L’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS) ha adver­tit aquest diven­dres davant la Cort Inter­na­ci­o­nal de Justícia (CIJ) que l’emergència climàtica és “fona­men­tal­ment una crisi de salut” i ja no és una situ­ació “hipotètica del futur, és aquí i ara”, i ha lamen­tat que “no s’està fent prou” perquè “urgeix pren­dre mesu­res”.

En un dis­curs durant l’últim dia d’audiències davant la CIJ, el direc­tor gene­ral de l’OMS, Tedros Adha­nom Ghe­breye­sus, ha asse­nya­lat que abor­dar el canvi climàtic és “una qüestió d’equi­tat” i ha subrat­llat que la situ­ació que plan­teja és “greu” i “el món ha d’actuar” perquè “en aquest moment, no s’està fent prou” per a “pren­dre mesu­res de miti­gació i adap­tació per a pro­te­gir i garan­tir la salut” de la població mun­dial.

“Encara que la crisi climàtica és mul­ti­facètica, des de la pers­pec­tiva de l’OMS, és fona­men­tal­ment una crisi de salut. És un dels majors des­a­fi­a­ments de salut que enfronta la huma­ni­tat avui dia”, ha asse­gu­rat als jut­ges de la CIJ, que han d’eme­tre una opinió con­sul­tiva sobre la res­pon­sa­bi­li­tat dels Estats res­pecte del canvi climàtic.

Adha­nom Ghe­breye­sus ha expli­cat que els efec­tes del canvi climàtic estan “cau­sant estralls en les per­so­nes i la seva salut, inter­rom­pent les soci­e­tats, les eco­no­mies i el desen­vo­lu­pa­ment” i ha aler­tat que “sense una acció imme­di­ata, l’aug­ment de la pre­va­lença de malal­ties rela­ci­o­na­des amb el clima, la des­trucció d’infra­es­truc­tu­res de salut i les crei­xents càrre­gues soci­als podrien acla­pa­rar a sis­te­mes de salut ja sobre­car­re­gats” a tot el món.

L’OMS, ha asse­nya­lat, ha estat reco­pi­lant evidència sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut durant més de 25 anys. Entre altres con­seqüències, ha subrat­llat el pos­si­ble aug­ment de la trans­missió de malal­ties com la malària, el den­gue i el còlera, a mesura que el clima es torna més extrem, reduint l’accés a l’aigua pota­ble i con­tri­buint a l’expansió de vec­tors por­ta­dors de malal­ties, com ara els mos­quits.

Els esde­ve­ni­ments climàtics extrems, “cada vegada més freqüents i severs”, estan dei­xant morts i ferits, men­tres­tant, s’obser­ven més “megain­cen­dis que des­tru­ei­xen llars, hura­cans mor­tals que afec­ten illes i estats cos­ta­ners, i inun­da­ci­ons que maten a milers i des­pla­cen a mili­ons de per­so­nes”.

“Actu­al­ment, s’estima que 9,2 mili­ons de nens enfron­ten escas­se­tat d’aigua. Això gai­rebé amb cer­tesa empit­jo­rarà a mesura que el canvi climàtic aug­menti la seve­ri­tat i freqüència de les seque­res, la con­ta­mi­nació de les fonts d’aigua i la sali­ni­tat de l’aigua en àrees cos­ta­ne­res”, ha expli­cat Ghe­breye­sus, recor­dant, com a con­seqüència, que el clima extrem també inter­romp l’agri­cul­tura i altres recur­sos ali­men­ta­ris, aug­men­tant la inse­gu­re­tat ali­mentària i la mal­nu­trició.

El des­plaçament serà “mas­siu”, ha denun­ciat. Al vol­tant de 154 mili­ons de per­so­nes viuen actu­al­ment a menys d’1 metre sobre el nivell de la mar.

A petició de l’Assem­blea Gene­ral de Naci­ons Uni­des, els magis­trats de la CIJ hau­ran d’iden­ti­fi­car les obli­ga­ci­ons dels Estats, segons el dret inter­na­ci­o­nal, a l’hora de pro­te­gir altres països i a les gene­ra­ci­ons futu­res dels efec­tes catastròfics de “les emis­si­ons antro­pogèniques de gasos d’efecte d’hiver­na­cle”.

Per a ela­bo­rar la seva opinió con­sul­tiva, la CIJ ha estat escol­tant des del 2 de desem­bre els argu­ments de més d’un cen­te­nar de països i orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals. S’espera que emeti la seva decisió al llarg del pròxim any.