Entre les coses més hidratants que li han passat a la música d’aquest país els últims anys hi ha la reconversió de Fetus, fins llavors un trio punk de formes més o menys ortodoxes, en una versió empordanesa –i amb dentadura– de The Pogues, amb músics com Carles Belda (Pomada, Conjunt Badabadoc) i Guille Caballero (Surfing Sirles) sumant-se a la gran xefla i el veterà Jaume Arnella (Grup de Folk), a qui Fetus va rendir honors en el disc Sota, cavall i rei (2021), com a involuntari instigador de tot plegat.

El tercer disc d’aquests Fetus reinventats, publicat l’octubre passat per la discogràfica Bankrobber, s’anomena Càntir nou fa aigua fresca i, la seva presentació oficial dijous a l’Apolo, amb un públic format tant per punks sexagenaris de vella escola com per gent molt jove que, si ha de triar entre Fetus o Julieta, no perdrà gaire el temps a dubtar, no va defraudar.

El grup que encapçala Adrià Cortadellas va comparèixer a escena amb música a tot drap de... La santa espina i, durant pràcticament dues hores, va deixar ben clara la seva condició de grup esbojarrat però compromès amb exercicis de memòria històrica per la via del punk (Durruti, Macià i Verdaguer, del seu últim disc, recorda els tres enterraments més multitudinaris de la Catalunya del segle passat); crits constants de “puta Espanya”; proclames anti-Collboni (El somni barceloní, repescada d’un disc, Terra cuita, previ a la determinant immersió en els romanços d’Arnella) i odes a, per exemple, la ratafia, amb petaques a sis euros a la venda, junt amb discos, samarretes i una estelada amb el logo del grup de la Bisbal, a l’estand de marxandatge.

La xefla, com en diuen ells, va ser compartida i, a l’escenari, hi vam veure Joan Colomo, productor de confiança del grup, Les Testarudes, Minibús Intergalàctic (que havien obert la nit amb una breu però molt estimulant actuació a mig camí de Stone Roses i Els 3 Tambors), Les Salvatges, Lo Quimet de Cal Boter i algú altre a qui no vam poder seguir la pista entre tanta gent amunt i avall d’un escenari amb trànsit constant. Dos moments: la poderosíssima versió de l’Au jovent de Coses i Marta Barbero tocant el violí tot fent busseig escènic pels braços de les primeres files.

Fetus, un grup amb grans lletres i les coses clares. Càntir nou fa aigua fresca. I les seves cançons i actitud contracorrent, per a la música en català, també.