Va ser arran de conèixer un projecte francès que es diu Voisin Malin. Ens va semblar molt innovador que fossin els mateixos veïns i veïnes els que, a partir d’una formació, visitessin els seus veïns. amb tot el potencial que això té de generar una xarxa veïnal, d’empoderar els veïns per a l’exercici dels seus drets, d’afavorir la igualtat d’oportunitats i d’enllaçar amb els recursos de l’administració pública i de les entitats, perquè moltes vegades no coneixem tots els recursos que ens ofereix l’entorn.

Nosaltres treballem per missions, en temes clau que creiem que són importants per al veïnat. Vam començar amb el tema de la pobresa energètica, perquè en aquell moment se’n va detectar molta. Per contractar les picaportes parlem amb entitats, amb serveis socials, amb l’Ajuntament, per detectar les persones que són líders, referents al barri, o que tenen el potencial per ser-ho. O potser persones que s’interessen pel projecte i que després de participar-hi es converteixen en referents als seus barris.

La Confavc contracta equips d’entre sis i vuit persones que treballen 25 hores al mes. Està pensat perquè sigui una feina compaginable amb altres activitats. Es forma aquestes persones en les qüestions que treballem, com la pobresa energètica, la solitud no desitjada, la convivència i ara també l’alimentació saludable i l’aprofitament alimentari. Aquestes persones reben també formació sobre tècniques d’entrevista i sobre agents de canvi, perquè siguin conscients que no només apropen recursos sinó que treballen com a agents antirumors i per fomentar la corresponsabilitat amb l’entorn. Estem consolidant projectes d’un any de durada, perquè pensem que és el mínim per poder millorar l’impacte als barris.

Solen ser dones, potser perquè tenen més sensibilitat, però algun home hi treballa també. És un requisit que siguin del barri, perquè és la manera de fer xarxa, de generar confiança entre veïns. Pot generar més desconfiança que et piqui a la porta un tècnic municipal que la cosina d’una coneguda teva.

Els darrers anys vam començar a intervenir en temes de soledat no desitjada en moltes edats perquè era una realitat que ens anàvem trobant quan entràvem a les llars. Es detecten moltes necessitats. Es generen vincles que van més enllà del projecte perquè, com que els que treballen són veïns i veïnes, es generen relacions que perduren en el temps. Amb les picaportes estem engegant projectes d’ajuda mútua, i en molts casos s’acaben convertint també en promotores de l’acció veïnal.

Sí, a partir de les necessitats que es detecten es vinculen les persones a serveis i entitats del territori, com ara serveis d’atenció a la dona, casals, centres cívics, serveis socials. A Gavà, el 2021, una de les persones, arran de treballar com a picaporta, es va empoderar, va acabar l’ESO i ara està treballant com a mediadora al barri, contractada per l’administració.

Sí, molt. Hi ha moltes persones grans que comencen a participar al casal de gent gran quan abans no ho feien. O d’altres que acudeixen als serveis socials quan abans els tenien estigmatitzats pensant que eren per a casos de pobresa gran quan no és així, són per a tota la ciutadania. Fem molta feina de desestigmatitzar alguns recursos i d’apropar-los a la gent segons les seves necessitats. Fem un balanç molt positiu, tant pels canvis que veiem en el mateix veïnat com pel que ens expliquen les picaportes, a qui paren pel carrer per preguntar-los coses o per fer-los entrevistes. Es crea molta xarxa.

A partir de les enquestes que fem hem detectat que és un tema que preocupa. Les escoles també ens havien dit que estaven preocupades pels hàbits de l’alumnat. Vam decidir fer aquesta prova pilot a les Ferreres que acaba aquest mes. Dues picaportes expliquen què és la sobirania alimentària, quines tècniques es poden aplicar per evitar el malbaratament, donen a conèixer els recursos de botigues i horts on és fàcil fer un consum de proximitat. Hem treballat en dos tests amb el nutricionista del CAP que es passen a la gent gran, perquè n’hi ha molta que està desnodrida, i a famílies i infants. El resultat el compartirem amb el CAP per veure si és necessari fer alguna actuació més de tipus comunitari. Hem detectat famílies que no beuen aigua, sinó gasosa, i nens que se’n van a dormir passades les dues de la matinada.

D’una manera molt positiva. Per exemple, a les Ferreres vam detectar que hi havia molt interès en un esplai per a infants i joves, i l’Ajuntament de Gavà ho va posar en marxa. I a Sabadell es va crear una oficina d’acompanyament i ajuda per a tràmits gràcies al projecte A-porta.