Havíem estat a l’anterior govern. L’alcaldia, però, el darrer any i mig la va ocupar Junts. Els resultats de les eleccions del 2023 van fer possible que ERC pogués mantenir l’alcaldia 4 anys. Vam començar en minoria amb un acord amb els comuns, però vam ser víctimes d’una pinça de l’oposició gairebé el primer any de mandat, cosa que feia que el govern fos impossible. Patíem per les ordenances, pel pressupost... i vam arribar a la conclusió que havíem de reforçar el govern. Vam incorporar els socialistes al febrer. Ara tenim un govern fort, un govern estable, i hem de fer front a diversos reptes. El primer és posar una mica d’ordre en el pressupost municipal.

Amb Junts no va ser possible ni l’acord de govern. Ells creien que l’alcaldia s’havia de compartir a parts iguals i nosaltres crèiem que, amb la diferència de vots i regidors, això no era possible, i això va ser el principal escull. A més, es van enverinar les converses un cop vam dir que l’alcaldia no es partia.

S’estabilitza el govern, comencem a tirar totes les propostes endavant. Plantegem un PAM que ja s’ha presentat ara públicament. És una aposta de govern, el primer cop que es fa a Sant Sadurní, i és un exercici de planificació i transparència sense precedents. I sobre aquest PAM estem treballant tot el que ha de ser l’obra de govern aquest mandat.

El tema de la sostenibilitat, de zones ombrejades i anelles verdes al voltant del municipi. Ens fa falta un teatre i estem treballant amb l’entitat que en té un en propietat per tal de fixar les bases amb un conveni i invertir-hi. Necessitem un pavelló polivalent perquè hi ha una gran quantitat de ciutadans que practiquen esports i tenim instal·lacions que han quedat petites. Cal un espai que, a més, ens serveixi per tenir un “pla B” en cas que, per exemple, hi hagi un concert de fires i plogui.

Sobre la taula també tenim Can Guineu. En l’anterior mandat es va fer un procés participatiu que en va definir els usos i ara hem de començar a redactar el pla especial, el pla director i buscar el finançament per començar-ho a fer. Vam avisar que era una obra que podia tardar una dècada a realitzar-se perquè és de gran envergadura. Al pla d’usos, el 87% dels participants van decidir que havia de tenir un esperit cultural. Ha de ser la gran casa de la cultura, amb la possibilitat d’albergar-hi l’escola de música municipal.

Gairebé tota l’economia està basada en el sector del cava. Continuem creient que com a territori aquest model ens agrada, però sí que és cert que en el disseny del futur polígon de Can Ferrer III, que esperem que en breu hi comencin els treballs, potenciarem que vinguin indústries d’alt valor tecnològic per no tenir totes les pomes dins del mateix cistell i intentar diversificar en la mesura que sigui possible l’economia. Hem de tenir una alternativa perquè estem veient que amb el tema del canvi climàtic cada vegada es fa més complicat mantenir el model tal com l’entenem ara. Un altre dels objectius és recuperar la unitat del sector. Hem d’anar units tots plegats perquè, davant del repte que tenim en l’aspecte climàtic, necessitem tenir fortalesa.

Som un municipi tensionat, els veïns tenen problemes per accedir-hi. Ens està venint gent de l’àrea metropolitana. Segons el pla local d’habitatge, calen uns 120 pisos de protecció oficial per tenir equilibri entre iniciativa privada i pública. Al final del mandat, si tot funciona, n’haurem fet uns 50 o 60. Per exemple, la construcció d’habitatge social a l’avinguda de Francesc Macià comença en breu. Estem tancant un acord amb una cooperativa. Tenim la caserna de la Guàrdia Civil i fa poc vam rebre una comunicació de la Generalitat perquè féssim un inventari de parcel·les municipals i hem posat a disposició totes les disponibles.

La caserna era un edifici que estava buit i negociàvem amb Hisenda una subvenció per comprar-lo. En aquell moment, una entitat del municipi la va ocupar per crear-hi una mena de casal popular, que va durar quinze dies. S’hi van instal·lar persones amb altres finalitats i es va convertir en un punt de delinqüència i tràfic de drogues. Es va fer insostenible fins que, el 2023, va esclatar una revolta. Els veïns, cansats, van fer una concentració i van venir antidisturbis de la policia. A partir d’aquell moment, va marxar el col·lectiu més problemàtic. Degut als disturbis, el ministeri va presentar una denúncia, que va propiciar el desallotjament fa mig any. Ara està buida. Estem esperant executar la subvenció. Estem negociant, perquè el Ministeri de l’Interior demana 243.000 euros i la subvenció és de 210.000 euros. No estem d’acord amb el sobrecost. Tenim temps fins al 31 de desembre del 2025 per executar la compra i espero que el primer trimestre estigui executada. La caserna ha d’acollir habitatge dotacional, per a gent gran o joves, i als baixos hi ha d’haver un centre de dia per a la gent gran.

No estem d’acord a haver d’aplicar l’increment de la taxa de residus que ve motivada perquè hi ha una llei que obliga que el ciutadà sufragui amb un impost directe el cost de l’impost de les escombraries. L’esperit de la normativa europea diu que s’ha de fer perquè el ciutadà sigui conscient del que costa reciclar perquè hi ha una sèrie d’objectius a assolir. Nosaltres ja ho fem molt bé. Estem reciclant el 75% dels residus, per sobre de la mitjana catalana. Per tant, que es penalitzi els ciutadans de Sant Sadurní, que ja estan fent bé les coses, perquè altres municipis del voltant no ho estan fent, em sembla injust. Però al final, quan legisles, ho fas per a tothom. L’error va ser no tenir en compte els municipis que ho fan bé. Al final estem penalitzant els municipis que ho estan fent bé amb un impost injust i que costa d’explicar. La llei ens obliga a fer-ho.

Som la capital del Penedès nord, el segon municipi més gran de la comarca. Sí que estàvem molt distanciats de la comarca a nivell polític i crec que és un error i que hem d’anar recuperant la relació amb la capital de la comarca perquè al final, quan treballem plegats, les coses funcionen. Hi ha bona sintonia amb Vilafranca del Penedès però també amb altres ciutats importants de la vegueria. Estem intentant fer coses comunes. Estem entre Tarragona i Barcelona. La pressió que tenim en infraestructures és brutal. I al Penedès o mantenim aquest model de territori o ens acabarem convertint en el gran hub logístic de Catalunya.