Hi ha poques coses amb les quals un pugui mantenir una relació de 40 anys, més encara en aquests temps en què gairebé tot és efímer i canviant perquè sí. En canvi, hi ha un bon grapat d’apassionats de la música que portem 40 anys comprant i llegint Rockdelux, la revista barcelonina –com gairebé tota la millor premsa musical editada des de sempre a l’Estat espanyol– que justament acaba de celebrar aquest 40è aniversari amb un número especial, en paper, de 204 pàgines. A més de les tradicionals llistes dels millors discos, concerts, clips, llibres, sèries, pel·lícules, etc. de l’any anterior, inclou un extens dossier central sobre “els 200 artistes més rellevants (1984-2024)” de la cultura pop, que són majoritàriament músics, però també directors de cinema –Isaki Lacuesta i Albert Serra, per exemple–, escriptors, autors de còmics, etc. La llista ha estat confeccionada a partir dels vots d’un extens llistat de col·laboradors de la revista, i el resultat és qüestionable, com ho hauria estat qualsevol altra temptativa de resumir 40 anys en 200 noms propis, però també és molt encertada. Com a mostra, els artistes que han estat premiats amb més espai –dues pàgines– són PJ Harvey, David Lynch, Roberto Bolaño, Aphex Twin, Rosalía, Prince, Thom Yorke, Nick Cave, Madonna, Kurt Cobain, Kim Gordon, Kendrick Lamar, J de Los Planetas, Chuck D, Björk, Chris Ware, Pedro Almodóvar, Quentin Tarantino, Beyoncé i Kanye West. Santi Carrillo, director de Rockdelux, confirma que no ha estat fàcil elaborar la llista, que va començar amb un miler de personatges possibles i un camp d’acció ampliat també a la filosofia, la política i els esports, però que finalment van decidir delimitar a les temàtiques que tracta més sovint la revista. Li pregunto per l’absència de Michael Jackson en una llista que sí inclou la seva germana Janet: “Hem triat bàsicament artistes que hagin creat les seves millors obres entre el 1984 i el 2024, i Thriller és del 1982... En canvi, Janet Jackson va ser, en els anys noranta, un precursora de les grans dives com ara Beyoncé, amb discos que van tenir una gran repercussió”. Incontestable.

Des del fatídic 2020, Rockdelux es va deixar de publicar en paper mensualment per convertir-se en un mitjà digital, per subscripció, que manté la bona tradició de publicar dos números en paper a l’any, el primer entre maig i juny, i el segon al desembre, amb les llistes abans esmentades, que continuen sent una referència sòlida i prestigiosa. “A nivell digital la revista funciona de manera relativa, sobretot perquè costa trobar lectors joves, que tenen els seus propis canals, però es tracta d’anar picant pedra”, explica Carrillo, que afegeix que els números especials com aquest dels 40 anys –que obre un article del ministre de Cultura, Ernest Urtasun– “acostumen a funcionar bé”. Curiosament, el proper número en paper serà el 400 i ja estan rumiant com celebrar-ho.