“Figueres té pendent gestionar el seu creixement demogràfic”

“Ens cal revertir les conseqüències d’aquest creixement que han afectat l’habitatge, la seguretat i la convivència ”

“Hem d’assumir entre tots que va ser un gran un error dissoldre Convergència i acabar amb aquesta formació”

Jordi Masquef, alcalde de Figueres, amb la cúpula del Museu Dalí, al fons QUIM PUIG.

Estem farts de ser els ‘pagafantes’ en serveis socials. Això no és feixisme, és sentit comú! Els ajuntaments patim un important infrafinançament que no ens permet garantir serveis

Joan Trillas Torrents - FIGUERES

L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef (Junts per Figueres), és conscient dels reptes que té al davant la capital de l’Alt Empordà en matèria d’habitatge, seguretat, civisme, convivència i neteja de la via pública. Un treball que, segons explica, té com a denominador comú les conseqüències que es deriven de no haver sabut gestionar l’últim gran creixement demogràfic, quan la població va passar de 34.000 habitants a 46.000. Una gestió que els porta ara a treballar la vialitat, el comerç, la indústria i els temes socials per transformar la població. També fa una crida a abordar sense embuts el debat sobre els serveis socials i com gestionar-los. Finalment, Masquef reivindica el llegat de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya, més enllà dels errors dels seus líders, alguns d’imperdonables, admet, i afirma amb contundència que cal assumir que va ser un error dissoldre-la.

Abans d’entrar en els reptes que té al davant Figueres, sí que seria interessant abordar com s’originen. Què en pensa?

Estem pagant les conseqüències que Figueres té pendent gestionar el creixement demogràfic, el primer gran creixement del segle XXI. Aquest es va donar aproximadament des del 1998 fins al 2013. És el moment en què passem de 34.000 habitants a 45.000.

I això que comporta?

Aquest creixement ha provocat tensions importants. Ens cal revertir les conseqüències que es van donar i que han afectat transversalment l’habitatge, la seguretat, la convivència, els serveis públics i els equipaments. Sap que n’estem a la cua?

En equipaments?

Tenim dos pavellons i una piscina coberta. Aquests dos tenen més anys que el regidor d’Esports! El darrer pavelló es va fer cap a principis de la dècada dels noranta del segle passat. En qüestions de seguretat, comptem amb uns 87 agents, quan per volum de població haurien de ser uns 95. A més, estem mirant de centrifugar el trànsit, perquè la gent encara ha de passar pel centre. Tot això, com pot imaginar, no es pot fer d’un dia per l’altre.

I cal un projecte.

Que tenim mol clar i que treballem, però amb el handicap dels recursos. Els ajuntaments patim un important infrafinançament que no ens permet garantir els serveis públics dels nostres ciutadans. Aquest any segurament arribarem als 50.000 habitats. Molts alcaldes han fet declaracions destacant-ho. Jo no vull ser triomfalista, per mi és un repte més.

Que tenen clar.

Sí, els més importants són en matèria de seguretat, civisme, convivència i en neteja de la via pública, que volem solucionar amb el nou contracte que entrarà en vigor ben aviat.

I l’habitatge?

Aquest és un dels més importants i s’hi poden fer algunes reflexions que, segur, no deixen indiferent.

Com ara?

Per exemple, ens cal ser més estrictes amb la gestió dels padrons. Aquest és un debat que, si el treus, ja et tracten, com a mínim, de feixista!

Figueres és capital de comarca

I ha estirat el carro dels serveis socials. Per què? Doncs perquè tenim una bona xarxa per atendre l’emergència de l’habitatge. En aquest sentit, hem estat un pol d’atracció de les externalitats negatives i ens les hem quedat.

I els municipis de l’àrea metropolitana?

No han construït pisos de protecció oficial en vint anys, però sí que han fet moltes cases aparellades. Això ha provocat que la gent de Figueres que s’ho ha pogut permetre hagi marxat. Si parlem de tot això, parlem clar.

Més control en els padrons?

Per descomptat. Nosaltres ja portem un control molt estricte. Per empadronar-se cal disposar de tota la documentació i un agent del padró es persona per verificar-lo. Estem farts de ser els pagafantes de la comarca en serveis socials. No podem permetre les trampes. Això no és feixisme, és sentit comú!

Ara centrem-nos en la seguretat. L’anàlisi de les dades ens diu que els delictes han pujat.

Amb les que he pogut analitzar, després de Blanes, i en aquelles poblacions de més de 20.000 habitants, érem dels que menys pujàvem. Però, i no és per defugir el tema, les dades es poden llegir de moltes maneres. Amb tot, la seguretat és el nostre taló d’Aquil·les, aquesta és la realitat, i així ho vam recollir en el nostre programa

Quines accions han fet?

Canvi a la cúpula de la Guàrdia Urbana i més agents, de manera que s’ha incrementat la pressió policial. No vull que es malinterpreti el que diré, però la sensació que la seguretat millora a Figueres va en increment. Però alerta: la policia local té les competències que té per llei i n’assumim moltes a què la mateixa llei no ens obliga.

Cal fer pedagogia a la ciutadania?

Per descomptat perquè la gent no n’és de tot això conscient. Jo com a alcalde podria dir a la ciutadania que la seguretat pública no és un tema nostre? Sí, és clar, però aquest és un tema que ens afecta a tots. Per això, quan altres cossos, com ara els Mossos, amb els seus recursos propis, no hi arriben, des dels ajuntaments ens veiem obligats a posar-nos-hi pel tros.

Tenen prevista alguna acció per pal·liar aquest greuge?

En la junta de seguretat local que se celebrarà al febrer, acordarem reclamar una regió policial pròpia. Cal tenir en compte les especials característiques de l’Alt Empordà i la mateixa Figueres, amb la frontera i una important zona costanera.

No vull semblar pessimista, però se’n sortiran amb el nou contracte de la neteja viària? Aquest és un tema que fa dècades que arrosseguen.

S’han obert les pliques, segueix el seu curs administratiu i està en mans dels tècnics. Aquest és un repte immens, és cert, però també és una gran satisfacció com a alcalde haver-lo tirat endavant. Un contracte que es va iniciar el 2001 i que hem tingut prorrogat des del 2016. Caldrà treballar molt i molt bé entre diferents departaments municipals, però també la ciutadania hi haurà de posar de la seva part. La ciutat més neta no és la que més neteja, sinó la que menys embruta.

Com valora l’actual majoria absoluta en relació amb l’anterior govern a quatre?

Ara estem gaudint d’una majoria absoluta que ens permet treballar còmodament. No se sap el que passarà en el futur, però hem de tenir present que si cal pactar s’ha de fer amb aquells amb qui tens més afinitats i amb les mateixes tesis. L’anterior pacte a quatre no ho complia.

Hem parlat molt de gestió i reptes, però no ens oblidem dels referents. Quin són els seus referents polítics?

No m’he amagat mai que el meu origen polític és el centre i una família que es deia Convergència. Hem d’assumir entre tots que va ser un gran un error dissoldre Convergència i acabar amb la formació. Va portar Catalunya a les cotes més altes de l’estat del benestar, malgrat les seves ombres, haver fet coses malament i altres que no s’havien de fer. Jordi Pujol o Artur Mas són uns referents clars. Amb les seves llums i obres, perquè és cert Pujol va fer coses que no es poden perdonar. Però no podem obviar tot el seu llegat. Si ens centrem en la demarcació, un dels meus referents és l’alcalde de Banyoles i president de la Diputació, Miquel Noguer.

Alcalde imbatible i, també és cert, un bon exemple de referent convergent.

El 2019, tot i guanyar les eleccions no vaig ser alcalde. M’ho vaig passar molt malament, ho reconec. En Noguer va ser un puntal i, en tot moment, em va donar suport amb el seu rigor i autoritat.