L’acord sobre finançament climàtic assolit in extremis la matinada de diumenge a la COP29 –els països rics es comprometen a pagar, d’aquí al 2035, 300.000 milions de dòlars anuals (uns 287.000 milions d’euros) als països en desenvolupament per ajudar-los a abandonar les energies fòssils, adaptar-se al canvi climàtic i mitigar-ne els efectes– ha estat rebut amb una barreja de decepció i indignació als estats de l’anomenat Sud Global.

L’acord preveu que el món en desenvolupament rebi, durant la pròxima dècada, 1,3 bilions dòlars anuals per descarbonitzar les seves economies i afrontar els impactes del clima extrem. D’aquesta suma, només 300.000 milions de dòlars provindrien en la forma que més convé aquests països, és a dir, ajudes i crèdits a baix interès a càrrec dels països rics. La resta, fins als 1,3 bilions, vindria d’inversors privats i d’altres fonts potencials que encara s’han d’acordar, com ara impostos sobre els combustibles fòssils.

Poc després que s’anunciés el pacte , un dia després del tancament oficialment previst de la cimera, el Grup de Negociadors Africans, un influent bloc de països en desenvolupament, considera que el compromís del Nord Global representa “massa poc” i arriba “massa tard” per al continent. “Estem extremadament decebuts per la falta d’avenços en temes crítics per a Àfrica”, ha explicat el kenyà Ali Mohamed, president del grup. “Àfrica continuarà fent sonar l’alarma sobre el caràcter inadequat del finançament climàtic”.

Mohamed Adow, director del centre d’estudis Power Shift Africa, ha qualificat la cimera de “traïció a la gent i al planeta per part dels països rics que diuen prendre’s seriosament el canvi climàtic”. En termes semblants, la representant índia a la cimera, Chandni Raina, ha rebutjat “l’adopció injusta” del pacte tot denunciant que els 300.000 milions d’euros anuals compromesos pel Nord representen “una xifra miserable”.

La ministra colombiana de Medi Ambient i Desenvolupament, Susana Muhamad, ha retret que en la COP29 acabada de clausurar a Bakú (Azerbaidjan) “han primat tota mena d’interessos geopolítics excepte el clima, i per això part del resultat és l’objectiu de finançament més modest a què es podia arribar”. Per Muhamad, que va ser també presidenta de la recent COP16 de Cali (Colòmbia) sobre biodiversitat, el resultat de les presidencials dels EUA ha empès els delegats a buscar un acord que, amb Trump –partidari de retirar el seu país de l’Acord de París– a la Casa Blanca, seria més complicat d’assolir.

Per la seva banda, l’exvicepresident nord-americà Al Gore ha opinat que, si bé l’acord d’última hora de Bakú “impedeix el fracàs immediat, està lluny de ser un èxit”. “Hem de transformar la decepció en determinació”.

En la mateixa línia, el cap de la Convenció Marc de l’ONU sobre Canvi Climàtic, Simon Stiell, ha admès que el pacte assolit la matinada de diumenge té mancances. “Cap país ha aconseguit tot el que volia. Marxem de Bakú amb una pila de feina per fer”.

També el secretari general de l’ONU, António Guterres, reconeix que esperava un acord “més ambiciós amb relació a l’escala del gran repte que afrontem” però considera que, amb tot, el text suposa “una base sobre la qual construir”.

A l’altre extrem, el president dels EUA, Joe Biden, ha expressat un to més optimista: “Tot i que tenim encara feina substancial per endavant per assolir els nostres objectius climàtics, el resultat [de la COP29] ens hi acosta un graó més”.

Pel comissionat pel clima de la Unió Europea (UE), Wopke Hoekstra, participant a la cimera, la COP29 “serà recordada com l’inici d’una nova era en el finançament climàtic”. L’acord final, hi afegeix, és “ambiciós i realista i augmenta la base de contribució” als costos de l’acció climàtica als països del Sud Global. L amateixa idea ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per qui l’acord “impulsarà inversions en la transició neta, reduint emissions i creant resiliència al canvi climàtic”. “La Unió Europea continuarà liderant la situació i centrant el seu suport en els més vulnerables”, hi ha afegit.