L’any passat va estrenar-se Esta ambición desmedida, documental sobre C. Tangana (nom artístic d’Antón Álvarez) construït amb imatges rodades entre el 2019 i el 2022 que donen compte del procés de gestació del disc El madrileño i de la gira de Sin cantar ni afinar. Pucho (el seu àlies més personal) s’hi vol mostrar com un home atrapat que, sentint-se més creador que intèrpret, expressa el desig d’abandonar els escenaris i l’exposició pública: tot i això, s’hi manifesta un cert culte a la personalitat. El cas és que Antón Álvarez hi diu que li vindria de gust dirigir ell mateix una pel·lícula. De fet, ja va començar a fer-ho en els últims temps del rodatge d’Esta ambición desmedida: això perquè va voler registrar el procés de creació del disc d’un altre, el jove guitarrista alacantí Yerai Cortés , que, descobrint-lo en una nit de sarau, va impressionar-lo pel seu talent. Però si ho va voler fer és perquè aquella creació naixia d’una pena que, relacionada amb un drama familiar secret, necessitava ser expressada

És així que Antón Álvarez capta d’una manera vibrant moments en què, seguint el sentiment de la guitarra de Yerai Cortés, un grup de gitanos fan flamenc en cases, descampats i una plaça del barri de la Verge del Remei d’Alacant. Però també, i sobretot, allò que volen dir (i fins alguna cosa del que no volien dir) els pares, separats de fa temps, del guitarrista, que, evidentment, també parla expressant els dubtes sobre la seva identitat: un gitano que, fent música que agrada als gitanos i també als anomenats moderns, ha entrat a Madrid en un món de paios, com ho és la seva xicota Tania. Tothom té una forta presència a les imatges. Hi ha respecte pel dolor i les ferides, però potser a vegades també es dissimula algun moment impúdic amb un fos en negre: és una matèria fràgil. La visita a un cementiri, fragmentada en una construcció molt lliure, estructura el film i, quan acaba davant d’un nínxol, fa un gran vol emotiu.