Gairebé sense excepció, la immensa majoria de municipis de la costa catalana tenen un risc “molt alt” segons la classificació que fa el Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya, l’Inuncat. Però també molts de l’interior de la riba de l’Ebre, del Vallès, de l’Empordà i de la Selva, i diversos al Gironès, el Ripollès, el Segrià, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i l’Aran. Són 204 municipis, i 180 més tenen risc alt, i 108, risc mitjà. Això són 492 municipis (51,9%), per 454 que el tenen moderat o baix. Tenint en compte que un risc mitjà també obliga a preveure avingudes, el pla de Protecció Civil fixa que fins a 520 estan obligats a redactar un pla (PAM) per a inundacions, mentre que es recomana que el tinguin 239 més i sols 187 s’ho poden estalviar.

Recordem les rierades a les costes de l’Ebre, el Camp i el Maresme amb inundacions als nuclis urbans, o els aiguats, sovint mortals, que desborden cada dues o tres dècades el riu Francolí a la Conca i inunden el barri del Serrallo i el polígon Francolí de Tarragona. O, fins i tot, la inundació d’alguna indústria química quan es desborda a la Canonja la riera de la Boella. Però la inundabilitat a Tarragona va molt més enllà del que acostuma a passar. En una situació extrema l’Inuncat preveu la inundació de bona part del polígon petroquímic sud i del complex educatiu de la Laboral afectant l’AP-7, l’A-7, la carretera de Salou i l’A-27 però també les vies fèrries que comuniquen amb l’Ebre, València i Lleida. Barris de Tarragona com Torreforta, Riu Clar i el nou barri als peus de l’hospital Joan XXIII també poden quedar negats, junt amb la part propera al riu del polígon petroquímic nord.

El risc es repeteix a molts més llocs. El Delta és tot inundable pel riu Ebre amb poblacions com l’Aldea, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, però també Amposta i Tortosa cap a l’interior. De fet no hi ha cap recull sistemàtic i amb els paràmetres moderns que caldria saber de les inundacions històriques fins al segle XX, però la informació existent indica que Tortosa, Lleida, el Prat de Llobregat i Girona van ser les ciutats més afectades en els segles previs als embassaments. Els pantans eviten desastres sistemàtics però no evitaran potencials avingudes extremes. Lleida té el barri de Cappont, sencer, en zona inundable i part dels barris de Pardinyes, centre històric i la Bordeta. La segona àrea més afectada per les inundacions era el delta del Llobregat, i avui el nucli del Prat amb l’aeroport, però també barris baixos de Sant Joan Despí (la Fontsanta i Can Fatjó), Cornellà (Almeda amb l’estadi de l’Espanyol) i l’Hospitalet (polígon industrial Carretera del Mig, parc sanitari de Bellvitge, el nou districte econòmic i la Zona Franca) són zona inundable. Llobregat amunt, també part de Sant Vicenç, Molins, Pallejà i la major part de la zona industrial de Sant Andreu de la Barca i Martorell.

Al Besòs són inundables barris de Barcelona (la Mina, la ciutat esportiva de l’Espanyol, Via Trajana i Montsolís, el Bon Pastor, Baró de Viver, nus de la Trinitat i Vallbona), Sant Adrià (Marina, Sant Joan Baptista, Sant Adrià Nord) Santa Coloma (Riu Sud, Riu Nord, Can Zam) i, cap a l’interior, barris de Montcada, Ripollet, la Llagosta i Mollet, però també els seus afluents vallesans poden inundar parts de Montmeló, Montornès, Vilanova, la Roca, Cardedeu, Llinars, Granollers, Canovelles, Cerdanyola, Badia, Barberà, la Llagosta, Santa Perpètua i Palau-solità.

A la Tordera passa el mateix a Blanes, Palafolls, Malgrat, Tordera, Hostalric i Fogars. Per la confluència del Ter i l’Onyar, Girona havia estat la ciutat més afectada i encara hi són inundables els barris de l’Eixample, el polígon Mas Xirgu, Sant Narcís, Can Gibert, Santa Eugènia, Devesa, Mercadal i l’hospital Josep Trueta). A la part litoral del Ter són inundables des de la Bisbal fins a l’Estartit incloent-hi Torroella, Ullà, Serra de Daró, Gualta, Ultramort, Verges, Bellcaire, Albons i l’Escala. Al golf de Roses, els rius Fluvià i Muga formen una plana inundable que cobreix l’Armentera, Torroella de Fluvià, Vilamacolum, Sant Pere Pescador, el Far, Fortià, Vila-sacra, Castelló d’Empúries, Figueres, Vilabertran, Cabanes, Peralada i Roses.

Evidentment, a més d’aquestes grans àrees inundables, també poden patir desbordaments ciutats interiors com Olot, Puigcerdà, Vic, la Seu, Manresa, Sort, el Pont de Suert, la Pobla de Segur, Tàrrega i Balaguer. A les valls dels rius Ondara i Corb estan especialment afectats els pobles de Vilagrassa, Anglesola, Tornabous, Barbens, la Fuliola, Castellserà, Ivars d’Urgell, Linyola, el Poal i Bellvís i, a la vall del Sió, Agramunt, Preixens, Montgai i la Sentiu de Sió.

A més de criteris orogràfics, geològics i hidrogràfics, els mapes d’inundabilitat de Protecció Civil s’han elaborat a partir de mapes de precipitació màxima diària esperada per a períodes de 2, 10, 50, 100 i 500 anys. En un període de retorn de només 10 anys les muntanyes que desaigüen al riu Francolí i als afluents sud de l’Ebre –Margalef, Siurana i Set– poden tenir aiguats que superin els 100 l/m² junt amb les rieres del Maresme. Els de l’Empordà cap a l’interior es poden situar en els 120 l/m² i superar els 130 a les capçaleres de rius i rieres del Vallès Occidental que desemboquen al Besòs, i encara superiors als 140 a la conca de la Tordera i a les capçaleres del Ter i el Fluvià, amb màxims de més de 180 l/m² a les Guilleries. Evidentment, els mapes a 50, 100 i 500 anys extremen els registres previsibles a Prades i el Vallès (200 mm); Tordera, Ter, Fluvià i costa de l’Ebre (300); Guilleries (320), Cerdanya (340) i cap de Creus (360 mm). El temporal Glòria, un dels més catastròfics en danys arreu de Catalunya i que es va produir en ple gener, va deixar entre 200 i 500 litres al Vallès Oriental i en comarques gironines i ebrenques (per exemple, 516 l/m² a Lliurona).