Encara ho continuem analitzant, però veníem d’un canvi en el sistema de recollida d’escombraries i va ser molt usat. I hi ha una part de tendència, un gir en gairebé tots els ajuntaments, i una part respon al canvi de candidat, perquè l’anterior alcalde era molt estimat. A més, soc una dona. Potser algunes polítiques no s’han entès, no han arribat i no han acabat de calar.

No, no, no, ho tinc claríssim. És un període que no voldria repetir. No soc gaire de competir i és una situació de molt estrès. No puc tornar-ho a viure, personalment i emocionalment. No sé quines pretensions té l’assemblea, però no em veig de candidata ara mateix.

No m’agrada gens la confrontació i ho passava bastant malament al principi, perquè el to m’hi feia entrar i sempre intento defugir-la. M’agrada una altra manera de fer, sempre he treballat des de l’escolta, des de la pau i la calma. Són les maneres d’aquest alcalde que acaben portant-nos cap aquí. És veritat que en un ple vaig plantar-me molt, em vaig enfadar i vaig dir les coses tal com raja. Era un tracte paternalista cada ple i a partir d’aquí vam fer una moció. Suposo que ens havia de marcar perquè les primeres accions que va fer van ser impopulars.

I què has de fer? No era agressiu; veníem d’una megacampanya en què van ser molt protagonistes, de fer-nos mal directament, i, és clar, et plantes el dia que has perdut i dius: “Doncs no restarem callades.” Era dir que no estem tocades de mort, sinó que continuarem lluitant. No era una confrontació literal.

Mare meva, és mentida.

El que no farem és fer-los la feina, i menys en pressupostos. La reunió d’ordenances i pressupostos era un full amb quatre línies, no se sabia ni què farien, i a partir d’aquí jo havia de fer propostes. Durant tot l’any hem fet al·legacions a les obres al carrer Balmes de millora perquè ampliessin la mirada i no volguessin fer una cosa efectista i ràpida. Tombades. També al·legacions al registre del reglament de les entitats; la meitat, tombades, i en van agafar algun punt després de veure que l’havien espifiat per no haver-se assegut amb les entitats. També unes altres per unes millores a la mobilitat tombades. I quan veus les respostes són molt justes, poc elaborades i només els falta dir “perquè ho heu proposat Decidim”. També per canvis en el Consell d’Esports. Estem aportant. Entrarem al·legacions a les ordenances fiscals.

Exacte. Pel que fa a l’aigua, és un canvi a pitjor i suposo que acabarà als jutjats seguint les tendències liberals, i no avançarà, però ho estan tancant; és competència de l’AMB i allà fan les seves martingales. Ells es queixaven que no abaixàvem l’IBI i encadenen dues ordenances i no ho han fet. La primera mesura va ser apujar-se el sou; en dos anys han incrementat les ordenances del poliesportiu i ara deixen dues modalitats d’abonament parlant d’autogestió. Obligaran la majoria de la població, que té l’abonament més barat de piscina, a pagar per altres serveis que no volen. Empitjoren les condicions i el cost de la vida a les persones, i ho incrementen en un any, amb obres que no permetran donar un servei òptim.

Els tècnics segurament van escriure el que ell volia, perquè es va passar tota la campanya dient que el pavelló havia d’anar allà. Tu fas que passi i ho vesteixes amb un tema tècnic. Pot ser, però no calia parar tot el concurs d’idees; el podien redreçar al nou emplaçament o demanar mesures per pal·liar la possible dificultat. Un any amb tot aturat.

Són gestors, però mals gestors, sense mirada social. Ens diuen: “Vosaltres heu fet els projectes, però els pagarem nosaltres.” No hi ha cap projecte nou. Han apujat tot el que hem dit abans i no veus millora en els serveis. Habitatge se’l van endur a Urbanisme, que ha de tenir una mirada social, perquè tu no ets un constructor. Tot el que semblava transformador i que no té un rèdit, una medalla o una foto ràpida s’ho han carregat. N’és un exemple la biblioteca a Can Mas. No era una biblioteca clàssica; vam posar el focus per transformar un dels barris més empobrits vinculant-ho amb la cultura i amb un espai d’innovació econòmica i educativa. Si no vols que avanci l’extrema dreta i el feixisme, has d’elevar el focus més enllà de fer una vorera. També impulsàvem un projecte des de l’àrea econòmica per veure com milloràvem el barri treballant amb el teixit comercial i havia de ser social, amb una mirada entre urbanisme, acció comunitària de com ens estimem el barri, que ha quedat al calaix. O projectes d’economia social i solidària. S’han quedat amb la cosa efectista i del totxo, que és necessari, però té rèdit immediat. Ens preocupa molt la gestió de la residència i hi posarem el focus perquè no han començat ni a pensar-hi. En temes de mobilitat tampoc escolten i has d’aguantar si et confronten les usuàries com ens passava a nosaltres en reunions a crits, per continuar negociant i fer una cosa intermèdia.

És clar, perquè és un projecte al·lucinant, però el màxim que han fet en un any són unes jornades.

Veiem molt desencís i desengany d’entitats i associacions per promeses en campanya que no s’estan complint. Farem grups de treball segons els interessos de les persones que van venir. També hem volgut deixar un marge de temps perquè segurament moltes coses eren dèficit nostre. Una de les coses que fem és donar veu a questes inquietuds i queixes de manera estructurada, però també escoltar molt. Els demanem que ens usin.

Vam registrar al·legacions al planejament urbanístic perquè feia més olor de construcció de pisos i pelotazo que no pas d’hospital. S’ha de veure cap a on va, si absorbeix realment la necessitat que tenim, i quina serà la gestió.

Aniran reduint la proposta respecte a l’ideal del cobriment, estalviant al màxim, perquè deuen pensar que Ripollet no s’ho mereix. No tenim tren i realment s’ha de viure aquí per veure la fractura física i emocional que representa aquesta autopista. La plataforma està elaborant una contraproposta per presentar-la i han demanat una reunió a l’alcalde que no els ha concedit. Recolza’t en la gent si és que hem d’empènyer plegades i volem el mateix.

Hauria de tenir serveis públics de primera amb accés universal, amb projectes que posin l’accent en l’emergència climàtica, amb un teixit comunitari fort, amb una més àmplia oferta formativa per evitar la fuga de talent, amb la cultura com a palanca transformadora social i econòmica, amb un teixit econòmic dinàmic i, sobretot, un municipi feminista, antiracista i antifeixista.