Una capital que es reivindica

La capi­tal de l’Alt Empordà, Figue­res, és a vista d’ocell una de les més sòlides de la demar­cació de Girona. Una població de 48.670 habi­tants –16.279 dels quals nas­cuts a l’estran­ger– té tota la força econòmica i demogràfica sobre la resta dels 67 muni­ci­pis que l’envol­ten, la majo­ria dels quals no arri­ben als 1.000 habi­tants. Aquesta dada la podem rela­ci­o­nar amb el lide­ratge que exer­ceix com a capi­tal indis­cu­ti­ble, tot ple­gat, a més, molt ben embol­ca­llat per la mateixa història i la tra­dició. Un lide­ratge ple de rep­tes, com expli­ca­rem, als quals cal afe­gir que el 2025 s’arri­barà amb tota pro­ba­bi­li­tat als 50.000 habi­tants, amb tot el que això com­por­tarà –els dar­rers 25 anys s’ha pas­sat de 38.822 (1999) a 48.975 (20025). El gran repte que té al davant Figue­res no rau en la dis­cussió de la capi­ta­li­tat, com passa a altres comar­ques. Per exem­ple, al Baix Empordà, la Bis­bal ha de com­pe­tir amb nuclis cos­ta­ners molt potents que, aquests sí, tenen tot el pes demogràfic i econòmic. Figue­res és dife­rent. Ara mateix és com aquell vell senyor que viu del nom. L’equip de govern i l’opo­sició ho tenen clar, no en defu­gen i ho volen rever­tir.

Amb altres parau­les, Figue­res, a banda de qui governi –ara mateix amb majo­ria abso­lutíssima de Junts (13)–, afronta rep­tes de pro­por­ci­ons dali­ni­a­nes, i no només pel que poden tenir de sur­re­a­lista, que segu­ra­ment també, sinó per l’ambició que tots aquests por­ten implícits. Tenint molt pre­sent, també, que molts d’aquests s’arros­se­guen des de fa anys. Uns exem­ples: la fuga d’habi­tants de classe mit­jana i alta, que els dar­rers anys han deci­dit anar a viure a pobles veïns; la segu­re­tat, amb uns mar­ca­dors impor­tants pel que fa a la mul­ti­rein­cidència, roba­to­ris o delic­tes sexu­als –si bé, i quant a dades, es man­te­nen sem­blants a muni­ci­pis de les matei­xes dimen­si­ons–; índexs de pobresa impor­tants, amb dos dis­tric­tes cen­sals amb indi­ca­dors molts bai­xos com­pa­rats amb altres pobla­ci­ons cata­la­nes; la immi­gració, que els aboca, i segons expli­quen fonts del govern, a tre­ba­llar com a capi­tal de comarca un repte impor­tant i, a més, a ser estric­tes amb els padrons per evi­tar fraus; la dina­mit­zació del comerç i la indústria; la reno­vació i actu­a­lit­zació de la xarxa viària i fer­roviària, i, final­ment, la posada en ser­vei del nou con­tracte de la neteja urbana, que ha de rever­tir, també, un altre pro­blema històric. En aquest marc, a més, i segons el cap de l’opo­sició, Pere Case­llas (PSC) –vegeu entre­vista–, la capi­tal de l’Alt Empordà té a sobre la taula un pro­blema sistèmic perquè no dis­posa, segons explica, d’una admi­nis­tració del tot efi­ci­ent. Això, és clar, afecta el govern, sigui del color que sigui. A més, i segons exposa de manera molt crua, el polític s’ha d’enfron­tar a una “potent casta dins l’admi­nis­tració” que difi­culta la gestió: “De fet, la crítica no va diri­gida a Junts, perquè l’hem patit tots els que hem gover­nat.” L’alcalde, Jordi Mas­quef (CiU), si bé no deixa de donar par­ci­al­ment la raó a Case­llas, es mos­tra con­ci­li­a­dor i des­taca que el govern ha de pre­di­car amb l’exem­ple, quant a tre­ball, i “seduir” els tre­ba­lla­dors muni­ci­pals en la impli­cació en un pro­jecte. “De fet, els tècnics no dei­xen de fer la seva feina i el polític segueix el seu cri­teri”, remarca. En aquest aspecte, com es veu, no vol esva­lo­tar el galli­ner.

Aquesta acu­mu­lació de rep­tes, amb un endar­re­ri­ment nota­ble pel que fa als equi­pa­ments muni­ci­pals, pot tenir diver­ses lec­tu­res. Sense ata­ba­lar el lec­tor amb un ball de dades, l’alcalde té força clars els motius que els han por­tat a la tes­si­tura actual. Segons Jordi Mas­quef, el muni­cipi, i en aquest sen­tit els dife­rents con­sis­to­ris des del 1999 fins ara, “no van saber ges­ti­o­nar de manera efi­ci­ent el més gran crei­xe­ment demogràfic d’aquest segle”. I tot això estant ja a les por­tes, aquest 2025, d’arri­bar als 50.000 habi­tats. Una dada que l’alcalde acull sense tirar coets perquè també, diu, porta incor­po­rada nous rep­tes. Tot aquest tre­ball va molt lli­gat a la capa­ci­tat de gene­rar habi­tatge –final­ment es dis­posa d’un nou pla d’orde­nació urbana muni­ci­pal (POM) que ha d’aju­dar a orde­nar la ciu­tat– i, és clar, i com apuntàvem, i en ser capi­tal de comarca, a des­ti­nar recur­sos en la gestió de l’emergència social. Un punt relle­vant és el de l’edu­cació, amb la cre­ació d’una comissió que estu­dia com implan­tar estu­dis uni­ver­si­ta­ris. Per girar el mitjó, Mas­quef i el seu equip tenen una majo­ria de 13 regi­dors, seguits del PSC (3), ERC (2) i la CUP (1). Amb la des­a­pa­rició de Cs, el PP (1) va poder recu­pe­rar l’acta de regi­dor que va per­dre el 2019 i, a més, es va obrir la porta a Vox (1).