La fiscalia general d’Alemanya estaria investigant un segon sospitós ucraïnès en la causa pel sabotatge contra els gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2 el 26 de setembre de 2022.

Segons documents confidencials als quals han tingut accés la cadena pública alemany ZDF i el setmanari Der Spiegel, els investigadors han identificat un segon membre del grup de bussejadors que, suposadament, van col·locar els explosius a les dues canonades subaquàtiques, a prop de l’illa danesa de Bornholm.

Es tracta d’un submarinista professional ucraïnès amic del primer sospitós, un instructor de busseig de Kíiv, identificat com a Volodímir Sh. Segons els expedients consultats per ZDF, el segon sospitós hauria comès l’error de registrar una targeta de crèdit amb el mateix nom fals, Stefan Marcu, que l’utilitzat per llogar el veler Andromeda, el vaixell utilitzat en el sabotatge. Aquest segon investigat hauria utilitzat la targeta poc després de l’acció per crear un compte a Amazon, i va utilitzar el correu electrònic de l’escola de busseig com a dada de contacte.

Dels documents es desprèn que les autoritats alemanyes van identificar els sospitosos a partir de fotografies que diverses persones havien pres al port de Wiek, a l’illa de Rügen, tres dies abans del sabotatge. A les imatges es veu una furgoneta vermella i equipament de busseig que els presumptes autors van descarregar del iot i van carregar al vehicle.

Aquestes imatges van permetre rastrejar la ruta de la furgoneta, que va creuar la frontera d’Ucraïna des de Polònia l’endemà de les fotografies, i trobar el seu propietari, un transportista polonès que no estava al cas de les activitats dels seus clients. No obstant això, les seves declaracions haurien ajudat a identificar a l’instructor de busseig ucraïnès Volodímir Sh, a qui hauria acompanyat a Varsòvia. La fiscalia general alemanya va emetre al juny una ordre de detenció europea contra ell, que suposadament residia a Polònia.

Però el 6 de juliol, Volodímir Sh. va ser conduït a Ucraïna pel pas de Korczowa en un vehicle diplomàtic de l’ambaixada ucraïnesa a Varsòvia, segons revela la cadena ZDF, que apunta que el sospitós va ser avisat que les autoritats alemanyes el tenien al punt de mira.

Segons Der Spiegel, la investigació sobre el sabotatge del gasoducte bàltic, de finançament majoritàriament rus, apunta a l’autoria d’un suposat comando ucraïnès format per exagents i bussejadors civils, que reportarien a l’aleshores cap de l’exèrcit ucraïnès, Valeri Zaluzhni. Segons un reportatge del Wall Street Journal publicat el passat agost, el pla va ser ordit al maig de 2022, després que les forces ucraïneses aturessin la invasió russa a gran escala, amb la idea d’engaltar un altre cop a Moscou, que obtenia milers de milions d’euros amb el subministrament de gas a Europa Occidental.

D’acord amb el mitjà nord-americà, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va aprovar inicialment el pla, però va ordenar detenir l’operació perquè l’agència d’intel·ligència dels Estats Units, la CIA, va descobrir el complot i Washington va demanar que ho deixés córrer. Malgrat tot, Zaluzhni va decidir continuar endavant.

No obstant, fonts dels serveis d’intel·ligència alemany van posar en dubte que Ucraïna estigués realment rere el sabotatge, i no van descartar que es tractés d’una operació de bandera falsa de Rússia.