Totalment. Fem unes reunions de control de govern, de seguiment del pacte, que funcionen molt bé. De moment tenim una harmonia total.

No, gens. Vam fer una reunió al Fòrum Comarcal, que es diu que és l’eina que té l’Associació Catalana de Municipis per reunir els consells, i allà es va exposar que no podem continuar. Hem de tancar els consells. Tenim dos problemes: de finançament i de credibilitat. Com que sempre diem que no tenim diners, ningú ens creu; llavors no sabem què fer.

És paradoxal, perquè cada vegada els ajuntaments reclamen més serveis, però no tenim la dotació econòmica suficient per mantenir-nos.

De la Generalitat. I si la mateixa Generalitat, que és la que ha creat els consells, no hi confia i no hi aposta, el que hauríem de fer és tancar-los. Fixa’t si la cosa és greu, que fins i tot els serveis que ens delega la Generalitat no és que no cobreixi els costos indirectes, sinó que no cobreix ni els directes!

O sigui, a nosaltres ens diuen que hem de prestar serveis socials als ajuntament de menys de 20.000 habitants. La dotació que ens donen no cobreix la part del cost que tenim. Ja no dic que cobreixi secretaria, recursos humans... però és que ni els mateixos costos de l’assistent social i de les treballadores socials ens cobreix. És una situació totalment insostenible.

O renunciem a serveis o tanquem els consells. Alguna cosa radical hem de fer, perquè és un patiment total. O sigui, els nostres treballadors estan cobrant un 30% menys que els treballadors d’altres administracions. Llavors, quan surt una convocatòria de la Diputació o d’un Ajuntament, marxen.

Res. Nosaltres vam tenir una mica d’esperança quan Laura Vilagrà va ser nomenada consellera de Presidència del govern de la Generalitat, perquè almenys ella havia sigut gerent d’un Consell i coneix la situació, però ens va dir que sí, que ho entenia, però no va fer res.

Encara no hem tingut temps de parlar-ne. Però bé, amb els socialistes, que són gent d’una perspectiva molt metropolitana... No té res a veure el Consell Comarcal de Barcelona amb els gironins.

Són dues realitats totalment diferents, perquè a Barcelona la Diputació ho fa tot i és omnipresent, fa milions de serveis i, a més a més, gratuïts. Això no ho podem fer a Girona.

L’estem elaborant, però tenim un pressupost d’uns 55 milions d’euros.

El Consell Comarcal de la Selva necessitaria el doble del fons que aporta la Generalitat, que són uns 900.000 euros. Tots els fons que ens arriben, pràcticament, són finalistes. És a dir, jo rebo 3 milions d’euros per fer el transport escolar, i és tot per al transport escolar. Menys dos fons. Un fons de la Generalitat i un fons de la Diputació, que és per mantenir una estructura, despeses que no són despeses directes. Així que en la reunió vam dir unànimement que retornem serveis i tanquem els consells, integrant-los a la Diputació, o la Generalitat confia en els consells.

Les necessitats són infinites, sobretot per a ajuntaments petits. Ara, per exemple, tenim dèficits. Com a serveis de nova creació hem de potenciar el tema de la disciplina urbanística: tot el que és la legalitat, les sancions, l’execució forçosa... qüestions jurídiques complexes, que m’ho estan demanant molts ajuntaments.

No passaria res, però els serveis que oferim s’haurien d’integrar en una altra administració. El que passa és que després necessitarem igualment algú que vagi amb una furgoneta a recollir els gossos o algú que faci macarrons als nens. Una administració que no té capacitat tributària no es pot mantenir.

El funcionament dels jutjats de Blanes i Santa Coloma és desastrós i és inadmissible, ens fa la vida molt difícil. Sembla que són destins poc atractius per als jutges, perquè se’n volen anar de seguida. És una administració col·lapsada i ineficient, i això afecta el funcionament dels pobles i de l’administració.

Amb l’empresa Nora hem millorat molt, perquè hem pogut crear una estructura directiva, i també hem avançat en la millora retributiva del personal, però encara ens queda camí per recórrer.

Ell cobra més que jo. De fet, quan em vaig fixar el meu sou, vaig voler que fos un euro més barat del que cobrava ell. Entenc la seva preocupació, però per nosaltres són retribucions adequades.