies fixem la regulació nosaltres després que un organisme ens hagi aprovat les línies mestres i així podrem donar les llicències d’obres sense necessitat d’haver de passar els tràmits a la comissió d’Urbanisme, que són molt lents.