Em va marcar a l’hora de triar els estudis, perquè m’interessa l’evolució del territori i el paisatge, i estem en el lloc de Catalunya on hi ha més processos de canvi. Tenim tota mena d’usos totalment contradictoris: l’aeroport, infraestructures, zona agrícola, espais naturals... Viure a pagès et dona una visió diferent a l’hora d’entendre el territori. També ha marcat el meu perfil polític, vaig participar en l’oposició a Eurovegas i vaig entrar en política arran de la lluita contra el projecte de fer una ciutat del cinema i oci a la façana històrica de Sant Boi.

La ciutat té moltes contradiccions. El centre històric és a la perifèria i ha quedat marginat de dècades de creixement, tot i que aquesta marginació l’ha preservat urbanísticament. Però no té la centralitat que té en altres municipis, on és més fàcil generar un eix econòmic i vida. Sant Boi és una ciutat que s’esllangueix i ha perdut força respecte de les veïnes, amb millors transports i equipaments. S’ha anat apagant i s’ha convertit en una ciutat que està a l’espera.

Sant Boi és un exemple de municipi castigat pel dèficit d’inversions de l’Estat. Hem esperat 30 anys que la variant es fes. Adif té l’encàrrec de la línia 12 al metro, una mena de rodalies subterrani. De l’Estat també depèn el trasllat de la caserna. La caserna ens divideix i la línia elèctrica d’alta tensió és una fractura a la ciutat. ERC sempre hem intentat col·laborar, però hi ha tantes coses que també depenen d’altres administracions que és complicat. El PSC governa a la ciutat des del 1979, i temps ha tingut per mirar de resoldre-ho. També la manca d’actuació en l’Ateneu forma part d’aquest esllanguiment.

Sí, estem esperant el trasllat i que es mogui fitxa amb la subestació i la línia de molt alta tensió. Sant Boi ha de créixer, però hem de veure com ho fa. Ens cal un estoc d’habitatge destacat i important de propietat pública, no ho podem deixar en mans del lliure mercat. A la zona de la variant apostem perquè es construeixi al mínim, que es facin equipaments esportius no invasius i un bosc de ribera que connecti amb el riu.

Sí, ho hem defensat aquests anys, i celebrem que s’acostin a aquest plantejament.

Sí, perquè coincidim en això. L’única discrepància seria el nombre d’habitatges, perquè és veritat que n’hi ha una necessitat, però pensem que a la zona de la variant s’hauria de construir la mínima quantitat possible perquè no impactin sobre la façana històrica. Tenim una zona per rehabilitar al voltant de la plaça Constitució, que va lligada amb l’Ateneu. L’Ateneu pot ser un equipament cultural de ciutat i és a la zona ara més ben comunicada de Sant Boi. En defensa d’administracions s’ha de dir que això té un cost econòmic molt gran.

Veníem d’una època molt dura, amb l’1 d’octubre, i les relacions han estat molt tibants. Sí que és cert que en temes com el pla de mandat s’ha buscat la nostra complicitat i visió. A diferència d’altres mandats, a Esquerra estem fent un esforç personal important per tenir presència al carrer, perquè a Sant Boi no tenim cap fòrum, cap mitjà de comunicació per arribar a la gent.

No vam quedar tan lluny del quart regidor, però hi va haver més candidatures independentistes que en municipis de l’entorn. Sé de gent que em deia que no ens votaria perquè hi havia una altra candidatura independentista.

Seria fonamental trencar aquesta majoria absoluta. Passen dècades i no hi ha manera de desencallar els projectes. Hem d’insistir, i com a partit ho hem fet a Madrid, perquè es desencallin. Ens preocupa l’habitatge i la preservació de l’espai natural. També tenim reptes pel que fa al comerç i l’endreçament de la façana històrica. La inversió en verd urbà és urgent, perquè hi ha un abandonament total. I s’ha de millorar el transport públic, tenim la mateixa línia ferroviària que el 1912.