Hi ha poques coses amb les quals un pugui man­te­nir una relació de 40 anys, més encara en aquests temps en què gai­rebé tot és efímer i can­vi­ant perquè sí. En canvi, hi ha un bon gra­pat d’apas­si­o­nats de la música que por­tem 40 anys com­prant i lle­gint Rock­de­lux, la revista bar­ce­lo­nina –com gai­rebé tota la millor premsa musi­cal edi­tada des de sem­pre a l’Estat espa­nyol– que jus­ta­ment acaba de cele­brar aquest 40è ani­ver­sari amb un número espe­cial, en paper, de 204 pàgines. A més de les tra­di­ci­o­nals llis­tes dels millors dis­cos, con­certs, clips, lli­bres, sèries, pel·lícules, etc. de l’any ante­rior, inclou un extens dos­sier cen­tral sobre “els 200 artis­tes més relle­vants (1984-2024)” de la cul­tura pop, que són majo­ritària­ment músics, però també direc­tors de cinema –Isaki Lacu­esta i Albert Serra, per exem­ple–, escrip­tors, autors de còmics, etc. La llista ha estat con­fec­ci­o­nada a par­tir dels vots d’un extens llis­tat de col·labo­ra­dors de la revista, i el resul­tat és qüesti­o­na­ble, com ho hau­ria estat qual­se­vol altra temp­ta­tiva de resu­mir 40 anys en 200 noms pro­pis, però també és molt encer­tada. Com a mos­tra, els artis­tes que han estat pre­mi­ats amb més espai –dues pàgines– són PJ Har­vey, David Lynch, Roberto Bolaño, Aphex Twin, Rosalía, Prince, Thom Yorke, Nick Cave, Madonna, Kurt Cobain, Kim Gor­don, Ken­drick Lamar, J de Los Pla­ne­tas, Chuck D, Björk, Chris Ware, Pedro Almodóvar, Quen­tin Taran­tino, Beyoncé i Kanye West. Santi Car­ri­llo, direc­tor de Rock­de­lux, con­firma que no ha estat fàcil ela­bo­rar la llista, que va començar amb un miler de per­so­nat­ges pos­si­bles i un camp d’acció ampliat també a la filo­so­fia, la política i els esports, però que final­ment van deci­dir deli­mi­tar a les temàtiques que tracta més sovint la revista. Li pre­gunto per l’absència de Mic­hael Jack­son en una llista que sí inclou la seva ger­mana Janet: “Hem triat bàsica­ment artis­tes que hagin creat les seves millors obres entre el 1984 i el 2024, i Thri­ller és del 1982... En canvi, Janet Jack­son va ser, en els anys noranta, un pre­cur­sora de les grans dives com ara Beyoncé, amb dis­cos que van tenir una gran reper­cussió”. Incon­tes­ta­ble.

Des del fatídic 2020, Rock­de­lux es va dei­xar de publi­car en paper men­su­al­ment per con­ver­tir-se en un mitjà digi­tal, per subs­cripció, que manté la bona tra­dició de publi­car dos números en paper a l’any, el pri­mer entre maig i juny, i el segon al desem­bre, amb les llis­tes abans esmen­ta­des, que con­ti­nuen sent una referència sòlida i pres­ti­gi­osa. “A nivell digi­tal la revista fun­ci­ona de manera rela­tiva, sobre­tot perquè costa tro­bar lec­tors joves, que tenen els seus pro­pis canals, però es tracta d’anar picant pedra”, explica Car­ri­llo, que afe­geix que els números espe­ci­als com aquest dels 40 anys –que obre un arti­cle del minis­tre de Cul­tura, Ernest Urta­sun– “acos­tu­men a fun­ci­o­nar bé”. Curi­o­sa­ment, el pro­per número en paper serà el 400 i ja estan rumi­ant com cele­brar-ho.