La cimera sobre el canvi climàtic COP29, que es va tan­car diu­menge a Bakú, ha dei­xar un regust amarg als països del Sud Glo­bal i a tots els actors com­pro­me­sos en la lluita con­tra el canvi climàtic. Mai cap cimera d’aquest tipus s’ha tan­cat amb un èxit rotund, però en la cita de l’Azer­baid­jan s’espe­rava posar unes bases sòlides al finançament als països en desen­vo­lu­pa­ment per aju­dar-los a aban­do­nar les ener­gies fòssils, i l’acord asso­lit ha que­dat molt lluny de les expec­ta­ti­ves.

Els països rics s’han com­promès, després de dues set­ma­nes de nego­ci­a­ci­ons caòtiques, a apor­tar 300.000 mili­ons de dòlars anu­als al Sud Glo­bal per fer front a la crisi climàtica, com a pri­mer pas per com­plir l’objec­tiu d’inver­tir 1,3 bili­ons de dòlars d’aquí al 2035.

“No és un acord gaire espe­rançador, és molt injust”, afirma Bruna Cañada Roca, inves­ti­ga­dora en justícia finan­cera a l’Obser­va­tori del Deute en la Glo­ba­lit­zació, que veu el finançament acor­dat clara­ment “insu­fi­ci­ent”, i encara més tenint en compte la inflació que hi haurà els pròxims anys i que els efec­tes de l’emergència climàtica s’agreu­ja­ran. Cañada cri­tica també la falta de garan­ties d’aquest finançament tan minso pac­tat a Bakú. L’acord hau­ria d’haver estat “un finançament públic, anti­ci­pat, acces­si­ble, trans­pa­rent, revi­sa­ble, en forma de sub­ven­ci­ons i no de préstecs que gene­rin més deute, i això no s’ha garan­tit en cap cas”. “Actu­al­ment hi ha uns 130 països que estan en una situ­ació lleu­ge­ra­ment crítica pel que fa al seu deute extern”, diu Cañada, que avisa que si aquests països s’han d’endeu­tar per fer front a la seva acció climàtica “mol­tes vega­des es veuen obli­gats a con­ti­nuar explo­tant els seus béns natu­rals” i a “extreure com­bus­ti­bles fòssils o mine­rals per acon­se­guir divi­ses”. D’aquesta manera “ali­men­ten l’emergència climàtica”, hi afe­geix.

Marta Tor­res, direc­tora del pro­grama del clima de l’Ins­ti­tut de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble i Rela­ci­ons Inter­na­ci­o­nals (IDDRI), coin­ci­deix a asse­nya­lar que “els diners que s’han posat al damunt de la taula” en la cimera de Bakú són “molt pocs”, però, alhora, “res­po­nen a la rea­li­tat” política del món actual, gover­nat per uns líders polítics poc com­pro­me­sos amb la col·labo­ració mul­ti­la­te­ral i amb el que “va més enllà de les seves fron­te­res”. Les expec­ta­ti­ves amb relació a la COP29 eren massa altes, diu Tor­res.

A tot això s’hi ha de sumar que l’Azer­baid­jan, el país amfi­trió de la cimera, un dels prin­ci­pals expor­ta­dors de petroli i de gas, no és, pre­ci­sa­ment, un exem­ple d’estat com­promès amb la lluita con­tra el canvi climàtic. En el comitè orga­nit­za­dor hi havia figu­res vin­cu­la­des a la indústria dels hidro­car­burs, fet que ha aixe­cat sus­picàcies sobre el biaix de la con­ferència. L’Azer­baid­jan, a més, tam­poc es dis­tin­geix pel res­pecte als drets humans i durant els dies de la tro­bada ha rebut mol­tes crítiques per les res­tric­ci­ons impo­sa­des als acti­vis­tes medi­am­bi­en­tals.

“Hi ha hagut molts movi­ments soci­als que no s’ha pogut expres­sar com han vol­gut. En el nos­tre cas, que som una orga­nit­zació que és a França, la majo­ria de mem­bres no hi han pogut anar per una qüestió de segu­re­tat, segons l’orga­nit­zació”, explica la res­pon­sa­ble de l’IDDRI. “S’ha vist clara­ment que la pre­sidència no faci­li­tava que hi hagués un acord”, asse­nyala Cañada, que remarca les carac­terísti­ques d’un règim com el de l’Azer­baid­jan, “un país que té pre­sos polítics, acti­vis­tes pel clima i peri­o­dis­tes que han denun­ciat la cor­rupció i són a la presó”.

Una de les prin­ci­pals crítiques que s’ha fet a la cimera de Bakú ha estat la par­ti­ci­pació i la influència que hi han tin­gut els lob­bies dels com­bus­ti­bles fòssils. Més de 1.770 repre­sen­tants de la indústria del petroli, gas i carbó van assis­tir a la cimera, un nom­bre supe­rior al total de dele­gats dels deu països més vul­ne­ra­bles al canvi climàtic, que suma­ven 1.033 per­so­nes, segons un informe de Feu Fora el Grans Con­ta­mi­nants, (Kick Big Pollu­ters Out o KBPO, en anglès), que va cal­cu­lar que, sumant-hi els dele­gats envi­ats direc­ta­ment per petro­li­e­res i els que for­men part de les dele­ga­ci­ons esta­tals, però amb interes­sos en aquesta indústria, el lobby fòssil seria la quarta dele­gació en importància, només dar­rere de l’amfi­tri­ona Azer­baid­jan, la del Bra­sil, que l’any que ve serà la seu de la cimera, i la de Tur­quia.

La inves­ti­ga­dora de l’Obser­va­tori del Deute en la Glo­ba­lit­zació alerta del risc que aques­tes tro­ba­des inter­na­ci­o­nals “es con­ver­tei­xin en una fira” i no en un “espai per a les nego­ci­a­ci­ons” per culpa de la presència dels lob­bies de les ener­gies fòssils. “Les matei­xes empre­ses que estan con­tri­buint al pro­blema del canvi climàtic estan en aquest espai pres­si­o­nant en funció dels seus interes­sos”, adver­teix Cañada, que cele­bra, però, que els últims anys, com a mínim, es pot acce­dir a una llista per veure qui par­ti­cipa en la tro­bada.

Tot i les crítiques que hi ha hagut a la COP29, hi ha encara un con­sens impor­tant sobre la neces­si­tat de man­te­nir aquest for­mat per trac­tar sobre el canvi climàtic. “Hi ha pocs fòrums com aquests on real­ment puguis fer seure tot­hom al vol­tant d’una taula, a pesar que estem envol­tats de guer­res [...]. Mal­grat tot, s’hi deci­dei­xen coses que són impor­tants per no dei­xar ningú enrere”, afirma Tor­res. “Són dels pocs espais real­ment mul­ti­la­te­rals on tenen repre­sen­tació des dels països més pode­ro­sos fins als estats petits i insu­lars” més afec­tats pel canvi climàtic, hi afe­geix Cañada.

La pròxima cimera es farà al Bra­sil, del qual s’espera una acti­tud més pro­ac­tiva en la lluita con­tra el canvi climàtic.