Quan va arribar el moment que la Montserrat [Roura] em va fer la proposta de ser cap de llista, la veritat és que m’ho vaig agafar amb molta il·lusió. Era un relleu que tocava per generació, diguéssim, perquè, si no vaig errat, la Montserrat arribava als 64 anys al final de mandat. Ella, tot i que tenia molta energia i molts projectes al cap, va considerar que tocava fer un pas al costat [...]. Molts dels companys que formaven part de l’equip de govern havien entrat amb la Montserrat i tenien un pacte, que quan la Montserrat deixés la primera línia ells també ho farien. I nosaltres ens vam trobar el repte de crear una llista totalment renovada. Cal dir que ens va costar vendre la renovació perquè quan portes molts anys en una alcaldia, per tot allò bo i per tot allò dolent, la gent pensa que ja que hi ha un canvi d’alcalde per què no fem un canvi total? I era la incògnita que teníem [...].

El tema del pacte... Les campanyes són dures, però per mi van ser molt més durs els dies de la negociació del pacte. Surts amb una eufòria relativa d’haver guanyat les eleccions, però jo, celebrar, celebrar el resultat, encara no ho he fet, ni vaig fer-ho perquè no sabia si seria alcalde. Com a grup, sempre vam voler representar el major nombre possible de votants a l’Ajuntament. I això inicialment passava per un pacte amb Esquerra. Fem la primera reunió, posem les cartes sobre la taula i ells hi posen les seves i no ens entenem. Hi havia una sèrie de peticions i requisits que no acabàvem de veure clars. Continuem la nostra roda de contactes i ens reunim amb Som. No ens acaba de desagradar la proposta i deixem de parlar amb Esquerra. Anem treballant amb Som, ens anem reunint més, polint els detalls. [...] Ens acostem, arribem a un prepacte amb Som, això és cert. Ens acostem a la data final del ple d’investidura i Esquerra torna ens diu que tornem a parlar. Semblava que hi havia unes línies vermelles que no estàvem disposats a acceptar. I Esquerra finalment ens presenta una proposta que ens encaixa més i torna a valdre la idea de representar el major nombre de votants.

Crec que en un poble tothom intenta aconseguir el bé del poble, tots els partits polítics. A part, en un poble petit com Riudellots, que té 2.100 habitants, ens coneixem tots. El cap d’Esquerra [Lluís Barnés] havia sigut regidor nostre. Haig de dir que la relació és bona, és fluida. De vegades tenim punts diferenciats, però també és positiu perquè debats el tema i la solució acaba essent mixta i, per tant, millor per al poble. [...] Les decisions sempre són consensuades entre els dos equips municipals; és clar que com en qualsevol matrimoni hi ha discussions, però són discussions sanes i en cap moment hem posat en perill el govern.

Els programes electorals de tots eren molt similars, amb matisos. Nosaltres dèiem que faríem un centre cultural a tal lloc, Esquerra deia en un altre, però una mica les línies són les mateixes: la millora del poble en tots els aspectes. Millorar en serveis, equipaments, en la infraestructura del municipi. El projecte estrella que teníem tots i en què ja estem treballant [...] és que Riudellots necessita un punt, no sé dir-ne un centre cultural, un espai local social on ens puguem trobar tots. Que aquest espai sigui un espai polivalent de veritat, amb sales dimensionades per a les activitats del poble, des del ball de jubilats, que hi puguem fer un concert, que hi puguem fer els concerts de la festa major, que hi puguem fer teatre, tot i que ja tenim una sala d’actes equipada com a teatre, però de vegades ens queda petita. Tenim una sala d’actes, però la capacitat no arriba a les 200 persones i volem que aquest equipament sigui amb mòduls. El que tenim molt clar és que el que hem de fer és crear la biblioteca, ampliar la biblioteca municipal, que és allà on hi havia abans l’ajuntament. És un dels equipaments que més bé ens funcionen [...]. Estem pensant de crear un edifici polivalent, però segurament l’iniciarem amb la nova biblioteca per temes de pressupost i d’execució d’obra. Seria un projecte modular i que en el futur es pugui ampliar l’edifici i es pugui crear, amb la mateixa estètica, una sala polivalent...

Sí, sí, serà similar al que han fet a Vilablareix perquè te’n facis una idea. Van començar amb una ludoteca i casal d’avis, però estan a punt d’obrir la biblioteca nova.

Portàvem dos anys seguits amb cartells molt potents [Figa Flawas aquest any i The Tyets l’any passat]. L’any passat, vam fer-ho amb el sistema de polseres, veient alguns pobles dels voltants, i un aforament de 2.999 persones en un terreny cedit per una empresa. Això ens va portar rebombori perquè hi ha molta feina d’organització. Primer en vam repartir a la gent del poble perquè no es quedés sense concert. Però quedaven 1.500 polseres i el dia del concert hi havia una gentada... I aquest any, veient el fenomen Figa Flawas, se’ns acosta la data i veiem que això se’ns en pot anar de les mans. Ens vam reunir amb la comissió de festes i vam valorar si fèiem les polseres. Vam votar i vam decidir no fer-ho. “Farem aforament limitat”, vam dir. Però la gent no ho entén. En un recinte tancat hi havia aforament limitat i hi fiquem 2.999 persones, també. Faltava mitja hora o tres quarts i ja estava ple, amb cotxes aparcats a les cases de pagès. La gent no respectava res. Gent saltant a propietats privades, gent intentant colar-se a la tanca, jo i altres regidors fent de policia. Se’ns desborda i la gent que va venir no va marxar, es va quedar aquí, i va causar molèsties, brutícia i una mica d’incivisme.

La idea seria reduir el format per temes de logística. No tenim un poble preparat ni prou guàrdia municipal ni espais per aparcar si hi ha concerts multitudinaris. Ens va desbordar i això ens ha de servir per reflexionar, mantenint la data, que sempre gira al voltant de Sant Miquel [a finals de setembre] [...]. La idea és fer una festa familiar, però ho integrarem de manera progressiva. Farem la festa en dos caps de setmana: el primer amb les activitats habituals sense Nit Jove i el segon, que no coincidiria amb Santa Coloma [de Farners], faríem concerts menys multitudinaris que ara.