Opinió

L’Anticíclic

Cada cop que els mitjans anuncien una crisi, tothom mira cap al comerç i veu persianes tancades. Però sovint és el petit comerç qui actua com un estabilitzador. Amb tot això de la Dana, voleu saber quin serà el signe inequívoc que tot torna a la normalitat? Efectivament, el comerç i l’hostaleria aixecant la persiana de nou, com si res no hagués passat, actuant com un anticicló que dissipa les tempestes

Que el petit comerç s’està morint ho vinc escol­tant des de fa dècades.

Als 90, per exem­ple, es deia que els cen­tres comer­ci­als eren el futur i que les boti­gues de barri des­a­pa­rei­xe­rien. Que tots aniríem en la nos­tra pick-up o el nos­tre SUV a fer la com­pra del mes al cen­tre comer­cial. I a fer-hi vida, apro­fi­tant que apar­car no seria un pro­blema i que a dins hi hau­ria de tot, fins i tot cine­mes. I no. Al final, resulta que el pit­jor ene­mic d’un cen­tre comer­cial era un cen­tre comer­cial nou, amb més sales de cinema i buta­ques més amples. El petit comerç urbà, però, va sobre­viure.

Al 2009, amb la crisi finan­cera, tot el que era gros va caure o va haver de ser res­ca­tat. El petit negoci, quan va sobre­viure, ho va fer sense ajuts. Molts van veure com les seves tar­ge­tes i línies de crèdit eren can­cel·lats i es con­ver­tien en deute. Els bancs i cai­xes, sense una vocació de ser­vei real, van agreu­jar la situ­ació. Tot­hom veia per­si­a­nes tan­ca­des, i els dia­ris par­la­ven de deser­tit­zació comer­cial immi­nent. Però Bar­ce­lona, com altres capi­tals cata­la­nes, man­te­nia una ocu­pació comer­cial supe­rior al 80%. Molts atu­rats van apro­fi­tar l’atur capi­ta­lit­zat per obrir petits nego­cis, i no pocs inver­sors van apro­fi­tar els preus immo­bi­li­a­ris bai­xos per entrar al mer­cat de locals. Aquesta capa­ci­tat d’adap­tació va ser clau.

Al 2020, amb la crisi post-pandèmia, sem­blava que el comerç online havia d’esbor­rar defi­ni­ti­va­ment la botiga física. Però, de nou, no. Diver­ses pla­ta­for­mes online que se les pro­me­tien grans, com alguna que es pre­sen­tava com l’Ama­zon català, van des­a­parèixer. I el petit comerç va tor­nar amb força. Avui, Bar­ce­lona manté un 80% d’ocu­pació comer­cial, un nivell pre-pandèmia.

Quin és el pro­blema, doncs? Per què con­si­de­rem el petit comerç una víctima pas­siva de totes les cri­sis? Ente­nem mala­ment com fun­ci­ona i el paper que fa. El petit comerç és anti-cíclic, no pro-cíclic.

Cada cop que els mit­jans anun­cien una crisi, tot­hom mira cap al comerç i veu per­si­a­nes tan­ca­des. Però sovint és el petit comerç qui actua com un esta­bi­lit­za­dor.

Amb tot això de la Dana, voleu saber quin serà el signe inequívoc que tot torna a la nor­ma­li­tat? Efec­ti­va­ment, el comerç i l’hos­ta­le­ria aixe­cant la per­si­ana de nou, com si res no hagués pas­sat, actu­ant com un anti­cicló que dis­sipa les tem­pes­tes.

Post­data: Bar­ce­lona té un 80% d’ocu­pació de locals comer­ci­als, com París, i no el 90% com Man­hat­tan o Lon­dres, tal i com dóna a enten­dre el dar­rer informe publi­cat per l’ajun­ta­ment. El 80% d’ocu­pació està prou bé, i no cal fer-se tram­pes al soli­tari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.