Política

França, abocada als governs efímers

El relleu de Bayrou per Barnier com a primer ministre no assegura un executiu més durador

Macron confia que la ultradreta i els insubmisos no tornin a sumar prou per censurar el nou cap de govern

El president sobreviu però la seva autoritat, el futur govern i la credibilitat francesa en surten tocats

Les cir­cumstàncies amb les quals el veterà líder cen­trista François Bay­rou va aca­bar sent nome­nat pel pre­si­dent Emma­nuel Macron diven­dres pri­mer minis­tre, il·lus­tren bé en quin moment de con­fusió està l’Estat francès. Després d’una hora i tres quarts de reunió tensa entre tots dos a l’Elisi, Bay­rou se’n va anar amb la idea que el càrrec aquesta vegada tam­poc seria per a ell, però una hora i quart més tard Macron li va tor­nar a donar cita per anun­ciar-li que el feia cap de l’exe­cu­tiu. L’alcalde de Pau va obte­nir el que tant havia bus­cat com a resul­tat d’haver amenaçat el pre­si­dent de reti­rar-li el suport a l’Assem­blea dels seus dipu­tats. Així, Macron sobre­viu però la seva auto­ri­tat, la del futur govern i la cre­di­bi­li­tat fran­cesa en l’àmbit euro­peu i econòmic en sur­ten seri­o­sa­ment com­pro­me­ses.

“Tot­hom s’adona de la difi­cul­tat de la tasca”, van ser les pri­me­res parau­les de Bay­rou sor­tint del seu des­patx d’Alt Comis­sa­riat del Pla, una des­ti­nació del mateix Macron per al seu aliat durant aquests anys de tra­vessa pel desert. “També penso que tot­hom es diu que hi ha un camí de tro­bada, que reu­neixi la gent en comp­tes de divi­dir-la”, hi va afe­gir just després. Què pot fer que un govern Bay­rou tin­gui més espe­rança de vida que els només tres mesos que ha durat el govern de Mic­hel Bar­nier? L’únic canvi real que s’ha produït durant aquests sis mesos d’ago­nia des que Macron va con­vo­car unes elec­ci­ons legis­la­ti­ves falli­des a l’estiu és la con­fi­gu­ració d’un pos­si­ble pacte par­la­men­tari anti­cen­sura que deixi fora la ultra­dreta de Marine Le Pen i també els insub­mi­sos de Jean-Luc Mélenc­hon, sobre­tot perquè els soci­a­lis­tes, els eco­lo­gis­tes i els comu­nis­tes estan dis­po­sats a sig­nar-lo.

Això és el pri­mer que va voler fer Macron aquesta vegada, ara que s’ha ado­nat que depen­dre de Le Pen, com va fer nome­nant el con­ser­va­dor Bar­nier al setem­bre, és un mal negoci. Va ser ella, sumant-se a la moció de cen­sura de l’esquerra, qui va fer caure el pri­mer minis­tre més efímer de la V República. A la recerca d’aquesta equació anti­cen­sura, va reu­nir a l’Elisi des d’Els Repu­bli­cans de dreta, pas­sant pels par­tits macro­nis­tes, fins a aquesta esquerra que es vol eman­ci­par dels insub­mi­sos, que dema­nen direc­ta­ment la dimissió de Macron perquè hi hagi pre­si­den­ci­als anti­ci­pa­des.

L’estratègia, espe­ci­al­ment, dels soci­a­lis­tes és gua­nyar en auto­no­mia res­pecte d’aquest lide­ratge que intenta seguir impo­sant Mélenc­hon dins la coa­lició d’esquer­res del Nou Front Popu­lar. L’insubmís ja no és dipu­tat, però aquests dies és el més bel·lige­rant perquè Macron ha tor­nat a esco­llir un cap de l’exe­cu­tiu que no és el de la coa­lició que va tenir més vots en les legis­la­ti­ves. El pri­mer secre­tari soci­a­lista, Oli­vier Faure, en canvi, tot i negar-se a entrar en un govern de Bay­rou que seguirà tenint un to de cen­tre­dreta, plan­teja l’acord de no cen­su­rar-lo si aquest no recorre al decret llei per apro­var sense vot el pres­su­post per al 2025. Motiu pel qual va caure, pre­ci­sa­ment, Bar­nier. I els eco­lo­gis­tes i els comu­nis­tes es mani­fes­ten en el mateix sen­tit.

Bay­rou va començar ahir les seves reu­ni­ons amb els dife­rents grups par­la­men­ta­ris. Més per garan­tir-se aquesta no-cen­sura que no pas per esco­llir entre els futurs minis­tres. En el seu cas, intenta convèncer el que ell ano­mena “per­so­na­li­tats d’experiència”. O sigui, un grup reduït de mem­bres que més que per les seves sigles polítiques sigui per la seva auto­ri­tat en la vida pública fran­cesa que puguin accep­tar en les seves deci­si­ons i fer apro­var, amb votació, el pres­su­post per al 2025 encara que sigui a prin­ci­pis de l’any que ve. Una altra cosa és que la seva anhe­lada ober­tura cap a l’esquerra obtin­gui els seus fruits perquè ja hi ha hagut algu­nes d’aques­tes per­so­na­li­tats que li han dit que no.

Per la seva part, Els Repu­bli­cans posen com a con­dició per seguir en el govern que con­tinuï el seu polèmic minis­tre de l’Inte­rior, Bruno Retai­lleau, que és un aban­de­rat antiim­mi­gració. Seria també una manera d’asse­gu­rar-se, encara que sigui fins a la pos­si­bi­li­tat que es tor­nin a con­vo­car elec­ci­ons legis­la­ti­ves l’estiu que ve tal com marca la Cons­ti­tució, que Le Pen accepti una treva.

Les rela­ci­ons entre Marine Le Pen i Bay­rou no són dolen­tes, mal­grat les seves dis­pa­ri­tats ideològiques. El segon va donar la seva sig­na­tura a la pri­mera perquè en tingués prou per pre­sen­tar-se a les dar­re­res pre­si­den­ci­als quan hi havia la pos­si­bi­li­tat que n’hi fal­tes­sin. I, a més, és par­ti­dari d’intro­duir una dosi de pro­por­ci­o­na­li­tat en les legis­la­ti­ves perquè par­tits com el lepe­nista apro­fi­tin millor que són els pri­mers en vots en les pri­me­res vol­tes, tot i que en les sego­nes els fronts repu­bli­cans els dei­xen fora del poder.

És pos­si­ble que l’anunci de la com­po­sició d’aquest nou govern no sigui abans de Nadal. La pròxima data clau serà el 13 de gener, quan es reo­brirà l’Assem­blea fran­cesa. Lla­vors, Bay­rou ha de fer el seu dis­curs de política gene­ral, amb moció de con­fiança o no en funció dels equi­li­bris que hagi acon­se­guit durant aques­tes set­ma­nes. Tam­poc no pot posar i treure minis­tres aquesta mateixa set­mana en què ha escla­tat una catàstrofe huma­nitària a l’illa de l’Índic de Mayotte, pel cicló Chido, i pre­ci­sa­ment Retai­lleau és sobre el ter­reny per coor­di­nar les tas­ques de socors.

I, d’altra banda, aquesta set­mana també s’ha d’apro­var una llei espe­cial al Par­la­ment, pri­mer a l’Assem­blea i després al Senat, per poder pror­ro­gar el pres­su­post del 2024. Un tràmit que ha de defen­sar el minis­tre d’Hisenda en fun­ci­ons, Lau­rent Saint-Mar­tin. No és per casu­a­li­tat que l’agència Moody’s donés a conèixer de sor­presa a mit­ja­nit diven­dres la degra­dació de la nota sobi­rana fran­cesa, dei­xant-la en Aa3 “per la frag­men­tació política més sus­cep­ti­ble d’impe­dir una con­so­li­dació pres­su­postària sig­ni­fi­ca­tiva”. En altres parau­les, un dèficit des­con­tro­lat aquest any per sobre del 6%, el més gran de la zona euro, i que aquesta i les altres agències ja no es cre­uen que se situï per sota del 3% quan Macron acabi el seu man­dat el 2017.

Bay­rou ha basat la seva car­rera política en el con­trol del dèficit i els comp­tes públics per no dei­xar el llast a les gene­ra­ci­ons futu­res. Ara es troba amb l’atzu­cac de qua­drar un pres­su­post per al 2025, en què la dreta i la ultra­dreta no volen que apugi els impos­tos als con­tri­bu­ents, els macro­nis­tes d’Édouard Phi­lippe a Gabriel Attal no volen que es redu­ei­xin els avan­tat­ges a les empre­ses i l’esquerra, al con­trari, demana que es faci pagar més als més rics i les mul­ti­na­ci­o­nals.

Men­tres­tant, aquesta mena de coha­bi­tació que s’ha esta­blert entre Macron i Bay­rou deixa molts dub­tes en l’aire sobre la seva soli­desa real, si el segon farà de para­llamps del pri­mer o tots dos s’aca­ba­ran cre­mant fins a les pròximes legis­la­ti­ves.

EL PERFIL françois bayrou

El veterà padrí centrista

Una visió menys centralista del poder a l’Estat francès li prové, a François Bayrou, d’haver nascut fa 73 anys en un petit poble de la Gascunya, Bordèras, regió d’Occitània que en el seu moment s’estenia des de gairebé l’Atlàntic fins a la Val d’Aran. I no és per casualitat que, des del 2014, sigui l’alcalde de Pau, capital del Bearn. Abans havia estat president del departament dels Pirineus Atlàntics (1992-2001) i, sobretot, diputat a l’Assemblea francesa (1986-2012) en nom de diferents partits de centredreta i, a partir del 2007, del Moviment Democràtic (MoDem), del qual continua sent president amb una adscripció genuïnament centrista com a pare espiritual de l’actual cap de l’Estat, Emmanuel Macron.

Independitzant-se d’aquestes altres formacions de centredreta, Bayrou es va presentar fins a tres vegades a les presidencials començant el 2002. El 2007 va vorejar passar a la segona volta, en quedar tercer amb el 18,5% i, davant la disjuntiva entre el futur president de dretes Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal, va declarar que no votaria pel primer i, temps després, va revelar que ho havia fet en blanc. El 2012, va anunciar clarament que votaria pel futur president socialista François Hollande i no pas per Sarkozy. Aquestes decisions li han valgut, des de llavors, un odi clar de Sarkozy, que ha fet tot el possible per impedir-li ser primer ministre.

El 2017, veient que Macron, 26 anys més jove, podia convertir-se en president, va decidir no presentar-se i apadrinar-lo. Ja havia estat ministre d’Educació amb governs de dreta (1993-1997). I, el maig del 2017, va entrar al primer govern Macron com a ministre de Justícia. Però en una remodelació un mes més tard va caure per un cas de treballs ficticis al Parlament Europeu, d’on va ser eurodiputat (1999-2002). A principis d’aquest any, en va quedar absolt per falta de proves, malgrat que el MoDem en va sortir condemnat. Tot i així, la fiscalia hi ha recorregut i se l’haurà de tornar a jutjar.

Aquest professor de lletres clàssiques té com un dels seus referents el rei Enric IV (Pau, 1553 - París, 1610) de França, que va ser abans Enric III de Navarra i, abans fins i tot, copríncep d’Andorra. Li ha dedicat el llibre Enric IV, el rei lliure i, precisament, el 13 de desembre, quan va ser nomenat primer ministre, era l’aniversari del naixement d’aquest monarca. Ho va remarcar el mateix Bayrou com a símbol per apaivagar les guerres polítiques actuals, com Enric IV ho havia fet entre catòlics i protestants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.