El resultat de les últimes eleccions no ens va agradar. Vam quedar a dotze vots d’un cinquè regidor. Anàvem amb una proposta de canvi molt ferma i seriosa, però al final l’aparició de nous grups sense una història al darrere, però atractius i que capitalitzen molt el vot del desencís, va ser una de les claus que van afectar. I el govern actual està molt consolidat: està governant des del 2011.

En el mandat passat l’alcalde tenia minoria, però va fer un pacte amb Esquerra que li va permetre tenir majoria; no el van formalitzar, però de facto hi era. Aquest mandat tenen un problema: fins i tot amb Esquerra són minoria, són vuit.

Han de fer molta política i no hi estan acostumats, no tenen la maquinària. Per a nosaltres és un mandat fantàstic, ja que el govern de Montornès en Comú necessita consensuar els temes importants. Seria la manera de governar lògica i raonable.

Sobretot en la manera de fer. Som gestors més resolutius, més pragmàtics; no tanquem la porta a ningú, ens ocupem i preocupem dels problemes del dia a dia, un govern més proper. Montmeló, amb un lideratge socialista, té residència, tanatori, pisos de protecció oficial, contenidors tancats i han millorat els temes de reciclatge, etc. Fan feina sense tants escarafalls, tant discurs i tanta ideologia.

A Montmeló van demanar una residència de gent gran. I l’han fet per aproximadament tres o quatre milions d’euros. A Montornès vam presentar un projecte de 13 milions d’euros als Next Generation, i no ens van donar la subvenció.

Aquí tot ho fem en gran; no s’arriben a fer projectes com el de la residència de gent gran perquè són faraònics. Vam fer un concurs d’idees per fer-la, però vam fer la residència de les piràmides d’Egipte. Increïble, preciosa, però són 13 milions d’euros. Insostenible.

Després de deu anys de govern prometent la residència, la gent s’haurà de conformar amb un centre de dia amb previsió que més endavant es pugui fer la residència. Fa deu anys el PSC tenia el projecte per fer una residència en un terreny a Montornès Nord. Vam perdre les eleccions i no es va desenvolupar mai.

No s’aprofita aquest potencial, no es fan convenis amb les empreses. Com que tenim aquesta ideologia del sindicalisme ranci que no s’ha posat al dia com la resta, doncs és molt difícil arribar a acords. Hi havia convenis històrics amb empreses per contractacions, i s’han perdut. Tenim un servei de promoció econòmica que no funciona, no dona solucions, no avalua bé les persones que té i no posa en marxa allò que necessita la població.

Estem rodejats d’empreses químiques, però fem programes per a dones que aprenen a cosir. L’economia circular està bé, però és una manera molt idealista de veure el municipi; ha d’avançar, no pots aturar-te perquè vas enrere. La deixadesa en la promoció econòmica i en la relació amb el teixit industrial ha passat factura. Tenim un índex d’atur dels més sagnants de la comarca i un de renda molt baix que no s’entenen.

Al final sí, perquè aquest projecte, després d’un any de donar-hi voltes, es modifica. Perquè en principi s’aprova, o s’intenta aprovar, sense avisar els veïns, i, és clar, les coses no es poden fer a correcuita. Llavors hi vam col·laborar i al final hem trobat, a parer del nostre grup, un encaix que no molesti els veïns i que té el mínim impacte. És una zona de casetes i ara hi posaràs habitatges plurifamiliars de planta baixa i dos pisos.

Deu anys de govern de Montero no han servit per millorar gens la mobilitat del municipi. Teníem una zona vermella d’aparcament de rotació, que ell es va carregar, i ara hi ha un campi qui pugui. Després han posat en marxa dues zones amb quatre places de rotació per veure com funciona, i dius: “Perdona?”