En complir-se aquest dimecres 1001 dies de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna, el president sortint dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, ha fet un altre pas endavant en el conflicte bèl·lic en suport a Ucraïna. El mandatari nord-americà ha autoritzat el subministrament de mines terrestres antipersones a Ucraïna, segons han confirmat funcionaris de la seva Administració a diversos mitjans, entre ells l’agència Reuters i el diari nord-americà The Washington Post.

L’anunci, a només unes setmanes que Biden abandoni la Casa Blanca i agafi el relleu la nova Administració republicana capitanejada per Donald Trump el pròxim 20 de gener, representa un nou gir sobtat en la política que havia mantingut fins ara en relació amb el conflicte bèl·lic que enfronta Rússia i Ucraïna. La decisió arriba després que diumenge Washington hagués ja pujat un esglaó en la crisi autoritzant Kíiv a utilitzar míssils nord-americans de llarg abast contra territori rus i el mateix dia que els Estats Units han tancat temporalment la seva ambaixada a Ucraïna davant una informació rebuda sobre una amenaça d’un “atac aeri de gran importància” aquest dimecres.

Els Estats Units esperen que Kíiv utilitzi les mines antipersones en la part oriental del país, on les tropes russes avancen lentament però constantment contra les línies defensives ucraïneses. La batalla, caracteritzada per la duresa i el desgast, ha tingut un alt cos per a Moscou. Ucraïna assegura que Rússia ha registrat aquesta setmana el nombre més gran de baixes a les seves files. Tot i això, la pressió constant russa, sumada a l’escassetat d’homes i munició per part de l’exèrcit ucraïnès, ha permès a les forces del president rus, Vladímir Putin, anar conquerint terreny.

En concret, Washington espera que Ucraïna utilitzi les mines antipersones per reforçar les línies defensives dins del seu territori, i no com una capacitat ofensiva contra Rússia. A més, els EUA haurien buscat garanties que Kíiv intentarà minimitzar el risc per als civils amb l’ús d’aquest tipus d’armament.

Des dels primers dies de l’agressió russa contra Ucraïna, els Estats Units han proporcionat mines antitancs a Kíiv per contrarestar la superioritat numèrica de Rússia en vehicles blindats. Tot i això, i els insistents reclams de Kíiv, s’havia negat a enviar-li de mines antipersones pel perill que representen per la població. Es tracta d’un tipus d’armament prohibit pels més de 160 països firmants del tractat d’Ottawa, entre ells els de la Unió Europea (UE) i Ucraïna, però ni els Estats Units ni la Xina ni Rússia formen part d’ell.

A més, els grups de drets humans han criticat durant molt temps l’ús de mines antipersonal perquè poden matar de manera indiscriminada i romandre actives durant anys després d’haver finalitzat el conflicte pel qual van ser utilitzades.