Política

política

Rufián guanya el Castelar en la nit del Montse Oliva

“Qui em coneix sap la il·lusió que em fa guanyar el premi des que vaig començar ara fa divuit mesos”, ironitza

La republicana Pilar Vallugera s’emporta el premi de Parlamentària més activa

El guardó de millor cronista parlamentària que porta el nom de l’eterna delegada d’El Punt Avui recau en la periodista d’Onda Madrid Noelia Hontoria

El cant d’hava­ne­res (“vente con­migo, chi­nita...”) de Miquel Roca i Josep Bor­rell amb Alfredo Pérez Rubal­caba i Carme Alborch de cor el 1996 , Felipe González agraint el premi al millor ora­dor el 1995 (“en aquest any hor­ri­bi­lis aquest premi és gai­rebé l’única ale­gria que he tin­gut”), la iro­nia de l’expre­si­dent del Senat Juan José Laborda quan el 2005 des­dra­ma­tit­zava l’ictus que el va dei­xar sense parla i el va obli­gar a apren­dre a par­lar quan superava els 60 anys (“si heu pre­miat com a Sena­dor de l’any a qui fa molt poc ha après a par­lar, com seran els par­la­men­ta­ris als quals no heu pre­miat! És ter­ri­ble!”) la mal­dat d’Alfredo Pérez Rubal­caba el 2006 (“trobo a fal­tar la vida par­la­mentària, sobre­tot les cami­ses de Joan Her­rera i la rat­lla del pan­taló d’Edu­ardo Zaplana”) i la peri­o­dista Montse Oliva a la taula pre­si­den­cial en gales de les edi­ci­ons ante­ri­ors al fatídic 2018. Aquests pas­sat­ges res­ca­tats de l’arxiu de la memòria i molts més van ser­vir per evo­car els 30 anys de l’Asso­ci­ació de Peri­o­dis­tes Par­la­men­ta­ris (APP) en una emo­tiva seqüència que introduïa la gala d’entrega dels tra­di­ci­o­nals pre­mis que els peri­o­dis­tes par­la­men­ta­ris lliu­ren als dipu­tats i sena­dors en vigílies nada­len­ques en un sopar de gala i en un ambi­ent de dis­tensió on l’únic pro­hi­bit és no tenir humor i no riure’s d’un mateix. El premi més desit­jat, l’Emi­lio Cas­te­lar al millor ora­dor, va ser per a Gabriel Rufián (ERC), que va der­ro­tar Caye­tana Álva­rez de Toledo (PP), Oskar Matute (EH Bildu) i Cris­tina Valido (Coa­lició Canària). “Hi ha qui comença al garatge de casa, i hi ha qui comença amb una impres­sora... Qui em coneix sap la il·lusió que em fa aquest premi des que vaig començar aquí ara fa divuit mesos”, va iro­nit­zar Rufián abans de dedi­car el premi al seu refe­rent Joan Tardà. El premi Montse Oliva al Cro­nista par­la­men­tari de l’any va ser per a Noe­lia Hon­to­ria, peri­o­dista de la ràdio pública madri­le­nya Onda Madrid que suma vint-i-cinc anys infor­mant del dia a dia del Congrés.

A més del Cas­te­lar de Rufián, ERC es va endur un premi més –el de Dipu­tat o Dipu­tada més actiu– gràcies a una de les reve­la­ci­ons de la nit, Pilar Vallu­gera. “Habi­tatge, igual­tat, pres­su­pos­tos, Ope­ració Cata­lu­nya... Tot això, d’acord, però par­lar de mi, jo no en sé! L’any pas­sat vaig estar nomi­nada a Dipu­tada reve­lació i em feia il·lusió, però no vaig gua­nyar-lo. I aquest any va i gua­nyo el de Dipu­tada més activa. Això és com quan, podent dir «què guapa que és», algú diu «que simpàtica que és». Doncs això, no soc reve­lació, però sóc activa. Si jo hi soc a les nou del matí i al ves­pre, cal dir que vosal­tres els peri­o­dis­tes també hi sou. I hi soc perquè ERC té els millors tècnics”, va pre­su­mir Vallu­gera del seu equip. “Quan vaig arri­bar a Madrid em van dir: «El que passa a Madrid, es queda a Madrid». I vaig pen­sar: aquí deuen pas­sar coses apas­si­o­nants! Doncs no! El que passa és que, com que els cata­lans fem coses, doncs som els més actius!”, va iro­nit­zar Vallu­gera com a colofó tot home­nat­jant el cèlebre afo­risme buit de Mari­ano Rajoy.

Premi Montse Oliva

El sopar de gala es va obrir amb l’entrega a Noe­lia Hon­to­ria, cro­nista par­la­mentària d’Onda Madrid des de fa vint-i-cinc anys, del premi Montse Oliva en honor a a l’eterna dele­gada de l’Avui i d’El Punt Avui a Madrid. A més d’evo­car la figura de la seva amiga en rebre “un premi que és la història d’una absència”, Noe­lia Hon­to­ria va tenir un record també per a Gon­zalo López Alba, autor de El relevo i men­tor de peri­o­dis­tes i tras­pas­sat també el 2018, i per al radi­o­fo­nista Juan Pablo Col­me­na­rejo, que va morir el 2022 quan era la veu entra­nya­ble dels matins madri­lenys. “A més de ser un gran pro­fes­si­o­nal i un magnífic cap, Juan Pablo Col­me­na­rejo era un expert en trans­me­tre con­fiança i un ena­mo­rat de con­ver­tir el directe de les ses­si­ons de con­trol dels dime­cres en tot un gènere radiofònic a Onda Madrid”, va rela­tar.

Nogue­ras no és assot

Míriam Nogue­ras (Junts) optava al premi Assot del govern –el 2023 va ser Assot de la premsa–, però al final el guardó va ser per a Ione Belarra (Podem). “Assot del govern és el premi que el 1995 va rebre Julio Anguita (IU) en l’últim any de govern del PSOE. Espero que el meu premi no tin­gui cap ins­pi­ració històrica”, va con­fiar Belarra.

“Gua­nyo sense Junts”

Miguel Tellado (PP) va arra­sar com a Càstig de la premsa com a reco­nei­xe­ment periodístic a la seva cruel afició a fer decla­ra­ci­ons a peu dret que poden durar més de deu minuts abans d’obrir el torn de pre­gun­tes en un lloc que és un circ de qua­tre pis­tes (hemi­ci­cle, pas­sa­dis­sos, pati i sala de premsa) i on el temps és or. “Bona nit. Crec que tinc mitja hora per inter­ve­nir... I que és per això que se’m dona el premi, m’allargo massa. Però és que aquesta és la pri­mera votació que jo gua­nyo des que soc al Congrés sense neces­si­tat de Junts!”, va fer mofa Tellado en un dels acu­dits més cele­brats de la gala. “Em sap greu haver-li pres el premi a Patxi López, a Yolanda Díaz i al minis­tre Félix Bolaños ”, va reblar.

L’antítesi a l’assot, el premi de Millor relació amb la premsa, va ser per a la vice­pre­si­denta pri­mera i minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, com a reco­nei­xe­ment a la seva capa­ci­tat d’ofe­rir els tra­di­ci­o­nals cor­ri­llos infor­mals a la porta de la zona de govern del Congrés o al pati de la Car­rera de San Jerónimo. Mon­tero va superar la cata­lana Aina Vidal (En Comú-Sumar) i els bas­cos Borja Sémper (PP) i Jon Iñarritu (EH Bildu). “Tongo! Tongo!”, es va cri­dar sor­ne­gue­ra­ment a la taula que duia el nom de Manuel Giménez Abad i que com­par­tien Jon Iñarritu i Mertxe Aiz­pu­rua (EH Bildu) i Teresa Jordà, Fran­cesc-Marc Álvaro, Pilar Vallu­gera i Etna Estrems (ERC) en un intent còmic de res­ca­ba­lar el dipu­tat basc i únic de la cam­bra que mai no neces­sita pin­ga­ni­llo perquè domina totes les llengües coo­fi­ci­als. “Per mi sem­pre és un plaer acla­rir qual­se­vol extrem tot i que ja sabeu que quan estic nego­ci­ant man­tinc silenci fins a l’acord i així no em renyen els dipu­tats”, va rela­tar Mon­tero.

L’humor de Juan Lobato

Una de les cam­pa­na­des de la nit va ser Juan Lobato (PSOE) com a Sena­dor der l’any perquè l’exlíder soci­a­lista madri­leny va tenir el coratge d’acu­dir a rebre el premi tenint davant seu alguns com­panys soci­a­lis­tes artífexs de la seva defe­nes­tració. “Sou uns cat­xon­dos... Pen­sava que la broma de la nit era l’empat entre Ione Belarra (Podem) i Tesh Sidi (Sumar) com a Par­la­men­tari més actiu a les xar­xes, però resulta que que­dava encara mate­rial! I fent memòria, l’any pas­sat el Sena­dor de l’any va ser Alberto Núñez Feijóo... Us vaig conei­xent, us agrada la gent d’èxit! Ima­gino que el que ha estat total­ment deci­siu en el vos­tre vot ha estat aquell dis­curs meu al Senat sobre els recur­sos hídrics a Madrid”, va dir Lobato des­per­tant una de les ria­lles més sono­res de la nit. “Per mi el sena­dor de la legis­la­tura és un sena­dor que és malalt d’ELA i que ens dona cada dia una lliçó de per què estar en política i de com estar en política, Juan Ramón Amo­res”, va cloure el dis­curs ja en to emo­tiu i obte­nint una ovació. Lobato es va impo­sar a Sara Bai­lac (ERC), que va com­ba­tre en pri­mera línia de la majo­ria abso­luta del PP el fili­bus­te­risme amb l’amnis­tia, Ali­cia García (PP) i l’al·ludit Juan Ramón Amo­res (PSOE).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.