“Els infractors han de ser severament castigats”

“Els patinets no són el problema sinó part de la solució; en lloc de posar-nos pals a les rodes ens haurien d’escoltar i promocionar”

“Seria bo que es fessin petits tallers en què s’expliquessin temes tècnics i es fes un repàs de les normes de circulació”

Rafel Cisa, coportaveu de l’Associació d’Usuaris per la Mobilitat Personal, en monocicle elèctric ORIOL DURAN.

Creiem que l’estudi del RACC agafa una mostra molt baixa que no representa el que passa a la ciutat

Laia Bruguera - barcelona

Rafel Cisa, de 71 anys, i la seva dona es mouen per Barcelona amb monocicle elèctric, un vehicle d’una roda sense manillar que, pioners, van descobrir fa més d’una dècada. “M’apassiona la tecnologia i aquest vehicle amb sistema d’autoequilibri ens va atrapar”, rememora. Enginyer especialitzat en electricitat ja jubilat, fa vuit anys va cofundar l’Associació d’Usuaris per la Mobilitat Personal per defensar els drets dels conductors de monocicle i patinet, entre altres vehicles ecològics d’una plaça propulsats per motors elèctrics, que –insisteix a fer públic– col·labora des de fa anys amb l’Associació pel Desenvolupament de l’Educació Viària a Catalunya. En el cas dels patinets, Cisa assenyala que dins l’associació hi ha opinions diverses sobre temes candents com ara l’obligatorietat de la formació, el casc i l’assegurança, però tots tenen clar que s’ha de treballar perquè canviï la percepció social: “No som el problema sinó part de la solució.”

En més d’una ocasió, l’associació ha denunciat que el patinet està “criminalitzat”. A què atribuïu la desconfiança que genera en una part de la societat?

L’origen del problema és que, per culpa d’uns pocs, tots estem mal vistos. Els conductors de patinet que no ho fan bé són minoria, però les espectaculars accions dels que no compleixen les normes, com ara circular molt ràpid per les voreres, passar massa a prop dels vianants i dels portals i saltar-se semàfors, fan que els patinets semblin perillosos, sense ser-ho en absolut. Entre els que no ho fan bé i ens perjudiquen a tots, hi ha gent molt jove que no ha tingut cap contacte previ amb les normes de circulació, ni tan sols anant en cotxe amb els seus pares, i no té la cultura de circular per la dreta i no molestar. A alguns dels quals no els importa gaire que els aturin o s’escapen contra direcció si hi ha un control policial.

Què cal per posar fi a aquestes conductes incíviques i perilloses?

Personalment, estic a favor que les autoritats persegueixin, castiguin i reprimeixin de la manera més severa possible els infractors. Per aconseguir la reconciliació dels usuaris amb la ciutadania, hem d’aconseguir un canvi d’imatge i això inclou aquesta repressió. També a títol personal, perquè hi ha diferents opinions dins l’associació, penso que seria bo que es fessin petits tallers en què s’expliquessin els avantatges tecnològics i energètics del patinet, que són molts, però també els inconvenients. Els usuaris han de saber que no es pot baixar amb un patinet carregat al màxim des de Vallvidrera a Barcelona, perquè, com que el fre elèctric funciona per regeneració, la bateria es podria sobrecarregar. Hi ha alguns detalls tècnics que s’han de saber, i a més en aquest curset es podrien repassar les normes de circulació.

Per garantir la seguretat pròpia i de tercers, aquesta formació no hauria de ser obligatòria?

La meva idea és que fos un coneixement, o sigui, que els usuaris rebessin un document que acredités que han assistit a classes i que se’ls ha explicat un contingut.

Però un examen no garantiria que s’ha entès el que s’ha explicat?

Aposto per un coneixement, sense examen.

A l’inici de la conversa deia que per culpa d’uns pocs s’ataca tot el col·lectiu. L’informe que acaba de publicar el RACC, però, assegura que el 61% dels usuaris de Barcelona admeten saltar-se semàfors i el 48%, circular contra direcció o per la vorera.

Creiem que l’estudi del RACC agafa una mostra molt baixa que no representa el que passa en una metròpoli com Barcelona, on et podràs trobar situacions molt diferents. El RACC sempre ha defensat els seus socis de l’automòbil, per això han tergiversat tant com han pogut les dades en contra dels vehicles de mobilitat personal.

Trobeu a faltar un fòrum en què s’escoltin les vostres propostes de millora i també demandes?

En l’època de l’alcalde Xavier Trias, vam estar col·laborant amb l’Ajuntament per definir la xarxa viària de Barcelona. Vam participar en una desena de reunions, i llavors ja dèiem que el gran problema és que s’ha sobreposat la xarxa de circulació de vehicles de mobilitat personal a la xarxa existent d’automòbils. Això crea conflictes, com el de les cantonades, on als conductors de patinets ens tomben com bitlles perquè som els més fràgils. Potser per evitar accidents, en què la gran majoria de cops el patinet és la víctima i no el causant, caldria en llocs especialment conflictius posar un semàfor específic que donés als conductors de patinet uns quants segons d’avantatge per travessar abans, com ja tenen els autobusos i els taxis. De tot això, se n’ha de parlar, així com de la necessitat de tornar al transport públic.

Enteneu la por que té la gent dels incendis de patinets, l’origen de la prohibició? En molts casos, es deu a patinets trucats, que són actualment un 12%, segons el RACC.

Si preguntes a la gent, molta et dirà que està d’acord amb la prohibició perquè els patinets exploten i són perillosos. El primer gran incendi que hi va haver als Ferrocarrils, a Barcelona, va ser el cas d’un noi a qui se li va acabar la bateria, en portava una d’externa a la motxilla i la va connectar en paral·lel a la descarregada. Això és un transvasament d’energia brutal i per això es va encendre. Un altre problema detectat és que hi ha usuaris que canvien el vis del cavallet lateral per un de més llarg i es clava a la bateria. Per això seria important el taller formatiu que defenso, per explicar aquests temes tècnics, però cal deixar clar que els patinets no són perillosos i han de tornar al transport públic. Són part de la solució, no el problema, així que en comptes de posar-nos pals a les rodes ens haurien d’escoltar, ajudar i promocionar.