D’entrada, és un dol que haig de fer, d’un projecte de què no hauria sortit i que ha estat una ruptura forçada. Però la decisió l’he presa amb molta consciència, sabent molt bé que és bona per a mi i per a la meva família i que, de la manera que ho hem fet i ho estem fent amb els companys del govern, especialment amb els companys de Guanyem Girona, també serà una qüestió positiva per al govern de la ciutat.

Vaig estar dos mesos de baixa.

Exacte, i perquè, en aquests moments, m’estan fent uns tractaments hormonals. Vull aprofitar per dir una cosa: de vegades, sembla que, en un procés de càncer, el pitjor és la quimioteràpia, i no necessàriament és així. De vegades, aquests tractaments hormonals generen uns efectes secundaris molt dolorosos i que incapaciten per poder seguir fent la teva activitat amb normalitat. Dolor, insomni, pèrdua cognitiva... Per tant, s’ha d’escoltar molt les pacients que expressen aquest malestar, perquè és així. S’ha de poder contemplar que quan passa això puguem tenir l’acompanyament mèdic i social que toca. Ho dic perquè estic en el sector públic i, de vegades, la gent pot pensar que, si durant la quimioteràpia feia, deu ser que és ara que estic realment fotuda. Perquè hi ha altres dones, més vulnerables que jo que treballen potser en l’empresa privada o en feines dures a qui ja han donat la primera alta i que potser estan en una situació en què ara necessitarien més que mai la baixa, i això encara no està prou estudiat. Sé que entitats com ara l’Oncolliga i l’Associació Catalana del Càncer hi estan treballant.

Al llarg d’aquest any i mig, hem pogut avançar en aquells projectes estratègics en què calia posar velocitat de creuer perquè es poguessin materialitzar com més aviat millor perquè són clau per a la ciutadania, com ara les promocions d’habitatge protegit de lloguer, projectes estratègics com és el campus de Salut, tota l’aposta per la mobilitat sostenible i, sobretot, el pla de mobilitat supramunicipal, que serà cabdal per poder transformar la ciutat. Crec que els fonaments ja estan posats. Aquesta ha estat una mica la meva empenta inicial i la meva voluntat, i la força que he tret en els moments durs també l’he trobada perquè sabia que això calia fer-ho en aquest any i mig per poder-ho materialitzar. Per tant, me’n vaig tranquil·la d’això. Crec que qualsevol company –Sergi Font i Isaac Sànchez [Guanyem] i Lluís Martí [Junts]– poden seguir treballant molt per poder-los executar i tenen les plenes capacitats i tota la meva confiança per fer-ho tan bé com sigui possible.

Sí. Vull recordar una cosa. Dintre de l’assemblea de Guanyem, vaig defensar apostar per negociar unes inversions amb Junts. Ara, s’estan posant plaques fotovoltaiques i llums led a la Devesa; tot això ve d’un pacte de Guanyem Girona amb Junts [del 2019, per aprovar els comptes del 2020]. Vaig ser una gran defensora d’aquell pacte, i això tota l’assemblea ho sap.

Per què em remeto a això? Perquè, per mi, hem d’entendre que les majories absolutes, de moment, s’han acabat. Aquest paradigma que governaràs sol i ja està. I jo, que fa molts anys que estic en política i que havia estat en un tripartit [entre el 2006 i el 2011, va ser directora territorial de l’agència pública de la Generalitat que gestionava els habitatges socials, amb el tripartit PSC-ERC-ICV-EUiA], tinc molt clar que el més important és trobar les aliances que facin possible tirar endavant els projectes que aniran en benefici de la ciutadania.

Per mi és un continu. No hi veig ruptura. A vegades, em pregunten: “I ara deixaràs la política?” Jo la política no l’he deixada mai. Allà on vaig, faig política. Soc un ésser polític com qualsevol altre, però potser la diferència és que en tinc de plena consciència, sí. I he desenvolupat aquesta dimensió meva. Hi ha gent que en desenvolupa d’altres, no? I són ben legítimes i és bo que sigui així, no? N’hi ha que desenvolupen la part artística. Per tant, sigui on sigui, tornaré als serveis socials i seguiré fent allò que feia, que era posar les persones al centre, vetllar perquè tinguin qualitat de vida, perquè la ciutat ofereixi les oportunitats perquè tothom tingui igualtat a l’hora de desenvolupar-se plenament, però ho faré com a educadora en els serveis socials, el barri i el servei que em designin.