El Tribunal Suprem francès ha confirmat aquest dimecres la condemna per corrupció i tràfic d’influències contra l’expresident Nicolas Sarkozy, la qual cosa converteix aquesta sentència en definitiva.

El que va ser inquilí de l’Elisi entre 2007 i 2012 haurà de portar un braçalet electrònic durant un any, la qual cosa el converteix en el primer expresident francès obligat a complir una condemna d’arrest, encara que sigui domiciliari. Al seu dia, Jacques Chirac també va ser condemnat, però en el seu cas la pena va quedar exempta de compliment.

Els advocats de Sarkozy han deixat entreveure que apel·laran al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, però això no suspèn l’aplicació de la pena.

Sarkozy, de 69 anys, haurà de comparèixer abans d’un mes davant un jutge de llibertats i detenció, que establirà les modalitats en les quals portarà el braçalet electrònic i altres condicions del seu arrest domiciliari.

L’expresident sofreix així un enorme revés jurídic, un més dels que li està reservant la justícia des de la seva sortida de l’Elisi en 2012, derrotat pel socialista François Hollande.

Encara que apartat de la primera línia política, Sarkozy continua tenint una gran influència en la dreta francesa i manté contactes regulars amb l’actual president, Emmanuel Macron.

Sarkozy va ser jutjat per un cas de corrupció i tràfic d’influències, conegut a França com el ‘cas Bismuth’, en referència al nom fals que va triar Sarkozy per a obrir una línia telefònica secundària.

Aquesta és la primera condemna per a l’expresident, dictada pel Correccional de París el març de 2021, pena confirmada en apel·lació el maig de 2023, a tres anys de presó, encara que només un efectiu, amb la possibilitat de complir-ho en arrest domiciliari i amb un braçalet electrònic, pena que ara ha confirmat el Suprem.

Les perquisicions es van obrir quan els investigadors, que tenien sota escolta els telèfons de Sarkozy en 2014 en el marc d’un altre cas, van descobrir que el seu advocat li havia obert una línia secundària amb la qual mantenien comunicacions i que també va ser punxat. En aquestes escoltes es van descobrir converses que apuntaven a un cas de presumpta corrupció i tràfic d’influències.

En concret, Sarkozy i el seu advocat parlaven de contactes amb un magistrat, Gilbert Azibert, al qual demanaven dades sobre la instrucció d’una altra de les acusacions contra ell a canvi que el ja expresident usés la seva influència per a aconseguir-li un lloc honorífic a Mònaco.

Aquestes escoltes van servir per a obrir una recerca que va acabar per convertir a Sarkozy en el primer expresident francès a asseure’s en el banc dels acusats, ja que Chirac no ho va fer per raons mèdiques. Sarkozy té encara per davant un llarg rosari de comptes pendents amb la justícia.

La més immediata arribarà el pròxim 6 de gener, quan s’obri el judici pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya de 2007 amb diners del règim libi de Moammar al-Gaddafi un procés al qual podria acudir ja amb el braçalet electrònic. També cueja el cas del finançament il·legal de la campanya de 2012. El febrer passat va ser condemnat en apel·lació a un any de presó, dels quals només la meitat amb compliment i també amb un braçalet electrònic, que el president no el porta fins i tot perquè va recórrer també davant el Suprem, que no es pronunciarà fins al segon semestre de 2025.