Rússia podrà utilitzar el seu arsenal nuclear per respondre a atacs amb armes convencionals que suposin “una amenaça crítica per la sobirania i (o) integritat territorial” del país. El president rus, Vladímir Putin, ha aprovat aquest dimarts un decret que renova la doctrina de dissuasió i amplia el tipus i l’origen de les amenaces davant les quals l’unió estatal de Rússia i Bielorússia podria respondre amb armes nuclears.

El nou protocol, que substitueix el que va ser promulgat el 2020, considera com un “atac conjunt” l’agressió d’un país que sense armes nuclears però que tingui el suport d’un potència atòmica, encara que no hi participi directament. També amplia la categoria d’aliances militars contra les que Rússia aplicarà la seva estratègia de dissuasió nuclear, de manera que “l’agressió de qualsevol estat pertanyent a una coalició militar (bloc, aliança) contra la Federació de Rússia i (o) els seus aliats és vista com una agressió de la coalició en el seu conjunt”.

Aquestes dues clàusules s’interpreten com un avís als Estats Units i l’OTAN per si decideixen involucrar-se directament en el conflicte amb Ucraïna. De fet, la decisió del Kremlin arriba dos dies després que el president sortint dels Estats Units, Joe Biden, autoritzés a Ucraïna l’ús de d’armes de fabricació nord-americana per atacar objectius a l’interior de Rússia. Putin ja havia avisat el passat setembres que podria modificar la seva doctrina nuclear si els aliats occidentals de Kíiv donaven aquest pas.

El decret de Putin també amplia els tipus específics d’atacs als que el Kremlin podria respondre amb el seu arsenal nuclear. Per primera vegada, el document no només fa referència a l’aviació i a aparells hipersònics enemics, sinó també a avions no tripulats, un tipus d’armament que s’ha utilitzat molt en el conflicte amb Ucraïna.

Rússia també posarà en marxa mesures de dissuasió nuclear en cas que un potencial enemic disposi de sistemes de defensa antimíssils, míssils de creuer de mitjà i curt abast, entre altres, que puguin ser utilitzats contra Rússia. I també si la integració de nous membres a les aliança militars existents aproxima perillosament a les fronteres de Rússiala seva infraestructura militar i la celebració d’exercicis militars a gran escala.

Un altre punt preveu recórrer a les armes nuclears si un enemic aïlla “part del territori de Rússia”, en una clara al·lusió a l’enclavament bàltic de Kaliningrad, que està envoltat de països de l’OTAN.

El document manté que per a Rússia les armes nuclears són “un instrument de dissuasió” de caràcter defensiu, i que el seu ús seria una “mesura extrema i forçada”.

El portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, ha confirmat a la seva roda de premsa diària l’actualització dels “fonaments de la política de dissuasió nuclear” russa. El cap de comunicació del Kremlin ha defensat com a “oportuna” la decisió de Putin perquè “era necessari adaptar els nostres fonaments [de la política nuclear] a la situació actual”.

Peskov ha assenyalat que “la dissuasió nuclear té com a objectiu garantir que un adversari potencial entengui que és inevitable la represàlia en cas d’agressió contra Rússia i el seu aliat”. Al mateix temps, ha insistit que Moscou ha fet “els esforços necessaris per reduir l’amenaç nuclear”.