Ha estat una càrrega emocional molt difícil. Al principi vaig intentar gestionar el dolor mantenint-me forta mentalment i enfocant-me en la feina. Els primers mesos van ser extremadament durs, fins i tot vaig arribar a lluitar amb pensaments de posar fi a la meva vida. Però a poc a poc vaig trobar la força dins meu per enfrontar-me a aquesta realitat. La feina va ser clau i el suport dels meus amics em va ajudar a enfortir-me. A les meves filles encara els costa parlar de la situació del pare, i no tots a la meva família o a la seva entenen del tot la causa per la qual lluita, però fem el que podem. Ara he deixat la meva feina perquè sento que m’he fet prou forta per enfrontar-me a aquesta realitat diària. He après a enfocar-me en el costat positiu, i em permeto somiar que tornarà aviat a casa, d’aquí a un o dos anys, no pas d’aquí a vuit o deu.

L’empresonament m’ha provocat una ràbia intensa cap al govern. Com a cristiana, lluito amb el mandat de no odiar, ja que tinc un ressentiment profund contra el Partit Comunista Xinès. A vegades he fantasiejat amb posar fi al seu règim, encara que la fe també m’ajuda a trobar un equilibri i a no deixar-me consumir per l’odi. He ampliat la meva visió del món. M’he connectat amb persones d’arreu que s’enfronten a dictadures similars, com l’Iran i Rússia, i això ha enriquit la meva perspectiva.

Abans del seu empresonament era un advocat comercial diligent i d’èxit, especialitzat en dret corporatiu, fusions i propietat intel·lectual. La seva carrera ens proporcionava una bona vida, però la seva veritable passió era el canvi social. Aquesta visió i la seva dedicació a la justícia social són el que em van fer estimar-lo i admirar-lo encara més. Des del principi, la seva motivació per convertir-se en advocat estava arrelada en el seu desig de parlar en nom d’aquells que no podien fer-ho per si mateixos. Els seus objectius principals eren promoure la llibertat, la justícia social i l’amor per la humanitat. Creia en el poder de la participació cívica i estava compromès a ajudar les persones a la Xina a lluitar pels seus drets. Abans del seu empresonament ja treballava en iniciatives per fomentar el canvi social, advocant per una major llibertat i animant els ciutadans a prendre un paper actiu en la construcció d’una societat més justa.

Les condicions del seu empresonament han estat realment brutals. Des del principi ha patit diverses formes de tortura i abusos físics. En els darrers mesos la situació ha empitjorat: ha estat aïllat en confinament solitari, sense accés als seus llibres o a qualsevol forma de comunicació amb l’exterior, excepte algunes visites esporàdiques del seu advocat. M’he assabentat de la seva situació a través dels informes del seu advocat, tot i que aquestes visites són limitades i molt controlades. Malgrat tot, continua sent increïblement fort. Fins i tot en condicions tan difícils no ha deixat de mantenir-se ferm en els seus principis.

El meu objectiu principal és mantenir viva l’atenció internacional sobre el cas de Ding i, per extensió, sobre la repressió dels drets humans a la Xina. El govern xinès intenta silenciar persones com el meu marit, però no podem permetre que això passi. Els mitjans internacionals tenen un paper fonamental, ja que no podem confiar en els mitjans xinesos per parlar d’aquests temes, perquè estan fortament censurats i controlats per l’Estat.

Absolutament: ha empitjorat progressivament des que Xi Jinping va arribar al poder el 2013.Vaig començar a observar la situació de més a prop després de la primera detenció del meu marit, i des de llavors he vist una escalada clara en la repressió de les llibertats civils. El sistema legal s’ha tornat més silenciós, mentre la repressió contra la dissidència s’ha intensificat. L’espai per a la llibertat d’expressió i la defensa legal s’ha anat reduint dia rere dia.

La meva esperança és que, algun dia, els sacrificis que han fet Ding i altres persones com ell no seran en va. Crec que el règim actual no és sostenible a llarg termini. Tot i que el govern xinès sembla implacable ara, la història ens ha demostrat que cap règim opressiu dura per sempre. Al final la gent s’alçarà i exigirà justícia i llibertat.

Que l’estimo, que estic increïblement orgullosa d’ell, i que continua sent el meu heroi. Malgrat tot el que ha passat, continua sent una font d’inspiració per a mi i per a moltes persones a tot el món. Sé que aquest és un moment difícil, però li diria que no està sol. I li recordaria que, tot i que és a la presó, la seva lluita no ha estat en va. El seu sacrifici i el de tants altres estan sembrant llavors que algun dia donaran fruits.