Són dades alar­mants que ja intu­eixo i que d’alguna manera denun­cio en el lli­bre. Amb aques­tes dades a la mà, què pensa fer el depar­ta­ment? Són dades que no aporta el depar­ta­ment, pri­mer, perquè ja no fa enques­tes, i segon, perquè si en fes, tro­ba­ria alguna manera de fer tram­pes. Del depar­ta­ment ja no me’n fio gens, perquè només li interessa maqui­llar dades.

El mal­tracte, el menys­preu, la per­versió del sis­tema, la manera que té d’orga­nit­zar les coses, el cinisme que té... I un altre aspecte és la broma dels ins­pec­tors, un col·lec­tiu d’into­ca­bles. Què fa, aquesta gent? Fa reu­ni­ons? Doncs on són les actes d’aques­tes reu­ni­ons? Les actes de les supo­sa­des reu­ni­ons són com les pro­gra­ma­ci­ons que fem els pro­fes­sors, que no tenen res a veure amb el que es fa a l’aula? És com la jor­nada de por­tes ober­tes dels ins­ti­tuts i esco­les, que no té res a veure amb el que es fa allà dins i que bàsica­ment pretén cap­tar cli­ents? Però són cli­ents o alum­nes? Nosal­tres tenim ins­pec­tors. D’acord. Però què fan? No només no fan res sinó que posen pals a les rodes. Són cínics, saben que hi ha un pro­blema i fan veure que no. Hi ha molts ins­pec­tors, no tots, que no han tocat aula. Hau­rien de fer tres anys d’ins­pec­tors i un any anar a l’aula, fer de pro­fes­sors. Lla­vors què pas­sarà quan sus­pen­guin un alumne i vin­gui l’ins­pec­tor de torn i l’aprovi?

Al depar­ta­ment hi ha docu­ments amb una neo­llen­gua i una retòrica que no s’ente­nen. Són inin­tel·ligi­bles. Un alumne ha d’apren­dre a lle­gir i escriure, fer matemàtiques i tenir cul­tura gene­ral. No neces­si­tes 70 o 80 pàgines perquè t’expli­quin 40 com­petències que has de tenir en compte per ava­luar. No és tan com­pli­cat. M’agra­da­ria saber qui escriu aquests docu­ments. M’agra­da­ria un debat públic amb aques­tes per­so­nes que escri­uen la legis­lació. També amb aquests com­pe­ten­ci­a­lis­tes i peda­go­gis­tes que hi ha dar­rere. Vull saber qui ha escrit aques­tes nor­ma­ti­ves. A cada bugada per­dem un llençol i cada llei edu­ca­tiva la carda més grossa. Volen millo­rar el sis­tema sense posar-hi recur­sos i, com que el sis­tema no millora, després la culpa és dels pro­fes­sors.

Les nor­ma­ti­ves es fan sense tenir en compte els pro­fes­sors que hi ha a la trin­xera. No ens obli­dem que dins la cadena d’edu­cació som els que cobrem menys. Som els que cobrem menys i a sobre ni ens con­sul­ten. Què s’han cre­gut? Aquest curs han arri­bat a totes les esco­les i ins­ti­tuts unes pan­ta­lles digi­tals que ningú ha dema­nat. No hi ha diners per fer inclusió i se’ls gas­ten en això. Algú ha pen­sat si les neces­si­tem o les volem? El depar­ta­ment vol sor­tir als mit­jans per dir que han digi­ta­lit­zat les aules, que les han moder­nit­zat. Qui s’ha empor­tat el bene­fici econòmic de totes les pis­sar­res digi­tals i ordi­na­dors d’alum­nes i pro­fes­sors? Qui­nes empre­ses? Qui s’està fent d’or? Hi ha opa­ci­tat. Comen­cem a plan­te­jar-nos si neces­si­tem ordi­na­dors a l’aula! Hi ha un munt d’estu­dis que diuen que les pan­ta­lles dis­tre­uen. Tens alum­nes engan­xats al mòbil i el pri­mer que els dones de bon matí és una pan­ta­lla d’ordi­na­dor. Algú s’està plan­te­jant les coses? Els pro­fes­sors estem que no sabem què estem fent. I encara a sobre ens tenen amb burocràcia, omplint apli­ca­ci­ons, pape­rassa... que no té res a veure amb el que fem a l’aula. No em vaig fer pro­fes­sor per fer tot això. Els docents hau­rien de recu­pe­rar la seva auto­no­mia i deci­dir quin mètode fer ser­vir, si volen portàtil o no.

Fem pro­gra­mació en funció de la nor­ma­tiva, però és que la nor­ma­tiva és impos­si­ble de com­plir. Els docents estem vivint la gran men­tida. Tots la tenim nor­ma­lit­zada, accep­tada i ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada. El pro­blema és que viure en la gran men­tida genera mala consciència i quan la inten­tes fer pública costa molt. És tal el des­ga­vell, és tal la men­tida, que quan l’expli­ques a algú que no per­tany a la docència no saps per on començar. Vivim la gran men­tida i després, és clar, ve PISA i els resul­tats són des­as­tro­sos.

Jo ja he encès la metxa i he començat a calar foc, però el que hau­ria de pas­sar és que més docents comen­ces­sin a alçar la veu i a negar-se a fer deter­mi­na­des coses. Si el lli­bre des­ferma un gran incendi edu­ca­tiu, enda­vant. S’ha de dir prou. Els pro­fes­sors no som ani­ma­dors cul­tu­rals ni buròcra­tes ni edu­ca­dors soci­als. Som pro­fes­sors i volem ense­nyar. El meu com­promís docent el tinc amb els alum­nes, no amb nor­ma­ti­ves absur­des. I si ens neguem a fer pro­gra­ma­ci­ons per situ­a­ci­ons d’apre­nen­tatge? O adap­ta­ci­ons? Jo he d’anar d’excursió amb els alum­nes quan el depar­ta­ment no m’ho té en compte? Per què? He de ser tutor quan de tuto­ria cobres uns 40 o 50 mise­ra­bles euros a bat­xi­lle­rat? Què és, això? Si voleu que faci una tuto­ria, pagueu-me-la. Però això no can­viarà en gran part per la covar­dia de molts.

El sis­tema és un cola­dor. Hi ha pro­fes­so­rat que no hi hau­ria de ser. Segu­ra­ment no s’ha fil­trat mai bé, però ara és demen­cial. Sí, fal­ten pro­fes­sors, però ara no és una pro­fessió atrac­tiva. Per què? El mateix depar­ta­ment l’ha anat bui­dant de sen­tit i també el fet d’anar fent lleis. No és un pro­blema econòmic, és que ja no tro­bes sen­tit a la feina, aquest és el pro­blema més greu.

Si hi ha agres­si­ons a poli­cies o a sani­ta­ris, hi ha con­seqüències. En edu­cació, no. Hi ha agres­si­ons cada dia en algun ins­ti­tut. No només ver­bals, també físiques. Rodes de cot­xes pun­xa­des, rat­lla­des. No se’n parla. S’encar­re­guen de tapar-ho. Ens sem­bla nor­mal que et puguin agre­dir. Lla­vors la gent acaba aga­fant bai­xes, acaba petant. Quan tens 35 alum­nes a l’aula i a sobre et venen amb el dis­curs d’atenció per­so­na­lit­zada, doncs l’atenció per­so­na­lit­zada se la fot allà on li càpiga. Pri­mer ve vostè a l’aula, m’explica com es fa aquesta atenció i després en par­lem. Pri­mer, la super­vivència; després, la peda­go­gia.