La primera llei de la legislatura, i d’urgència, serà per evitar el despoblament dels municipis rurals
La primera llei que tramita la legislatura parlamentària del socialista Salvador Illa, i amb la voluntat de fer-ho per la via d’urgència, serà per al reconeixement de la singularitat del municipis rurals amb l’objectiu d’aturar el despoblament que pateixen i amb un paquet de mesures per garantir polítiques públiques que reconeguin la seva especificitat, garanteixin la prestació de serveis bàsics, els doti de més suficiència i autonomia econòmica, els simplifiqui els tràmits administratius i també dels instruments d’ordenació del territori per crear un borsa d’habitatge o incentivi l’activitat econòmica i emprenedor, entre altres qüestions.
Totes elles estan recollides en el projecte de llei de l’Estatut dels municipis rurals que ha passat el debat a la totalitat de la cambra amb l’aval de totes les formacions i sense rebre cap esmena a la totalitat. S’inicia ara la tramitació que ha de culminar els més de trenta mesos de feina de l’anterior govern liderat per ERC, conjuntament amb les entitats municipalistes i consistoris per desplegar un articulat normatiu definitiu que intenti les polítiques generalistes que han induït al procés d’abandonament del món rural. La premissa és que tots els catalans tinguin “les mateixes oportunitats”, “serveis públics” i “drets” visquin o visquin, manifestava el president de la Generalitat, Salvador Illa, davant uns 300 alcaldes d’aquests municipis convidats a l’auditori del Parlament just abans de l’aprovació.
Illa ha assegurat que el consens generat entorn de la llei, que no ha atribuït al seu govern, és “un punt d’inflexió” perquè ajudarà a vertebrar el país i també ha demanat que la norma s’aprovi “amb celeritat” per aplicar-la “al més aviat possible”. Una demanda coincident en la majoria dels discursos de les formacions polítiques en les seves intervencions posteriors al ple. El president del Parlament, Josep Rull, l’ha definit com una llei que “estructura una nació” i que, a més, és una “expressió de gratitud en majúscules” als alcaldes i regidors d’aquests municipis que en la majoria dels casos no reben retribució i “fan un exercici de generositat que fa que aquest país valgui la pena”. El president de la cambra també ha apel·lat a l’esperit del consens que ha fet possible l’Estatut dels municipis perquè “siguem capaços d’escurçar els tràmits parlamentaris” de l’aprovació definitiva en ponència i comissió.
Arriba “tard”
La llei defineix la condició de municipi rural d’entre els 947 que hi ha a tota Catalunya per als 213 que tenen menys de 2.000 habitants i que pertanyen a una comarca rural i 381 més amb menys de 500 habitants d’especial atenció. Els municipis entre 500 i 2.000 habitants que tinguin una densitat de població inferior a 12,5 habitants/km², o una taxa de creixement menor al 10% els últims deu anys, també hi tindran empara. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha reconegut que segurament arriba tard –va quedar estroncada per l’acabament abrupte de la legislatura i la convocatòria d’eleccions-– però que “encara hi som a temps” per aconseguir una Catalunya “plural i igualitària”. Anna Feliu, de Junts, l’ha qualificat de “dia històric” i de “justícia social” per posar les bases de “polítiques adaptades a les necessitats reals” i ha reclamat al govern que hi destini recursos, terminis clars i calendaritzi les accions perquè siguin efectives.
Des d’ERC, Marta Vilalta, ha destacat que “el batec rural arriba al Parlament” amb una llei “molt treballada i robusta” que també vol “garantir l’arrelament de les persones” i que no hi hagi més discriminacions. Ha defensat una tramitació d’urgència, mentre que el diputat del PP, Juan Fernández, censurava el triomfalisme del govern quan “hauríem d’estar fent el debat final d’aprovació” quan ja se’n parlava el 2022 durant l’aprovació de l’Agenda Rural.
Alberto Tarradas, de Vox, ha assegurat que durant la tramitació vol eliminar qualsevol “referència ideològica i de perspectives de gènere” i Lluís Mijoler, dels comuns, ha reclamat que el debat sobre “el desequilibri real n’ha de portar un de més profund sobre la descentralització més enllà dels beneficis fiscals, ajudes per la compra d’habitatges o de la simplificació administrativa”, i que inclogui la inversió privada.
La CUP també ha avançat que presentarà esmenes perquè hi ha 15 municipis que no han estat inclosos amb l’acotació de la densitat de població per quilòmetre quadrat, segons el diputat Dani Cornellà, i Sílvia Orriols, ha lamentat que la llei “arriba tard i malament” i imposada pel que ja dictamina l’Agenda Rural de Catalunya. La diputada d’Aliança Catalana, malgrat votar-hi a favor, l’ha qualificat d’un “intent del govern del 155 d’apaivagar les critiques i la desesperació d’aquells que se senten abandonats per l’administració i relegats permanentments a ser ciutadans de segona”.
Accions de la llei
La llei incidirà en l’àmbit fiscal per oferir deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural. Crearà una borsa d’habitatge i en l’àmbit econòmic dotarà els municipis de més autonomia financera i impulsar mesures d’incentivació de l’activitat. També es crearà un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia i impulsarà una connectivitat digital fiable i de qualitat.
Accelerar els tràmits
A l’acte previ al ple el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, ha afirmat que és “un dia històric” que culmina la feina feta durant anys. Solà ha reclamat que s’acceleri la tramitació, que s’implementi l’Estatut de manera ràpida i que els grups parlamentaris “mantinguin el consens”.
Per la seva banda, Jaume Gilabert, president d’Eines de Repoblament, ha fet una crida a “no desaprofitar una oportunitat històrica” i ha insistit que cal accelerar els tràmits perquè, segons ha dit, el món rural “no pot esperar més”.
Josep Bigorra, membre del Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya, ha celebrat el primer pas de la llei i ha confiat que els grups parlamentaris estiguin “a l’altura” perquè els terminis es resolguin de pressa. Bigorra ha dit que l’Estatut és una llei de país que afavorirà el repoblament.
La vocal del Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis, Carme Ferrer, ha demanat que l’Estatut sigui “àgil, viu, dinàmic i sense cotilles” i ha subratllat que la llei “no només és un acte de justícia per als municipis rurals” sinó que és “una qüestió de país” que interpel·la a tothom. “Un país equilibrat és més fort i més cohesionat”, ha dit.